Els estudiants xilens, protagonistes de la revolució

Els estudiants de secundària van iniciar les mobilitzacions i protestes contra la pujada del bitllet de metro a Xile. (Alberto Valdes / EFE)

La pujada del preu del bitllet de metro es va convertir en la petita espurna que va encendre una revolució

Les últimes setmanes Xile ha estat immers en una onada de protestes que van esclatar a mitjan octubre. Un fet que podria considerar-se anecdòtic com la pujada del preu del metro es va convertir en l’espurna que va encendre la revolució.

Els estudiants de secundària de la capital, Santiago de Xile, van ser els primers de mobilitzar-se contra la nova mesura: van organitzar manifestacions i es van començar a colar al metro com a protesta.

La resta de la població es va anar afegint al que primer era un fet aïllat. Els joves ja no es limitaven a saltar les barreres del metro, sinó que n’obrien les portes de bat a bat perquè tothom hi pogués pujar gratis. Eren les denominades “evasions massives”.

La nit del 18 d’octubre, la mobilització es va estendre més enllà de la capital i van tenir lloc protestes i disturbis violents a diferents ciutats del país.

El president de Xile, Sebastián Piñera, va anunciar la retirada dels nous preus, però això no va servir per aturar les protestes. Els xilens segueixen manifestant-se i reclamen una sèrie de reformes socials per reduir la desigualtat.

En aquestes protestes, els estudiants hi han tingut un paper protagonista. Però no és el primer cop que el moviment estudiantil lluita pels seus drets.

 

La Revolució dels Pingüins

El sistema econòmic neoliberal de Xile és l’origen de les grans desigualtats que pateix el país, també en el sector educatiu. Les diferències entre educació pública i privada són immenses i impedeixen als estudiants amb menys recursos accedir a estudis superiors.

El 2006, durant el primer govern de Michelle Bachelet, el malestar a la comunitat escolar va començar a adoptar forma de protesta al carrer. La principal reclamació dels estudiants era una educació pública gratuïta i de qualitat i que l’Estat intervingués per impedir el lucre en l’educació privada.

De seguida tothom va parlar d’un nou moviment: la “Revolució dels Pingüins”, ja que els uniformes dels estudiants eren una camisa blanca i una jaqueta negra.

El 2011, aquesta petició es va incrementar amb un altre moviment estudiantil que també va organitzar grans manifestacions. El moviment va posar l’educació al centre del debat polític.

El moviment estudiantil va tornar a manifestar-se per reclamar millores en l’educació el 2011. (Getty Images)

 

El cost de l’educació universitària

Xile té un dels sistemes d’educació universitària més cars del món. La universitat pública té un cost anual de 7.654 dòlars per estudiant de mitjana, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Aquests preus són inassumibles per a la gran majoria de la població de classe mitjana (més de la meitat de la població activa cobra un salari igual o inferior a 400.000 pesos, uns 484 euros al mes).

Com a solució, el govern xilè va crear el Crèdit amb Aval de l’Estat (CAE), un préstec bancari perquè els estudiants paguin els seus estudis i que posteriorment han de retornar amb interessos a l’Estat. El problema és que aquest sistema de crèdits provoca que els joves quedin endeutats durant dècades.

Per això, des de fa anys, una de les principals demandes del moviment estudiantil és liquidar el sistema CAE i que el govern cancel·li el deute dels estudiants.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorXile, un país per recórrer
Article següentUna activista xilena ens explica els motius de les protestes
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here