El director del ‘Washington Post’ es jubila

El 'Washington Post' és un diaris històrics i més prestigiosos d'Estats Units. (Daniel X. O'Neil)

Martin Baron va treballar en alguns dels diaris més prestigiosos dels Estats Units i va jugar un paper clau en el periodisme d’investigació

El periodista Martin Baron ha anunciat que deixa la direcció del Washington Post, un dels diaris més prestigiosos dels Estats Units i referent del periodisme a nivell global.

Baron ha dirigit el Post vuit anys, durant els quals el diari ha guanyat 10 Premis Pulitzer, els guardons que reconeixen els millors reportatges periodístics del país.

Entre aquests destaquen una sèrie d’articles basats en les filtracions d’Edward Snowden sobre l’espionatge massiu de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) durant el mandat de Barack Obama, així com la investigació sobre com Rússia va influir en les eleccions dels Estats Units el 2016 i les connexions entre Donald Trump i alguns funcionaris del govern Rus.

Abans del Washington Post, Baron també va treballar al Miami Herald i al New York Times. Entre 2001 i 2013 va estar al càrrec del Boston Globe. Des d’allà va supervisar el treball de Spotlight, un equip de periodistes que el 2003 va descobrir una xarxa d’abusos sexuals comesos per cures que l’Església catòlica havia amagat durant anys.

Per això Baron és considerat una figura clau del periodisme d’investigació als Estats Units.

 

El llegat del ‘Post’

El Washington Post és, juntament amb el New York Times, un dels diaris històrics dels Estats Units. Va ser fundat en 1877 i, des de llavors, s’ha guanyat la reputació de diari rigorós i compromès amb la seva funció de servei públic.

Com que està situat a Washington, la capital dels Estats Units, la secció de política és una de les més potents del país.

A més, els seus periodistes han destapat diversos escàndols polítics com els anomenats Papers del Pentàgon, que van demostrar que el govern estatunidenc havia manipulat la informació per continuar la Guerra de Vietnam (1955-75) encara que la majoria de la població estava en contra.

Probablement, el reportatge més famós del Washington Post és el cas Watergate. Els periodistes Bob Woodward i Carl Bernstein van descobrir que el govern havia estat realitzant una sèrie d’activitats il·legals contra membres de l’oposició i del Partit Demòcrata, tot amb l’aprovació del president republicà Richard Nixon.

La investigació de Woordward i Bernstein va acabar forçant la dimissió de Nixon. És un dels exemples més clars de la funció del periodisme al servei de la ciutadania i com a “vigilant dels poders polítics”.

El Washington Post va pertànyer a la família Graham durant quatre generacions, entre 1933 i 2013. Però durant els últims anys, a causa dels canvis de l’era digital i la crisi econòmica, el diari va anar perdent audiència i ingressos.

Finalment, l’any 2013 el diari va ser comprat per Jeff Bezos, magnat de les telecomunicacions i amo d’Amazon, qui va pagar 250 milions de dòlars. Aquesta injecció de diners va permetre ampliar la redacció i dedicar més recursos al periodisme d’investigació.

No obstant això, per a algunes persones, el fet que els mitjans de comunicació acabin en mans de grans empreses va en contra de la independència editorial i pot posar en perill la llibertat de premsa.

 

Les crisis del periodisme

El periodisme ha experimentat diverses crisis els últims anys. A principis del 2000 es va produir l’anomenada crisi del paper: els grans diaris, que abans eren un referent informatiu, es van veure afectats per l’aparició d’internet, que va canviar radicalment la manera d’accedir a la informació.

D’una banda, les redaccions i periodistes van haver de canviar la manera de treballar, donant més importància als continguts audiovisuals i a les xarxes socials per aconseguir les fonts, seguir rodes de premsa, comunicar-se…

Per l’altra, els lectors van deixar de comprar diaris impresos ja que els articles podien llegir-se “gratis” a través de la web. Coincidint amb l’inici de la crisi econòmica de 2008, les audiències van disminuir i els ingressos publicitaris, també.

Els diaris van perdre una part important del seu finançament i això va posar en qüestió el valor de la informació. Alguns van optar per les subscripcions de pagament per donar valor als seus continguts, però no tots els lectors estaven disposats a pagar (sobretot si altres webs tenien la informació en obert).

A més, internet també va canviar les regles del joc: la informació es difonia tan ràpid que el més important era publicar al més aviat possible i no tant elaborar informació detallada, precisa i rigorosa.

I va aparèixer el gran debat: val la pena pagar per continguts millors, si es pot accedir a la informació de manera gratuïta? La veritat és que el bon periodisme juga un paper molt important en el funcionament democràtic d’un país, perquè una societat ben informada té més recursos per defensar els seus drets.

 

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorDisney s’adapta als nous temps
Article següentEl paper de pares i mares en l’educació a distància
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here