El Partit Comunista Xinès fa 100 anys

Partit Comunista Xinès
Imatge del Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès, que té més de 90 milions de militants. (Dong Fang / Wikipedia)

El sistema polític de la Xina només permet un únic partit, que governa sense oposició i té un gran control sobre la població

La Xina és el país més poblat del món, amb gairebé 1.400 milions d’habitants, i la segona potència econòmica mundial, si bé els propers anys podria superar els Estats Units i col·locar-se en la primera posició. El fet que sigui tan gran i potent a nivell econòmic fan de la Xina un dels països més influents del món.

L’actual sistema polític només permet un únic partit: el Partit Comunista Xinès (PCX), que va ser fundat l’1 de juliol del 1921 i enguany celebra el seu centenari. El PCX té 91 milions de militants i el seu actual president és Xi Jinping.

Des del 1949, el Partit Comunista Xinès controla el poder legislatiu, polític i judicial. El màxim òrgan de poder a la Xina és el politburó, un comitè format pels principals ministres i que és típic dels sistemes comunistes. Alhora, el politburó té una gran influència sobre l’Assemblea Popular, l’òrgan encarregat de redactar les lleis i escollir el president xinès.

La República Popular de la Xina està dividida en 23 províncies, 5 regions autònomes i 2 regions administratives. Alguns d’aquests territoris estan en conflicte amb el govern xinès, com la regió del Tibet, que vol independitzar-se, o la regió administrativa especial de Hong Kong, que té un estatus especial i on els ciutadans gaudeixen de més drets i llibertats que els habitants de la Xina continental.

 

L’origen del comunisme a la Xina

La revolució popular del 1911 va acabar amb milers d’anys d’emperadors i va imposar una república a la Xina. Durant anys, diversos partits i forces polítiques es van enfrontar per governar el país, entre els quls el Partit Comunista Xinès, que va ser fundat per un grapat d’intel·lectuals de manera clandestina el 1921.

Entre el 1927 i el 1949 va haver-hi una guerra civil que va acabar amb la victòria del Partit Comunista Xinès. En aquell moment, el líder del PCC era Mao Tse-Tung (1893-1976), que va perseguir i eliminar la resta de partits polítics i va governar el país amb mà de ferro fins a la seva mort.

En aquells dies, la Xina era un país molt pobre i la majoria de la població vivia al camp. El règim de Mao es va obsessionar amb recuperar la grandesa de l’època imperial. Malgrat això, els seus plans no van tenir l’efecte desitjat: el Gran Salt Endavant (1958-1961), una sèrie de polítiques per transformar l’agricultura i fomentar la industrialització, van provocar una terrible fam per culpa de la qual van morir milions de persones.

D’altra banda, Mao volia difondre els valors comunistes per tot el país i eliminar qualsevol tipus de crítica o dissidència. A través de la Revolució Cultural va fer perseguir, empresonar i executar un milió de persones que posaven en perill la dictadura comunista amb les seves idees.

 

Entre el control i la censura

El Partit Comunista Xinès ha llançat una gran campanya de propaganda per celebrar el seu centenari i retre homenatge a la figura de Mao Tse-Tung, considerat el fundador de la República Popular de la Xina.

El mateix govern xinès és conscient que episodis com la Revolució Cultural van ser desastrosos per al país, però l’autocrítica és mínima i sempre controlada des de dins. De fet, el PCC controla totes les informacions publicades a la Xina i vigila i censura qualsevol tipus de crítica a les xarxes socials.

Seguint els valors del comunisme, la majoria d’empreses i mitjans de producció a la Xina pertanyen a l’Estat. No obstant això, fa ja quatre dècades que el país es va obrir al capitalisme amb un model econòmic que permet les empreses privades. Això sí, el govern manté un gran control sobre les companyies privades, a les quals imposa alts impostos i vigila amb persones afins dins els consells d’administració.

La censura i la falta de llibertat d’expressió continuen caracteritzant el govern de Xi Jinping, a qui també s’ha acusat de violar els drets humans d’opositors polítics, intel·lectuals i minories ètniques a la Xina. L’organització Human Rights Watch denuncia que la repressió ha augmentat i que cada vegada és més difícil saber què succeeix al país a causa de les restriccions en la llibertat d’informació.

Fonts: La Vanguardia, Fundación Elcano, Abc.es, El País

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here