El Papa Francesc viatja a l’Iraq

Francesc serà el primer papa de l'Església catòlica a visitar l'Iraq, un país musulmà. (Jeffrey Bruno / Wikipedia)

El viatge del pontífex estarà marcat per les restriccions de la pandèmia i la inestabilitat al país

El papa Francesc comença avui una viatge de tres dies a l’Iraq, un país que intenta superar les greus conseqüències de les guerres de les últimes dècades. Es tracta d’una visita històrica perquè fins ara cap pontífex, el màxim representant de l’Església catòlica, havia viatjat a l’Iraq, país musulmà on viu una minoria cristiana.

També serà la primera visita del Papa Francesc a l’estranger des del 2019, ja que la pandèmia de coronavirus va obligar a cancel·lar tots els viatges previstos l’any passat. El Papa i la seva comitiva s’han vacunat contra la Covid-19 abans d’anar a l’Iraq.

Francesc no ha volgut renunciar al viatge malgrat la pandèmia de Covid-19, de les possibles amenaces terroristes i de la inestabilitat política a l’Orient Mitjà, una regió afectada per diversos conflictes armats. Al gener va haver-hi dos atemptats suïcides en un mercat del centre de Bagdad, la capital de l’Iraq, que van provocar una trentena de morts i més d’un centenar de ferits.

El Papa visitarà diverses ciutats i enclavaments històrics de l’Iraq. A Bagdad es reunirà amb el president del país, Barham Salih, i amb el primer ministre, Mustafa al Kadhimi. A més, el pontífex es trobarà amb el gran aiatol·là Ali al-Sistani, un dels clergues xiïtes més importants del món, per llançar un missatge de respecte i entesa entre cristianisme i islam.

Tot i que els cristians viuen en aquesta regió des de fa segles, la comunitat cristiana a l’Iraq pateix des de fa anys una persecució per part d’islamistes radicals. Fins al 2003, a l’Iraq hi havia al voltant d’un milió i mig de cristians; avui dia en són 300.000 o 400.000.

Entre 2014 i 2017, amb l’arribada de l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq, milers de cristians van ser assassinats i centenars de milers van haver d’abandonar les seves llars. Ara, la població cristiana intenta tornar a la zona, reconstruint les seves cases i temples. Per això, la visita del Papa es considera una oportunitat per dialogar amb les autoritats iraquianes i millorar la seva situació.

 

L’Iraq, entre les guerres i la inestabilitat política

L’Iraq viu des de fa temps una situació política molt difícil, agreujada per guerres i enfrontaments. El país ha sofert diversos conflictes des de fa dècades: la guerra entre l’Iran i l’Iraq (1980-1988), la Guerra del Golf (1990-1991), la invasió internacional liderada pels Estats Units (2003-2011) o l’atac de l’Estat Islàmic (2014-2017).

Des que les tropes internacionals van aconseguir derrotar a l’Estat Islàmic al desembre del 2017, l’Iraq ha intentat formar un govern d’unitat que representés a tota la població. Però no ha estat fàcil a causa de les tensions entre faccions polítiques i religioses, especialment entre xiites i sunnites.

A finals de 2019 la població, farta de la violència i de la corrupció dels governants, va sortir als carrers a manifestar-se. Les protestes van ser reprimides pel govern i van acabar amb centenars de morts.

El nou primer ministre va ser designat a l’abril del 2020 (els seus dos predecessors van durar poc més d’un mes al càrrec). Al Kadhimi té la difícil tasca de posar d’acord les diferents forces polítiques per avançar en la reconstrucció del país. De moment, les eleccions s’han posposat de juny a octubre del 2021.

 

La pandèmia de Covid-19 a l’Iraq

L’Iraq té una població de més de 38 milions de persones. Segons les xifres oficials, des de l’inici de la pandèmia s’han registrat més de 700.000 contagis i prop de 14.000 morts per coronavirus, encara que és possible que els casos reals siguin molts més.

Existeixen alguns prejudicis sobre la malaltia que fan que molta gent amb símptomes no reconegui que està malalta i no n’informi a les autoritats. Això dificulta el seguiment de casos i el control de l’epidèmia.

La societat iraquiana és molt religiosa i conservadora: és l’home (i no la dona) qui ha de fer-se càrrec de la família. En aquest sentit, molts homes tenen por d’haver de passar una quarantena, la qual cosa implicaria allunyar-se de la família i no poder ocupar-se d’ells, i per això no van al metge.

D’altra banda, els hospitals i altres instal·lacions sanitàries són molt precàries a causa dels danys provocats per les guerres. El sistema sanitari és pràcticament inexistent i molts creuen que si van a l’hospital acabaran contagiant-se.

Davant l’augment de casos, el govern iraquià ha introduït noves restriccions per intentar aturar la propagació del virus. A banda del toc de queda nocturn, durant el cap de setmana s’imposa un confinament de tres dies per limitar les trobades multitudinàries.


Papa Francesc: l’Església dels pobres

El papa Francesc és el primer papa llatinoamericà de la història. És argentí, de pares italians que havien emigrat a aquell país. El seu nom de pila és Jorge Mario Bergoglio, i va arribar al Papat el 2013 després de la renúncia de Benet XVI, el primer papa de l’era moderna a renunciar al càrrec en vida.

Francisco ha posat l’èmfasi en “una Església dels pobres i per als pobres” i en estar molt present al món. Els més necessitats, els refugiats, els immigrants: tots han estat en primera línia de la seva atenció. El seu primer viatge va ser a l’illa de Lampedusa, punt d’arribada massiva d’immigrants dels països més desfavorits. Frases seves són les de considerar l’Església com un hospital de campanya atenent ferits després de la batalla, o la d’afirmar que prefereix “una Església masegada, malferida i bruta perquè ha estat al carrer, que una Església malalta per haver estat confiada i embullada en la seva pròpia seguretat”. La seva última encíclica –una carta del Papa adreçada als bisbes i fidels– es titulava ‘Fratelli tutti’ [Germans tots] i se centra precisament en l’atenció als més necessitats.

Un camp en el qual ha incidit ha estat el de l’ecologia, a la qual va dedicar l’encíclica ‘Laudato si’ [Lloat siguis]. Entre els seus reptes es troben la lluita contra la pederàstia, la reforma de la Cúria i la transparència en les finances de l’Església.

Per Daniel Arasa, periodista

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here