El president López Obrador perd la majoria absoluta a Mèxic

Eleccions Mèxic
Les eleccions han servit per escollir els 500 diputats del Congrés, 15 governadors i més de 20.000 càrrecs municipals. (Tracy lee Carroll/Flickr)

L’aliança de partits d’esquerres conserva el control del Congrés, però necessitarà suports per mantenir les seves polítiques

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va revalidar aquest diumenge la victòria del seu partit, el Moviment de Regeneració Nacional (Morena), a les eleccions federals. Es tractava dels comicis més grans de la història del país: a banda d’escollir els 500 diputats del Congrés, també es votava el càrrec de governador a 15 dels 32 estats mexicans i uns 20.000 càrrecs municipals.

Morena va ser el partit més votat, però va perdre la majoria absoluta i va passar de 256 a 197 curuls (com s’anomenen els diputats mexicans), de manera que necessitarà el suport d’altres formacions per governar. És molt probable que formi coalició amb altres partits d’esquerres: el Partit del Treball (PT), que ha aconseguit 38 escons, i el Partit Verd (PVEM), que ha multiplicat per quatre els seus resultats i aconsegueix 44 diputats.

En canvi, el bloc de dretes o conservador el lideren el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit d’Acció Nacional (PAN), que es van alternar al poder des del 1910 fins a la victòria de Morena el 2018. López Obrador es va convertir en el primer president d’esquerres de la història del país, amb un missatge populista dirigit a les classes treballadores i crític amb el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, que era contrari a la migració mexicana.

Enmig dels dos blocs es troba el Moviment Ciutadà, que ha estat la cinquena força més votada i pot tenir un paper clau. Per què? Perquè la coalició d’esquerres liderada per López Obrador no té prou diputats per portar endavant les seves reformes socials, moltes de les quals requereixen un canvi en la Constitució i, per tant, han de comptar amb el suport de dos terços del Congrés.

Les eleccions mexicanes han estat marcades per la violència. Els grups criminals i narcotraficants han assassinat 90 persones durant la jornada electoral; entre les víctimes hi ha diversos candidats. En un centre de votació del municipi de Terrazas del Valle (Tijuana), es van trobar restes humanes en una caixa com una forma d’intimidar la població. La por a la violència, sumada a la pandèmia i el malestar amb la classe política són alguns dels motius que expliquen la baixa participació: només la meitat de la població (52%) ha anat a votar.

 

Morena: el partit dels canvis socials

La Quarta Transformació (4T) és el repte més important en el govern de López Obrador, que vol situar el seu mandat al mateix nivell que tres episodis històrics de Mèxic. El primer, la Independència (1810-1821), moviment armat que va servir per a alliberar-se de 300 anys de domini espanyol. El segon, la Reforma (1858-1861), guerra entre liberals i conservadors de la qual van sorgir lleis com la separació entre l’Església i l’Estat. I el tercer, la Revolució (1910-1917), un conflicte armat contra el règim de Porfirio Díaz. D’aquí va sorgir la Constitució actual del país.

La 4T és un paquet de reformes que pretén ampliar els programes socials de Mèxic. Una de les principals mesures consisteix a augmentar les rendes bàsiques per a la població més pobra, a banda de proporcionar microcrèdits per a emprenedors de petits negocis. En aquests casos, l’Estat proporciona els diners en lloc d’haver de recórrer a una entitat bancària. Aquest tipus d’actuacions són pròpies de les polítiques d’esquerres.

No obstant això, alguns polítics i experts critiquen la falta de concreció d’aquestes polítiques i les consideren mesures populistes per aconseguir més vots. El 2018 hi havia més de 60 milions de mexicans amb ingressos per sota del llindar de la pobresa, segons dades oficials.

D’altra banda, les elits del país i el sector empresarial també s’han oposat a les polítiques econòmiques del president, que vol nacionalitzar recursos com el petroli o l’electricitat. En el cas de la llum, els tribunals van frenar la iniciativa el mes de març passat.

 

D’alcalde popular a president negacionista

López Obrador va ser alcalde de la Ciutat de Mèxic entre el 2000 i el 2004. Durant el seu mandat va disminuir la taxa d’homicidis i van millorar els indicadors econòmics de la capital.

Malgrat la promesa electoral de combatre la violència del narcotràfic, les xifres d’homicidis continuen sent preocupants. Ni el confinament, ni la reducció de la mobilitat durant la pandèmia, ni el desplegament de 100.000 agents de la Guàrdia Nacional han aconseguit reduir els crims: al voltant de 35.000 homicidis el 2020, només un 0,5% per sota de l’any anterior. Així i tot, és el primer any que els homicidis disminueixen des del bienni 2014-2015.

D’altra banda, el president mexicà ha rebut dures crítiques per la seva gestió de la pandèmia. Mentre altres països decretaven restriccions de mobilitat i confinament, López Obrador no va deixar d’assistir a actes multitudinaris. Aquesta actitud l’alineava amb els discursos de l’extrema dreta i contra la ciència.

Mèxic té 130 milions d’habitants i és un dels països més poblats del món. És el 15è país del món amb més casos de coronavirus, segons dades de la Universitat Johns Hopkins. Al gener, el president mexicà va donar positiu per coronavirus.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here