El confinament posa en perill les llibertats?

Les autoritats russes han ampliat el tancament nacional i ordenen quedar-se a casa fins a finals d'abril. (Anatoly Maltsev / EFE)

Les mesures adoptades per alguns governs per frenar l’epidèmia afecten la democràcia i els drets dels ciutadans

Des de fa setmanes, diferents països de tot el món apliquen mesures restrictives per combatre la pandèmia provocada pel coronavirus: el confinament en els domicilis, les restriccions en la mobilitat dels ciutadans, el tancament de fronteres

Tot això té com a objectiu frenar els contagis i protegir la població. No obstant això, algunes d’aquestes mesures han provocat moltes crítiques i una forta polèmica, com la utilització d’eines de geolocalització per saber on es troba una persona en qualsevol moment.

Com es tracta d’una situació excepcional, aquestes mesures s’han adoptat mitjançant un decret llei, un recurs legal que permet aprovar lleis sense debatre-les en el parlament per actuar el més aviat possible en moments de crisi.

La crisi de salut pública provocada per la pandèmia ja registra més d’un milió de contagiats a tot el món, segons dades de la Universitat Johns Hopkins. La situació d’incertesa i la possible crisi econòmica que seguirà a l’epidèmia afavoreix l’auge dels populismes i dels governs autoritaris.

 

Corea del Sud: la tecnologia com a arma de contenció

Juntament amb la Xina, Corea del Sud va ser un dels primers països en utilitzar sistemes de geolocalització: a través d’una app s’informava a la ciutadania de possibles casos de coronavirus a prop de les cases dels ciutadans perquè així poguessin aïllar-se i evitar els contagis.

Informar la població sobre la ubicació dels contagiats i la seva evolució ha fet que Corea de Sud pogués frenar amb èxit l’expansió de la pandèmia.

No obstant això, l’ús de les noves tecnologies també ha posat sobre la taula el debat sobre la privacitat dels ciutadans. Quan es contracta una línia de mòbil, els usuaris cedeixen les seves dades a les companyies de telèfon, que solen utilitzar-les amb finalitats publicitàries.

El problema és que, en una situació excepcional com la crisi del coronavirus, aquestes dades es poden utilitzar d’altres formes que els usuaris no han autoritzat: per exemple, per monitoritzar els seus moviments per controlar els casos de contagi. En aquest cas, encara que sigui una decisió presa per decret llei, pot implicar la violació d’alguns drets fonamentals.

 

Hongria: un estat d’alarma indefinit

El president d’Hongria, Viktor Orban, ha ampliat l’estat d’alarma de manera indefinida a tot el país. La mesura va ser aprovada pel Congrés hongarès, que està controlat pel Fidesz-Unió Cívica Hongaresa, el partit ultradretà que lidera Orban.

En aquest nou escenari, el govern tindrà poders extraordinaris i podrà governar per decret llei sense un límit temporal i sense cap control, tampoc per part de Parlament.

Diferents organitzacions de drets civils han criticat aquesta mesura i consideren que pot afectar greument les llibertats de la ciutadania.

 

Israel: espionatge a persones infectades

A causa de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, el president en funcions d’Israel, Benjamin Netanyahu, va decidir paralitzar la formació del nou govern, elegit en els comicis del 2 de març.

L’oposició ha criticat que es tracta d’una estratègia per guanyar temps, ja que Netanyahu va guanyar les eleccions sense majoria absoluta i estava obligat a pactar.

A més, segons han publicat diversos mitjans de comunicació, el president en funcions hauria permès a l’agència d’espionatge Shin Bet utilitzar la tecnologia mòbil per fer un seguiment de les persones contagiades, tot i no disposar d’una autorització judicial.

 

Rússia: hi haurà una reforma constitucional?

El president de Rússia, Vladímir Putin, tenia previst celebrar un referèndum sobre la reforma de la Constitució el 22 d’abril. Amb aquesta consulta, pretenia canviar les lleis per poder presentar-se de nou a les eleccions i perpetuar-se en el poder.

No obstant això, l’amenaça del coronavirus ha provocat que Putin hagi decidit ajornar el referèndum per evitar que les conseqüències siguin encara més greus.

Rússia va ser un dels primers països a tancar les fronteres com a mesura de prevenció davant l’expansió de la pandèmia. Les xifres de contagis allà són inferiors a altres països, però molts organismes internacionals temen que les xifres no estiguin contrastades.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

 

 

COMPARTIR
Article anteriorEls grans artistes del Renaixement
Article següentConsells per una vida de quarantena a casa
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here