El Sinn Féin guanya les eleccions a Irlanda del Nord

Sinn Fein
Michelle O'Neill, la líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord, ha aconseguit un resultat històric per al partit nacionalista irlandès. (Sinn Féin)

Un partit favorable a la reunificació d’Irlanda guanya les eleccions en aquesta regió del Regne Unit per primera vegada a la història

El Sinn Féin ha estat el partit més votat a les eleccions autonòmiques d’Irlanda del Nord amb un 29% dels vots i 27 diputats. Es tracta d’una victòria històrica per als nacionalistes irlandesos, que volen que aquesta regió torni a formar part d’Irlanda (ara pertany al Regne Unit). 

És la primera vegada que el Sinn Féin supera en vots el Partit Unionista Democràtic (DUP), un partit que defensa la permanència d’Irlanda del Nord al Regne Unit. Totes dues formacions representen les diferències entre les dues comunitats que conviuen en aquesta regió: els nacionalistes del Sinn Féin són republicans i catòlics, mentre que els unionistes del DUP són monàrquics i protestants.

El Sinn Féin es considera el braç polític de l’IRA, un grup armat que va cometre nombrosos atemptats per reivindicar el retorn d’Irlanda del Nord dins d’Irlanda. L’IRA va renunciar de manera definitiva a la violència el 2005. 

Durant dècades, l’enfrontament entre nacionalistes i unionistes va provocar un greu conflicte a Irlanda del Nord. Per això, per tal de garantir-hi la pau i la convivència, els partits més votats de totes dues comunitats han de governar en coalició: això vol dir que el Sinn Féin haurà de formar govern amb el DUP, que és el partit unionista més votat.

El govern a Stormont, el parlament nord-irlandès, no ha estat fàcil els darrers mesos. D’una banda, els acords del Brexit han deixat Irlanda del Nord en una situació excepcional que ha perjudicat el comerç i l’economia. De l’altra, la crisi econòmica, la desocupació i la falta d’oportunitats per als més joves han fet augmentar el malestar general.

Aquesta situació ha perjudicat el govern liderat pel DUP i ha donat ales al Sinn Féin, que ha fet una campanya electoral centrada en el referèndum de reunificació i en els problemes de la població: ha promès més ajudes socials, habitatge assequible i una pujada d’impostos als més rics. 

La reunificació d’Irlanda és un dels principals objectius del Sinn Féin, però la celebració d’un referèndum no és tan senzilla. D’una banda, podria revifar el conflicte entre catòlics i protestants, que va provocar milers de morts; de l’altra, el govern britànic no estaria disposat a renunciar a aquesta regió.

 

 

El conflicte d’Irlanda del Nord 

Irlanda del Nord és una regió al nord de l’illa d’Irlanda que ha estat sota disputa d’irlandesos i britànics durant segles. Quan Irlanda es va independitzar del Regne Unit el 1921, l’illa es va dividir i Irlanda del Nord va quedar sota control del govern britànic, si bé una part dels irlandesos mai ha renunciat a recuperar aquesta regió.

L’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va liderar el moviment d’independència d’Irlanda. Després que l’illa quedés dividida, una part de l’IRA es va radicalitzar i va decidir recórrer a la lluita armada per recuperar Irlanda del Nord. 

L’IRA es va convertir en un grup paramilitar i, durant dècades, va dur a terme diversos atemptats terroristes per exigir la unificació d’Irlanda. A l’altra banda, l’exèrcit anglès també va actuar amb violència per reprimir els independentistes irlandesos.

El conflicte nord-irlandès, conegut com The Troubles [Els Problemes], es va estendre des de finals de la dècada del 1960 fins al 1998, quan es van signar els acords de pau. L’enfrontament va provocar la mort de més de 3.500 persones entre soldats britànics, membres de l’IRA i civils víctimes del foc creuat i dels atemptats.

En 1998 es va signar l’Acord de Pau de Divendres Sant, que incloïa els diferents partits polítics d’Irlanda del Nord, i el 2005 l’IRA va abandonar les armes. No obstant això, el conflicte entre totes dues comunitats segueix molt present.

 

 

Irlanda del Nord: la línia vermella del Brexit 

Irlanda del Nord va ser un dels principals esculls de l’acord del Brexit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Encara que aquesta regió forma part del Regne Unit, està situada físicament a l’illa d’Irlanda (que és un país membre de la Unió Europea), fet que ha dificultat l’aplicació de la nova normativa.

El transport de mercaderies i la mobilitat de persones entre el Regne Unit i qualsevol país de la UE s’ha endurit amb el Brexit: cal passar més controls i això allarga i encareix els processos. És el que es coneix com una “frontera dura”.

No obstant això, els Acords de Divendres Sant estableixen que no pot haver-hi una frontera dura entre Irlanda i Irlanda del Nord: així es faciliten les relacions comercials i s’eviten més conflictes.

Per a mantenir la frontera dura amb la Unió Europea, el govern del Regne Unit va decidir establir aquesta frontera al mar d’Irlanda (entre les illes d’Irlanda i de la Gran Bretanya): és el que es coneix com a Protocol d’Irlanda, una clàusula que va permetre desencallar les negociacions del Brexit. 

D’aquesta manera, el govern britànic té control absolut sobre les importacions europees, però de retruc també perjudica el transport de mercaderies entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit.

Aquesta situació ha molestat els dirigents del DUP, que van fer campanya a favor del Brexit per fer costat al primer ministre britànic, Boris Johnson, però ara se senten traïts. En aquest sentit, els unionistes pro-britànics preferirien la normativa comercial europea que s’aplica a la resta d’Irlanda, i això seria un punt a favor de la reunificació.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorPegasus: el programa que espia polítics i governs
Article següentEls talibans obliguen les dones a portar burca
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here