Dostoievski: l’escriptor que va plasmar l’ànima humana

Fiódor Dostoievski
Fiódor Dostoievski (1821-1881) va aprofitar gran part de les seves experiències vitals com a material per a les seves novel·les: la mort, l'enamorament, la pobresa o la desesperació formen part de la seva obra.

Se celebra el 200 aniversari del naixement de Fiódor Dostoievski, referent de la literatura russa i un dels grans escriptors de la literatura universal 

Avui fa 200 anys del naixement de Fiódor Dostoievski, considerat el màxim representant de la literatura russa i un dels principals escriptors de la literatura universal. La seva obra està protagonitzada per personatges complexos i descriu com ningú els grans sentiments i contradiccions de l’ésser humà.

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski va néixer a Moscou l’11 de novembre del 1821. La seva vida va estar marcada per l’addicció al joc i l’epilèpsia, així com per una sèrie d’històries d’amor turbulentes i el seu pas per la presó. Dostoievski va convertir aquestes experiències en matèria per a les seves novel·les, en les quals va reflectir les llums i ombres de l’ànima humana. 

L’escriptor va tenir una infància difícil, marcada per la mort de la seva mare i el caràcter difícil del seu pare alcohòlic. Va ser el pare qui el va enviar a l’Escola d’Enginyers de Sant Petersburg, però Dostoievski va desenvolupar la seva vocació literària des de molt jove.

La mort del seu pare el 1939, assassinat violentament per un grup de pagesos, va trasbalsar Dostoievski. El jove escriptor va continuar vivint a Sant Petersburg, on va començar a treballar com a traductor. El 1846 va publicar el seu primer llibre: Gent pobra, una novel·la epistolar que el va consolidar com un gran retratista de la realitat social de l’època.

El 1849, Dostoievski va ser condemnat a mort per col·laborar amb grups liberals i revolucionaris que volien enderrocar el règim dels tsars. Va passar quatre anys en una presó a Sibèria i va ser indultat minuts abans de l’execució. L’experiència a Sibèria va quedar reflectida en dues de les seves novel·les: Memòries de la casa morta (1861) i Memòries del subsòl (1864).

  

La inspiració de tres amors

Com a part de la condemna va haver d’allistar-se a l’exèrcit i va passar uns anys al Kazakhstan. Allà va conèixer la seva primera esposa, una vídua amb pocs recursos que es deia Maria Dmítrievna. La seva relació va estar marcada per les dificultats i el patiment. Ella va inspirar el personatge de Natasha a la novel·la Humillados y ofendidos.

Al cap d’uns anys va tornar a Sant Petersburg, on va patir dues pèrdues que el van afectar molt: la mort de la seva dona després d’una llarga malaltia, el 1864, i poc després la mort del seu germà. 

A Sant Petersburg va conèixer la Polina Suslova, una jove universitària de 21 anys de la qual es va enamorar quan encara estava casat amb Maria. La va seguir fins a París i després van viatjar a Itàlia, en una relació turbulenta marcada per la gelosia i les infidelitats. Polina va inspirar diversos personatges en les seves novel·les.

El 1866 va publicar El jugador. Aquest mateix any va conèixer Anna Grigorievna, una jove taquígrafa que es va encarregar de transcriure aquesta novel·la. Dostoievski va acabar casant-s’hi i ella es convertiria en l’autèntic amor de la seva vida.

Arruïnat i ple de deutes, Dostoievski va abandonar Rússia per viatjar per Europa al costat de la seva dona Anna. Ella va tenir una filla que va morir al cap de pocs mesos, fet que va dur l’escriptor a patir una depressió que va agreujar la seva epilèpsia i la seva addicció al joc.

En aquesta època va escriure dues les seves grans novel·les: Crim i Càstig (1866) i L’idiota (1868), que li van donar gran fama i molts ingressos, amb els quals va poder tornar a Rússia convertit en escriptor d’èxit. El 1880 va publicar la seva última novel·la: Els germans Karamàzov. Dostoievski va morir quatre mesos després de la publicació, el 9 de febrer del 1881 a Sant Petersburg, quan només tenia 60 anys.

  

Les millors novel·les de Dostoievski 

Hi ha diverses obres de Dostoievski que formen part de la història de la literatura. Entre aquestes, en destaquem les següents.

Crim i càstig (1866). És la seva obra més important i una de les més influents de la literatura russa. Aquesta novel·la psicològica relata la vida de Raskòlnikov, un estudiant que es veu obligat a deixar els seus estudis perquè és massa pobre. Raskòlnikov mata una dona per fer-se amb la seva fortuna, però també perquè s’hi considera superior. Al final acaba sucumbint als seus remordiments i s’adona de les seves pròpies limitacions com a ésser humà.

El jugador (1866). En aquesta novel·la, Dostoievski explica la història d’un jove tutor contractat per un antic general rus. El llibre reflecteix la pròpia addicció de l’autor al joc. De fet, Dostoievski el va escriure per pagar els seus deutes de ludopatia.

L’idiota (1869). El protagonista d’aquesta novel·la és el príncep Mixkin, un jove que pateix epilèpsia (com Dostoievski) i que representa la bondat i els principis. La novel·la el segueix des de la seva infància en un sanatori fins a la seva arribada a San Petersburg, on coneixerà a diferents personatges. El llibre toca temes com la pena de mort i retrata la burgesia de l’època. 

Els germans Karamàzov (1880). En la seva última novel·la, publicada per capítols en un diari rus, Dostoievski presenta un cas d’assassinat molt complex i el procés judicial posterior. En realitat, l’argument serveix per plantejar diferents debats ètics i morals i reflexionar sobre la fe, la raó, el dubte i la justícia.

   

Literatura russa 

El segle XIX es coneix com el Segle d’Or de la literatura russa, perquè la producció de novel·la i poesia a Rússia van arribar al seu màxim esplendor gràcies a autors com Fiódor Dostoievski (1821-1881); Lev Tolstoi (1828-1910), autor d’Anna Karenina i Guerra i pau; i Ivan Turguénev (1818-1883), autor de Diari d’un caçador, Pares i fills.
Un dels primers autors russos destacats va ser Aleksandr Puixkin (1799-1837), considerat el fundador de la literatura russa moderna i el millor poeta rus. Va escriure la novel·la Eugeni Oneguin, la tragèdia Borís Godunov i el relat La dama de piques, entre d’altres títols. 
En aquesta època també destaquen Nikolái Gógol (1809-1852), conegut pels seus contes curts i autor de novel·les com Taras Bulba i Les ànimes mortes; i Mijail Lérmontov (1814-1841), autor d’Un heroi del nostre temps o El dimoni.
A la fi del segle XIX va destacar Anton Txékhov (1860-1904), dramaturg i autor de relats i un dels grans escriptors russos. És conegut per les seves obres teatrals La gavina, L’oncle Vania o Les tres Germanes, i per relats com La senyora del gos.
Ja al segle XX, destacarien els noms de Mikhaïl Bulgàkov (1891-1940), autor de El mestre i Margarida, una història situada a la Unió Soviètica; i Vladimir Nabokov (1899-1977), conegut arreu del món per la seva novel·la Lolita (1955), escrita en anglès.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorEleccions polèmiques a Nicaragua
Article següentQuines tècniques s’utilitzen en els experiments amb llum de sincrotró?
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here