Més de mig milió de persones han mort per culpa del virus i la mala gestió sanitària del govern de Bolsonaro
El Brasil ha superat els 500.000 morts per covid-19 i els 18 milions de contagis, segons dades recopilades per la Universitat Johns Hopkins. Amb més de 211 milions d’habitants, és el sisè país més poblat del món i representa el 2,7% de la població mundial, però la xifra de brasilers morts durant la pandèmia és molt més alta: suposa el 12,9% de les morts registrades a tot el planeta.
Això significa que la taxa de morts per habitant és molt superior al Brasil que als Estats Units, el país amb més casos i morts, o l’Índia, on la desigualtat, la pobresa i la falta de recursos han contribuït a propagar el virus. Aquests són, amb diferència, els tres països més afectats per la pandèmia.
Els últims dies el ritme de mortalitat ha baixat a tot el Brasil, encara que segueix prop de les 2.000 morts diàries. La campanya de vacunació es va fer esperar i les vacunes van trigar molt a distribuir-se, la qual cosa va endarrerir encara més la lluita contra el virus. Avui dia hi ha més de 24 milions de persones que han rebut les dues dosis i 67 milions que estan vacunats parcialment.
Este #NexoGráfico mostra a evolução de óbitos por covid-19 no Brasil até esta quinta-feira (24). A média móvel foi de 1.877 mortes, uma diminuição de -6,1% em relação à semana anterior. No total, são 509.141 óbitos pic.twitter.com/08X1qfOtpJ
— Nexo Jornal (@NexoJornal) June 24, 2021
La població brasilera acusa el president, Jair Bolsonaro, de no haver actuat a temps per aturar els contagis. De fet, a l’inici de la pandèmia, Bolsonaro va adoptar una actitud negacionista davant la malaltia: va descriure el virus com una “petita grip” i va continuar celebrant actes multitudinaris amb milers de seguidors que no mantenien la distància de seguretat ni portaven màscara.
A conseqüència de la mala gestió de la crisi sanitària, la popularitat de Bolsonaro ha caigut als nivells més baixos. En l’última enquesta, només un 24% dels brasilers aprovava la seva gestió mentre que un 48% la reprovava. Alhora, una Comissió Parlamentària d’Investigació està investigant fins a quin punt els membres del govern són responsables dels alts índexs de mortalitat i contagis durant la pandèmia al Brasil.
Bolsonaro ordena callar "la boca" a una periodista después de que le cuestionase sobre no usar mascarilla: "Cállate, son unos sinvergüenzas (…). Haces un periodismo sinvergüenza" https://t.co/ckTDFVMoys
— Europa Press (@europapress) June 22, 2021
Un president d’extrema dreta i negacionista
Jair Bolsonaro va arribar al poder el 2018 amb un discurs molt polèmic, basat en l’odi contra les minories racials i el col·lectiu LGTBIQ+, a banda de qüestionar la igualtat de gènere entre homes i dones. Com a militar retirat, en diverses ocasions ha defensat el cop d’estat del 1964, quan els militars brasilers amb l’ajuda dels Estats Units van prendre el poder i van instaurar una dictadura durant 20 anys.
Bolsonaro és un líder populista i d’extrema dreta que va aprofitar el malestar de la població brasilera per difondre les seves idees: és obertament homòfob, està en contra del dret a avortar i defensa que les dones han de quedar-se a casa per a tenir cura dels fills. També s’ha posicionat al costat de les empreses que exploten els recursos naturals i ha derogat lleis que protegien l’Amazònia.
En dos años del gobierno Bolsonaro, la deforestación en la amazonia brasilera creció 48,3%. De acuerdo con el Instituto Nacional de Investigaciones Espaciales, 1'085.100 de hectáreas fueron devastadas durante 2020. https://t.co/9lWZnLDOxV pic.twitter.com/o5QHRKxpXK
— Francisco Ruiz (@RuizMFranciscoJ) June 24, 2021
La Comissió d’Investigació està buscant proves que permetin acusar i denunciar Bolsonaro per no haver actuat com hauria davant de l’epidèmia. Per exemple, quan va dir que per prevenir el coronavirus calia prendre cloroquina, un medicament la ineficàcia del qual ha estat demostrada pels científics a l’hora de tractar la covid-19.
També s’han trobat documents que demostren que el president brasiler hauria endarrerit voluntàriament la vacunació per apostar per la immunitat de grup, que s’aconsegueix quan gran part dels habitants d’un país ja s’han contagiat i el virus perd força. L’objectiu de la immunitat de grup és perjudicar l’economia el mínim possible, ja que tots els negocis es mantenen oberts i no hi ha confinament, però això té conseqüències per a la salut de les persones.
Mutación COVID brasilera. Luego de la primer ola en abril 2020, Manaos en Brasil, creía haber alcanzado inmunidad de rebaño. Pero el virus mutó. 8 meses después, explosión de re-contagios con hasta 3,000 casos diarios en una población de 2 millones. @washingtonpost pic.twitter.com/BBj6JvcS9K
— Amparo Mercader (@AmparoPwCTP) January 31, 2021
La pobresa, causa i conseqüència de la crisi
En un país tan gran i poblat com el Brasil, decretar un confinament domiciliari era gairebé una missió impossible. El govern no hauria pogut controlar que les restriccions es complissin a tot el territori, així que va delegar les decisions a les autoritats regionals. El Brasil es divideix en 26 estats i el districte federal (on es troba la capital: Brasília) i els recursos disponibles són molt diferents d’un estat a un altre.
Al Brasil hi ha molta ocupació informal (sense contracte ni cotització) que té lloc al carrer: venedors ambulants, transportistes, missatgers… Aquesta activitat es basa en la proximitat de les persones, per això ha estat molt difícil controlar els contagis.
Alhora, la població més pobra ha estat la més afectada per la covid-19, perquè es veu obligada a fer gran part de la seva vida al carrer, mentre que només la gent amb una posició econòmica privilegiada podia permetre’s fer una quarantena voluntària on no estava imposada.
¿Cómo se reparte la pobreza en América Latina?
Prácticamente la mitad de la población en situación de pobreza de Honduras, Guatemala, Venezuela, Brasil y Bolivia sufre pobreza extrema. https://t.co/WZcmPbwO4T pic.twitter.com/DP7OWXS3Zm
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) February 26, 2021
La desigualtat ha estat un obstacle enorme per combatre el virus. Però, a més, la pobresa ha tornat a disparar-se com a conseqüència de la pandèmia: el tancament de bars i comerços, pèrdues a les empreses, suspensió d’ajudes socials, augment de l’atur… La pobresa i les ajudes a les classes més desfavorides marcaran les properes eleccions, que se celebraran a finals de l’any que ve.
Fonts: Nexe Jornal, AP i El País
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
