Els manuscrits perduts de Darwin

Quadern Darwin
Imatge d'una de les pàgines del quadern de Darwin, escrit l'any 1837. (Universitat de Cambridge)

Dos quaderns escrits per Charles Darwin, el creador de la teoria de l’evolució, apareixen després de dues dècades perduts

Una bossa de paper de color rosa va aparèixer a principis de març al terra de la biblioteca de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Ningú sabia com havia arribat fins allà, però dins hi havia dos quaderns escrits durant la dècada del 1830 pel naturalista Charles Darwin (1809-1882), creador de la teoria de l’evolució de les espècies.

Els diaris, que estan valorats en milions d’euros, van desaparèixer l’any 2000, quan es van treure de la caixa on estaven guardats per fotografiar-los i documentar-los. No va ser fins al cap d’un parell de mesos que el personal de la biblioteca es va adonar que els manuscrits no estaven al seu lloc: havien desaparegut. 

Al principi van creure que els llibres s’havien guardat on no tocava i, durant anys, van estar buscant entre els més de 10 milions de llibres i documents que es conserven a la biblioteca de la universitat. Finalment, al novembre del 2020, es va denunciar el robatori dels quaderns a les autoritats.

Des de llavors, la policia britànica ha estat investigant sense gaire èxit. Els diaris eren molt valuosos, però també haurien estat difícils de vendre al mercat de col·leccionistes perquè eren objectes robats.

El paquet on es van trobar duia un sobre marró amb una nota: “Bibliotecari/a, Feliç Pasqua. Signat: X”. Els investigadors creuen que la mateixa persona que va robar els diaris fa més de 20 anys els ha retornat ara, en perfecte estat de conservació.

Un dels quaderns inclou el famós dibuix de l’Arbre de la vida, que serveix com a metàfora de l’evolució de les espècies. Es tracta de l’esbós d’un arbre, les branques del qual representen les diferents evolucions d’una mateixa espècie i com algunes aconsegueixen adaptar-se i sobreviure, però d’altres no.

 

 

Una teoria revolucionària

Darwin va escriure els quaderns durant un viatge de 5 anys a bord del Beagle, un vaixell de la marina real britànica. La nau va dur una expedició científica a Amèrica del Sud entre el 1831 i el 1836, amb l’objectiu de cartografiar la costa sud-americana. 

La visita a les Illes Galápagos (l’Equador), un arxipèlag volcànic a l’este de l’oceà Pacífic, va ser la clau per desenvolupar la teoria de l’evolució: en aquelles illes, Darwin es va adonar de les diferències entre espècies molt semblants i com aquestes diferències responien a una adaptació del mitjà en el qual vivien. 

Per exemple, va observar que el bec dels ocells era diferent segons el tipus d’aliments que menjaven: fruita, llavors o insectes. Així, Darwin va arribar a la conclusió que aquests ocells tenien un avantpassat comú perquè s’assemblaven molt, però que s’havien adaptat a l’entorn i als aliments disponibles i així havien sobreviscut. Aquesta va ser la base de la seva teoria.

Vint anys després d’aquest viatge, Darwin va publicar L’origen de les espècies (1859), una obra que va suposar tota una revolució en el camp de la biologia i va canviar la forma en què enteníem l’origen de l’ésser humà i la nostra relació amb la resta d’espècies.

Malgrat això, la teoria de Darwin també va provocar una gran polèmica, perquè donava a entendre que els humans compartien el mateix origen que altres animals, com els simis. Aquesta idea xocava amb el pensament predominant fins aleshores: que l’home havia estat creat per déu. La creença de l’origen diví de l’home estava tan arrelada, que alguns científics fins i tot van acusar a Darwin d’heretgia.

Avui dia, la teoria de Darwin és àmpliament acceptada per la comunitat científica, si bé existeixen alguns sectors religiosos que continuen defensant el creacionisme: que tots els éssers del planeta van ser creats per Déu.

 

 

Darwin i l’evolució de les dones

Darwin és considerat un dels principals referents del pensament modern: les seves idees van impulsar la ciència i la recerca, subtituint la religió com a resposta a l’origen de la vida.

Malgrat això, també va sucumbir als prejudicis de l’època i va considerar que la dona era inferior a l’home. Els primers moviments feministes van sorgir entre els segles XVIII i XIX, però Darwin va créixer en una societat en la qual les dones estaven relegades a un paper secundari, tenint cura de la llar i la família, i sense possibilitats de desenvolupar una carrera professional.

Aquestes idees masclistes queden a en la seva obra. Al llibre L’origen de l’home (1871), Darwin teoritza sobre temes com l’anatomia, les capacitats mentals, la memòria o la imaginació, i arriba a la conclusió que el sexe humà influeix en característiques com la intel·ligència o la sensibilitat. Així, va escriure que: “L’home és més valent, combatiu i energètic que la dona, i té un geni inventiu més gran”.

Aquest tipus d’idees es recolzaven en la mentalitat de l’època i seguien la mateixa lògica que la teoria de l’evolució: si les dones estiguessin capacitades per aconseguir grans èxits científics i destacar com els homes, ja ho haurien fet; per tant, que no hagin destacat fins ara significa que són el sexe dèbil.

Darwin no va tenir en compte la discriminació que les dones havien sofert durant segles i que, en la gran majoria de casos, les va condemnar a l’oblit de la història.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorFast fashion: del teu armari a l’abocador
Article següentQuè celebrem per Pasqua?
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here