‘El juego del calamar’: les raons (i riscos) del seu èxit

Juego del Calamar
Escoles de diversos països han alertat sobre el fet que alguns alumnes imiten les escenes tan violentes que surten a la sèrie, una versió cruel dels jocs de pati infantils. (Netflix)

Repassem les claus que expliquen el fenomen d’aquesta sèrie sud-coreana i la polèmica que envolta el seu argument

Per Judith Vives

Una sèrie sud-coreana s’ha convertit en el tema de conversa més comentat les últimes setmanes . I no ha estat únicament per l’argument, els actors o la qualitat de les imatges. El juego del Calamar és al centre de la polèmica per haver connectat amb el públic més jove, fins i tot infantil, malgrat la seva violència extrema.

Al pati de les escoles, molts nens i nenes imiten els jocs infantils que apareixen a la sèrie. Aquesta és una de les claus que ajuda a entendre per què els més petits han connectat amb El juego del Calamar.

“Els nens empatitzen amb els jocs de regles fàcils que surten a la sèrie, i que són fàcils de jugar al pati”, explica Fernando de Felipe, director del Màster de Ficció en Cinema i Televisió de Blanquerna-URL. A més, explica, és una sèrie “molt elemental a nivell narratiu, per això arriba a aquest públic”.

De Felipe no és partidari de prohibir els nens veure la sèrie malgrat les escenes violentes: “Un nen veu molta més violència en un telenotícies. El perill no és de la sèrie, sinó del context on arriba a l’usuari”. Per això, considera que s’han de crear “contextos interpretatius, parlar amb els joves, observar-ne la reacció i si la comprenen o no”.

 

Una sèrie que no inventa res

Segons De Felipe, El juego del Calamar “no inventa res, és un max mix de coses que qualsevol aficionat al gènere distòpic pot reconèixer”. Entre les referències més directes hi ha la pel·lícula Battle Royale, que fins i tot té una versió al videojoc Fortnite. També la saga de pel·lícules de terror Saw, on es plantegen jocs macabres.

També s’hi poden reconèixer alguns elements de la popular sèrie La casa de papel, per exemple, en la caracterització dels personatges. Curiosament, ja s’ha anunciat que un dels protagonistes d’El juego del Calamar protagonitzarà el remake sud-coreà de la sèrie espanyola.

Pel que fa a l’argument, s’ha presentat com a crítica al capitalisme més salvatge. “La sèrie parla de necessitat i cobdícia, del que estàs disposat a fer per ser milionari”, explica De Felipe. Tot i això, el professor considera que no té la profunditat d’altres produccions com, per exemple, la pel·lícula ‘Parásitos’ (també sud-coreana).

Ara bé, De Felipe reconeix que es tracta d’una sèrie amb un bon guió, ben construïda i amb una bona factura, que gràcies al contrast entre els jocs infantils i la violència ha aconseguit cridar l’atenció i fer-se viral.

Amb l’inesperat boom del calamar, tothom parla de la sèrie i es posiciona a favor o en contra, fins i tot sense haver-la vista, fet que pot donar peu a opinions extremes. “S’ha creat una necessitat d’opinar i de posicionar-se, com quan hi ha un Barça-Madrid”.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here