Dues vegades vulnerables: la situació de les dones refugiades

La dificultat per accedir a l’aigua potable és un dels problemes més grossos a què s’enfronten els més de 20.000 refugiats, en la seva majoria procedents de l’Afganistan, al camp de Mória. (Elias Marcou /Reuters)

Les dones es veuen sotmeses a situacions de violència i persecució durant els processos migratoris i quan arriben al país d’acollida

Les dones representen la meitat dels 19,6 milions de refugiats d’arreu del món, segons dades d’ONU Dones actualitzats el 2016.

Les dones i nenes migrants s’enfronten a situacions de risc i pateixen formes específiques de violència tant als països d’origen i durant les rutes migratòries com un cop arribades als països de destinació.

El camp de refugiats de Mória, situat a l’illa grega de Lesbos, és el més gran d’Europa. El camp no ha deixat de créixer des que va començar a acollir refugiats el 2016: va ser ideat per acollir 3.000 persones però avui n’acull gairebé 20.000.

La majoria de famílies malviuen als afores del camp, amuntegades i en barraques autoconstruïdes als marges. “Hi ha escombraries per tot el camp, amb prou feines hi ha electricitat i l’aigua hi és escassa”, afirma Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de la Revista 5W.

Surinyach ha viatjat per tot el món per documentar els moviments migratoris a diferents zones del planeta, del Sudan del Sud a Síria passant per la República Centreafricana, entre altres llocs.

“La situació a Mória és de les pitjors que he vist: tant per les condicions de vida com per la desesperació de la gent”, confessa. L’última vegada que va anar a Lesbos va ser el passat mes de gener, quan van començar les protestes de refugiats per denunciar les dures condicions de vida al camp.

 

Refugiades per motius de gènere

De la mateixa manera que hi ha refugiats per motius de gènere, una dona pot ser refugiada pel sol fet de ser dona.

Moltes dones fugen del seu país i sol·liciten asil per protegir-se de la violència de gènere, el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina, l’avortament selectiu, els crims d’honor i el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual.

“Durant els dies que vaig ser a Mória, unes quantes dones van denunciar atacs físics als lavabos i fins i tot intents de violació”, explica Surinyach.

A més a més, les dones solen ser les responsables de la cura i la manutenció tant de la canalla com de les persones grans que els acompanyen durant el projecte migratori. Per això el seu paper és fonamental en el benestar de la comunitat.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

COMPARTIR
Article anteriorRefugiats que canvien el món
Article següentCom viuen les persones refugiades i migrants l’avanç del coronavirus
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here