El canal de Suez recupera el pas

Imatge per satèl·lit del canal de Suez amb el vaixell 'Ever Given' barrant el pas. (Pierre Markuse / Flickr)

Les autoritats aconsegueixen desencallar el vaixell de càrrega gegant ‘Ever Given’, que durant sis dies ha bloquejat una de les vies marítimes comercials més transitades del món

El canal de Suez (Egipte), un dels passos més transitats del món per al comerç marítim, ha tornat a recuperar el pas després que un buc portacontenidors encallés dimarts a la sorra, bloquejant el pas a la resta de vaixells. Els treballs han acabat amb èxit aquesta matinada, quan hi havia prop de 400 vaixells esperant per creuar el canal.

La nau en qüestió és un vaixell de càrrega de 400 metres d’eslora i 59 metres de mànega anomenat Ever Given, propietat d’una empresa japonesa però amb bandera de Panamà. Pot transportar fins a 20.000 contenidors i es dirigia a Rotterdam (Països Baixos).

Els tècnics creuen que una ràfega de vent molt forta va desviar la trajectòria del vaixell i va fer que quedés travessat a l’amplada del canal, que té una amplària de 200 metres i fa 190 quilòmetres de llarg.

Mapa del Canal de Suez.

L’Ever Given va encallar el 23 de març i, des de llavors, les autoritats egípcies han estat intentant desbloquejar-lo. D’una banda, les excavadores retiraven la sorra per alliberar la quilla del vaixell; de l’altra, una desena de remolcadors gegants intentaven allunyar el vaixell de la riba i retornar-lo a l’aigua.

Aquestes operacions eren molt delicades perquè el vaixell podia perdre l’estabilitat i bolcar. Amb tots els contenidors a bord, més de 200.000 tones de mercaderia haurien pogut caure a l’aigua i això hauria complicat encara més les tasques de desobstrucció del canal.

L’embús provocat per l’Ever Given podria tenir greus conseqüències per al comerç mundial. Segons dades de l’Autoritat del Canal de Suez, prop de 19.000 vaixells van passar pel canal el 2020, la qual cosa suposa el 12% del comerç mundial.

D’altra banda, també podria afectar el preu del petroli i la gasolina, ja que els països de la península Aràbiga són uns dels principals productors del món i, per proximitat, utilitzen el canal per distribuir el cru a la resta del planeta.

 

Una via per connectar Europa i Àsia

El canal de Suez és un canal navegable que connecta el mar Mediterrani amb el mar Roig. Va començar a construir-se el 1859 i va ser inaugurat el 1869: de seguida es va convertir en un dels passos marítims més utilitzats per al comerç entre Europa i Àsia.

Fins llavors, per anar d’Europa fins a l’Orient Llunyà calia donar la volta a tot el continent africà, vorejant el Cap de Bona Esperança a Sud-àfrica. La construcció del canal va permetre estalviar temps i diners a les empreses i va potenciar el comerç i transport de mercaderies.

En la construcció hi van participar un milió i mig de treballadors, molts d’ells forçats per les autoritats egípcies. La tecnologia de l’època era molt limitada, per la qual cosa al principi gran part de la feina es va fer a mà, amb pic i pala, en un clima àrid i molt calorós. Les xifres oficials diuen que hi van morir 20.000 obrers, encara que altres fonts indiquen que van ser més de 120.000.

L’impulsor del canal va ser el diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps. Va ser ell qui va convèncer les autoritats egípcies per dur a terme el projecte veient-hi grans possibilitats econòmiques i comercials.

El mateix Lesseps va idear l’altre gran canal de comerç marítim al món: el canal de Panamà. Tot i que finalment la seva empresa va fracassar i l’obra va acabar sent executada pel govern dels Estats Units.

 

Les grans rutes marítimes

Durant els segles XV i XVI es van realitzar moltes expedicions marítimes des d’Europa a la recerca de nous territoris. Aquest moment de la història es coneix com l’Era dels Descobriments.

Navegants com Cristòfor Colom, Fernando de Magallanes o Vasco da Gama van recórrer mars i oceans que ningú havia explorat fins llavors i van transformar la representació del món que existia en aquella època.

El 1492 la història del món va canviar per sempre amb l’expedició liderada per Cristòfor Colom, que va sortir de Palos de la Frontera (Huelva) el 3 d’agost d’aquest mateix any i va aconseguir la costa del Carib el 12 d’octubre. Va ser així com va començar la colonització del continent americà. Cinc anys després, l’explorador portuguès Vasco da Gama va comandar els primers vaixells que van navegar directament des d’Europa fins a l’Índia.

El 1519, Fernando de Magallanes va comandar una expedició per arribar a l’arxipèlag de les Moluques, a Indonèsia, envoltant el continent americà. El viatge va ser finançat pel regne d’Espanya per obrir una nova ruta comercial amb Orient.

Fonts: RTVE, EFE, Europa Press, BBC

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorTeatre per combatre el coronavirus
Article següentGoya, un pintor avançat a la seva època
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here