Els faraons tornen a desfilar per Egipte

Els tresors més importants del Museu Egipci del Caire es traslladaran al nou Museu de la Civilització Egípcia. (Pixabay)

Les mòmies reials es traslladen al nou Museu de la Civilització Egípcia en una desfilada que ret homenatge a l’antic Egipte

Els tresors més preuats de l’antic Museu Egipci del Caire han estat traslladats aquest cap de setmana al Museu Nacional de la Civilització Egípcia: un total de 22 mòmies de reis i reines de l’antic Egipte han estat exhibits per la capital en l’anomenada Desfilada Daurada dels Faraons.

El trasllat d’antiguitats es va convertir en un espectacle de llums, música i decorats històrics per retre homenatge als monarques del passat. Centenars de figurants han participat en la representació, que ha iniciat el seu recorregut a la plaça Tahrir, un dels llocs més icònics del Caire.

Les mòmies han estat traslladades en vehicles especials equipats amb càpsules de nitrogen i amortidors per garantir la conservació dels cossos mil·lenaris.

Entre els 18 reis i 4 reines s’hi trobaven figures tan destacades com el faraó Ramsés II o Hatshepsut, la primera dona que va governar a l’Imperi faraònic.

Els vehicles també estaven decorats amb negre i daurat, imitant la forma dels vaixells funeraris que s’utilitzaven per portar als faraons a la vida eterna. Al seu voltant els acompanyaven cavallers i sacerdots vestits de l’època faraònica.

A més d’honrar el seu passat mil·lenari, la desfilada ha estat una manera de promocionar Egipte com a destinació turística enmig de la pandèmia del coronavirus i de les restriccions globals a l’hora de viatjar. El govern també ha volgut animar d’aquesta manera la població del Caire, afectada per la pandèmia i la crisi econòmica que ha provocat.

No obstant això, per als conservadors més estrictes, el trasllat de les mòmies reials hauria d’haver-se fet amb més discreció i mesures de seguretat. El sector més religiós tampoc ha vist amb bons ulls la celebració, ja que ho consideren un homenatge a una religió pagana.

El Museu Nacional de la Civilització Egípcia, on a partir d’ara descansaran les mòmies reials, va ser inaugurat parcialment el 2017. Des de llavors s’ha estat treballant en una sala especial que recrea la Vall dels Reis, una necròpoli de l’antic Egipte on estaven enterrats gran part dels faraons de l’Imperi Nou. La nova instal·lació podrà visitar-se a partir del 18 d’abril.

 

L’antic Museu Egipci

El Museu Egipci del Caire va ser inaugurat el 1902 i durant més d’un segle ha guardat els tresors arqueològics més valuosos trobats en tombes i temples de l’antic Egipte. Es tracta del museu d’egiptologia més important del món.

Al llarg de la seva història ha acumulat prop de 150.000 objectes, però no tots estan exposats per falta d’espai. En la seva col·lecció hi ha objectes de l’era predinàstica (abans dels faraons) fins a l’època greco-romana, entre els quals es troben papirs, estàtues, sarcòfags, joies i, per descomptat, mòmies.

Un altre dels problemes del Museu Egipci és la seva antiguitat, ja que està situat en un edifici amb més de 120 anys d’història i no disposa de la tecnologia necessària per conservar algunes peces. Aquest ha estat el motiu principal per desplaçar les mòmies reals al nou Museu Nacional de la Civilització Egípcia.

D’altra banda, el Museu Egipci es troba a la plaça Tahrir, epicentre de les manifestacions de la Primavera Àrab a Egipte. A causa de la seva proximitat amb el lloc de les protestes, l’edifici va ser objecte de robatoris i saquejos el 2011.

 

El robatori d’art

Els faraons van governar durant més de 3.000 anys a l’antic Egipte i van deixar un llegat històric, cultural i artístic immens. Malgrat això, una part molt important d’aquest llegat no es troba a Egipte sinó a museus estrangers com el British Museum de Londres, el Neues Museum de Berlín o el Musée du Louvre de París.

Això es deu a l’espoli realitzat durant segles per les potències estrangeres a les seves colònies o en territoris conquerits a la força. Els països d’origen fa dècades que reclamen el retorn d’aquestes peces d’art.

En el cas d’Egipte, a finals del segle XIX i inicis del segle XX era força habitual que arqueòlegs i exploradors europeus visitessin el país a la recerca de tresors i tombes reals. Moltes d’aquestes troballes s’enviaven a Europa per investigar el seu significat i mai van ser retornades.

D’altra banda, el saqueig de tombes ja era habitual des de l’època dels faraons, que es feien enterrar envoltats de riqueses per la seva vida al més enllà. Els lladres ho sabien i es colaven a les sepultures per agafar els objectes més valuosos, que es venien al mercat negre.

Fonts: EFE, BBC, DW

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here