Dels mòbils als cotxes: així afecta l’escassetat de microxips al món

Microxips crisi
La falta de microxips afecta a empreses de tot el món, que no poden fabricar els seus productes sense aquests components electrònics. (CristianIS/Pixabay)

La pandèmia ha afectat la producció d’aquests dispositius electrònics, necessaris per fabricar videoconsoles, mòbils o cotxes

Els xips o microxips són uns petits dispositius que contenen circuits electrònics integrats i que s’utilitzen en aparells com mòbils i ordinadors, però també en altres objectes quotidians que han anat incorporant funcions digitals com els electrodomèstics, les targetes de crèdit o fins i tot els cotxes.

El material més utilitzar per fabricar xips és el silici, un mineral semiconductor. En l’actualitat, el 80% de la producció de xips de silici es concentra en només dos països: Corea del Sud i Taiwan. Però ara aquests mercats no donen l’abast per cobrir tota la demanda mundial.

La pandèmia ha afectat la producció global de tot tipus de materials i productes: el confinament, els contagis i l’aturada de l’activitat ha impedit que se segueixi produint al mateix ritme que abans. El problema és que la falta de microxips repercuteix en molts altres sectors com l’automoció o la tecnologia mòbil, que no poden seguir fabricant els seus productes si no tenen xips.

D’altra banda, el confinament i les restriccions durant la pandèmia també han augmentat la compra de dispositius electrònics per teletreballar, veure series o navegar per internet des de casa. Com a conseqüència, la demanda de xips està molt per sobre de l’oferta i, seguint la llei de l’oferta i la demanda, el preu dels xips i els materials per fabricar-los ha pujat.

Alguns experts asseguren que les fàbriques hauran d’esperar un any més per tornar a produir com abans, tot i que altres economistes creuen que fins al 2023 no es recuperaran els nivells de producció d’abans de la pandèmia. En aquest sentit, és possible que el preu dels mòbils i ordinadors pugi els propers mesos o que sigui necessari apuntar-se a una llista d’espera per poder comprar l’última videoconsola.

 

Microxips en humans

Avui dia, els microxips són presents a tot arreu i tenen aplicacions molt comunes: des del pagament amb targetes ‘contactless’ fins als xips per identificar mascotes. Però els avenços tecnològics han portat fins i tot a implantar xips al cos humà: es tracta d’un moviment anomenat transhumanisme que busca integrar la tecnologia en les persones amb l’objectiu de millorar la humanitat.

Suècia és un dels països líders en l’aplicació de microxips en persones. Són dispositius electrònics molt petits, de la mida d’un gra d’arròs, que s’implanten sota la pell de la mà, entre els dits polze i índex, i són pràcticament imperceptibles. Permeten realitzar accions quotidianes com obrir la porta de casa, accedir a la feina o fer servir el telèfon mòbil. La companyia de tren SJ fins i tot va integrar l’ús del microxip com a substitut al bitllet de tren habitual.

No obstant això, l’ús d’aquesta tecnologia també genera alguns dubtes, per exemple, pel que fa a la privacitat de les dades personals que els microxips van recopilant al llarg del dia, des d’informació sobre la salut fins al compte bancari d’una persona.

 

Història dels microxips

La història dels microxips es remunta a mitjan segle passat. El primer circuit integrat o microxip va ser creat el 1958 per l’enginyer Jack St. Clair Kilby, que treballava a l’empresa Texas Instrument als Estats Units.

Kilby va aconseguir solucionar els problemes de connexió dels circuits que existien llavors i va construir un dispositiu en el qual tots els components estaven fets de germani, el material semiconductor més utilitzat aleshores.

El primer microxip mesurava poc menys de 12 mil·límetres i va permetre reduir moltíssim la grandària dels ordinadors de l’època. Anys després, el 1967, Kilby va presentar la primera calculadora de butxaca, que ocupava molt menys espai i podia funcionar sense estar endollada a la corrent.

L’invent de Kilby va revolucionar l’electrònica i va obrir una nova era en la tecnologia. L’any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per la seva contribució en aquest camp.

Amb el temps, la ciència ha avançat i s’han descobert nous materials que condueixen millor el senyal elèctric i són més fàcils de manipular; això ha permès crear microxips molt més potents. Des dels primers models, que tenien centenars de transistors integrats, els microxips actuals poden tenir milers de milions de transistors microscòpics i transmetre grans quantitats d’informació.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here