El Japó abocarà l’aigua de Fukushima al mar

Imatge de la central nuclear de Fukushima abans del tsunami que va afectar les instal·lacions el març del 2011. (OIEA)

El govern japonès tractarà i abocarà al mar l’aigua de la central nuclear de Fukushima, emmagatzemada als tancs des del tsunami del 2011

El Japó ha aprovat una llei per abocar al mar l’aigua de la central nuclear de Fukushima, que el 2011 va patir un accident i ha estat inactiva des de llavors. Les autoritats han anunciat que abans tractaran l’aigua per eliminar la majoria d’elements radioactius.

L’11 de març del 2011, un terratrèmol a l’oceà Pacífic va originar un tsunami que va impactar contra la costa nord-est del Japó, on es troba la central de Fukushima. Les instal·lacions van quedar inutilitzades i més de 150.000 persones van haver de ser evacuades de la zona per risc de contaminació radioactiva. El tsunami va provocar més de 20.000 morts i desapareguts.

Els treballs per desmantellar la central de Fukushima s’han allargat durant anys a causa del perill dels materials radioactius, molt difícils de tractar. Com a conseqüència, l’aigua que habitualment s’utilitza per refrigerar els reactors nuclears ha quedat emmagatzemada en tancs i ha anat acumulant residus nuclears.

Els experts calculen que aquests tancs s’ompliran a mitjan 2022, per això necessiten trobar una manera d’alliberar espai per continuar desmuntant la central. L’objectiu és tractar l’aigua i eliminar els materials radioactius més perillosos perquè no suposin cap risc per a la salut humana. A continuació, aquesta aigua s’allibera al mar, un procediment habitual en la indústria nuclear.

El govern japonès ha assegurat que el procés de descontaminació i abocament no suposa cap problema de seguretat i preveu que els treballs comencin el 2023. A més, compta amb l’aprovació de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA).

No obstant això, la decisió ha provocat les crítiques de diversos grups ecologistes i de la població dels municipis propers a Fukushima, que temen que aquests abocaments puguin afectar el medi ambient i les espècies de la zona. També els governs de països veïns com la Xina i Corea del Sud han mostrat el seu desacord amb la mesura.

En alguns països encara existeixen restriccions sobre la importació d’aliments produïts a la regió de Fukushima, per por que estiguin contaminats per radioactivitat.

 

Energia nuclear: solució o amenaça?

A causa del clima i la geografia, el Japó no pot recórrer a les energies renovables com l’energia eòlica o l’energia solar. El país tampoc disposa de grans reserves de petroli, gas natural o carbó. Com a conseqüència, l’energia nuclear s’ha convertit en la solució del govern per donar resposta a la gran demanda energètica.

El Japó és un dels països amb més centrals nuclears del món. A tot el país hi ha 60 reactors nuclears, encara que des de l’accident de Fukushima només la meitat estan actius, segons dades de l’Associació Nuclear Mundial. El govern va endurir les normes de seguretat per evitar futurs accidents.

L’energia nuclear s’aconsegueix mitjançant un procés de fissió nuclear: els àtoms d’elements com l’urani o el plutoni es bombardegen per dividir el nucli en parts més petites. Durant aquest procés de divisió es genera energia. Al final del procés, hi ha una part de residus radioactius que han d’enterrar-se en dipòsits molt profunds i poden durar milers d’anys. Aquest és un dels inconvenients més grans.

Per a alguns, aquest inconvenient no és suficient per prohibir l’energia nuclear i creuen que podria ser la solució al canvi climàtic, perquè produir-la no genera gasos d’efecte d’hivernacle. A més, la tecnologia nuclear té moltes aplicacions en àmbits com la medicina, la indústria o l’exploració espacial.

Però d’altres, com els activistes de Greenpeace, adverteixen que les centrals nuclears poden ser molt perilloses per a la salut de les persones i del planeta.

 

El perill de la radioactivitat

L’accident de Fukushima va despertar les pors a l’energia nuclear. Els danys provocats pel tsunami del 2011 van fer que l’OIEA qualifiqués l’incident amb un 7 a l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears, la puntuació més elevada.

Només un accident nuclear havia estat qualificat amb un 7 en el passat: l’explosió de la central de Txernòbil (Ucraïna), considerada la pitjor catàstrofe nuclear de la història.

El 26 d’abril del 1986 va explotar un dels reactors d’aquesta central i va alliberar una gran quantitat de material radioactiu a l’atmosfera. L’incendi es va allargar durant dies i el núvol radioactiu va arribar a diversos països europeus. No hi ha xifres oficials, però es creu que prop de 16.000 persones en diferents països van morir pels efectes de la radioactivitat.

La radioactivitat nuclear pot suposar riscos importants per les persones i el medi ambient. Quan els elements radioactius entren en contacte amb un organisme viu poden afectar les cèl·lules i provocar malalties molt greus, fins i tot la mort.

En el cas de les persones, poden respirar les partícules radioactives que es troben a l’aire o bé ingerir-les a través dels aliments, quan les plantes o animals han estat en contacte amb la font de radioactivitat.

Fonts: EFE, Europa Press, Agència Nuclear Mundial

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here