Diferents països, diferents maneres d’aprendre

Encara que Finlàndia, Corea del Sud i Alemanya tinguin sistemes educatius diferents, destaquen pels seus bons resultats. (Jeshoots.com / Unsplash)

Els mètodes educatius que s’utilitzen a les escoles i els instituts estan definits per les lleis de cada país

Alumnes de la mateixa edat, asseguts en fila en uns pupitres, observen com el professor o professora escriu a la pissarra. Sol ser la imatge que ens ve al cap quan parlem de l’escola, però no és l’únic tipus de classes que existeixen, ni de bon tros!

Hi ha tantes maneres d’aprendre com persones. Cadascun de nosaltres té unes habilitats determinades, unes fortaleses i unes febleses. El que ha funcionat per a un, potser no és tan útil per a un altre.

Alhora, l’herència cultural de cada país i les persones encarregades de fer les lleis també són diferents. Això provoca que a diferents parts del món s’ensenyi de manera diversa.

Repassem alguns dels sistemes educatius més destacats.

 

Finlàndia

Finlàndia és un país conegut per tenir un dels millors sistemes educatius del món. Els seus resultats en l’informe PISA acostumen a ser dels més alts.

A Finlàndia, l’accés a l’educació és un dret constitucional. Els infants finlandesos comencen les classes als sis anys, encara que els pares poden matricular-los abans a centres on aprenen jugant.

Els professors finlandesos són molt respectats pels pares, i centren tota la seva atenció en les necessitats de l’estudiant i li donen llibertat per desenvolupar les seves habilitats.

A més, el sistema aposta perquè els estudiants tinguin temps lliure per ser autònoms i prendre decisions per ells mateixos, per la qual cosa no els carreguen amb deures.

 

Corea del Sud

Els alumnes de Corea del Sud són educats per competir entre ells. El seu sistema educatiu és molt estricte i rigorós, i segueix el lema “si ets el primer a classe, en la vida també ho seràs”.

L’educació és una prioritat per al país. El govern destina gairebé el 7% del producte interior brut (PIB) a l’educació. El 2015, Espanya va dedicar-hi el 4,1%, el cinquè percentatge més baix de la Unió Europea.

El sistema obté bons resultats acadèmics, però obvia aspectes com l’educació emocional, important per al desenvolupament de les persones. Per aquest motiu, els joves coreans registren alts nivells d’estrès.

 

Alemanya

Quan els nens i nenes alemanys fan 11 anys, se’ls divideix en tres grups segons el seu nivell acadèmic, tenint en compte les seves notes i habilitats.

Els nens amb puntuacions millors continuaran estudiant per arribar a la universitat, i als dos altres grups se’ls encamina cap a formacions més tècniques, com la formació professional o la formació professional dual.

Malgrat aquesta divisió, els alumnes dels dos grups amb pitjors notes poden presentar-se a les proves d’accés de la universitat a partir dels 21 anys.

Alemanya està dividida en 16 estats i cadascun decideix les pròpies polítiques educatives. Depenent de la regió, són els pares o els educadors els qui decideixen el recorregut de l’alumne.

Aquest model és polèmic. Els seus defensors expliquen que així, els qui poden seguir millor les classes desenvolupen millor les seves habilitats. Però alguns experts assenyalen que separar els alumnes per aptituds tan aviat pot afectar-ne l’autoestima.

D’altra banda, la classe social a què pertanyen sol determinar-ne el futur acadèmic. Si són d’una família que té diners és més probable que vagin a la universitat que si són d’una que no en té, perquè els pares poden dedicar més recursos a ajudar els fills en els estudis.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here