Els Nobel premien la lluita contra la pobresa

Els estudis de Kremer, Duflo i Banerjee intenten determinar quins factors poden millorar la productivitat dels agricultors als països pobres.

El Premi Nobel d’Economia 2019 reconeix la feina de tres economistes que estudien com reduir la pobresa 

Els economistes Abhijit Banerjee i Esther Duflo, del Laboratori d’Acció contra la Pobresa del MIT, i Michael Kremer, professor de la Universitat d’Harvard, han rebut el Premi Nobel d’Economia 2019 pels seus estudis sobre com combatre la pobresa.

La pobresa és un dels grans problemes globals: a tot el món hi ha més de 780 milions de persones que viuen en la pobresa. Per solucionar el problema, organitzacions socials, institucions, governs i moltes persones a nivell individual treballen per ajudar a les persones més desfavorides.

No obstant això, una altra manera de combatre la pobresa és estudiar quines actuacions són més efectives a l’hora reduir les desigualtats.

Això és el que han fet aquests tres experts. Han recopilat i comparat dades al llarg de 20 anys per a comprovar els efectes reals de diferents accions per erradicar la pobresa. Així podem saber en quins projectes i iniciatives és millor que invertir per tal d’aconseguir resultats.

El “Nobel d’Economia” no existeix com a tal, sinó que és un guardó lliurat pel Banc Nacional de Suècia en honor al llegat d’Alfred Nobel. Els Premis Nobel s’estan considerats els premis més prestigiosos del món en l’àmbit de la física, la química, la medicina, la literatura i la pau.

 

Les millors armes contra la pobresa

Per a elaborar les seves teories, Banerjee, Duflo i Kremer han realitzat experiments sobre el terreny: això significa que han provat diferents estratègies per a reduir la pobresa i han anat recopilant els resultats al llarg del temps.

Aquests expriments no ofereixen resultats immediats, però tenen l’avantatge que els resultats obtinguts són més fiables i poden aplicar-se a una població més gran i variada.

Durant la dècada de 1990, Kremer va dur a terme un experiment en diferents escoles rurals a Kenya. Volia comprovar què faria millorar els resultats escolars: tenir més llibres de text o oferir un servei gratuït de menjador escolar (tenint en compte que molts alumnes no tenen accés a una correcta alimentació a la seva casa)?

Els estudis van demostrar que cap dels dos factors produïa un canvi real. El problema no era tant la falta de recursos, sinó que els professors i materials no estaven adaptats a les necessitats educatives, sobretot en el cas dels estudiants que més ho necessitaven.

Més que el material o la nutrició, el més efectiu per millorar el rendiment dels alumnes és el reforç escolar.

En una segona fase, Kremer es va unir a Duflo i Banerjee per a realitzar nous experiments en escoles de l’Índia. Aquesta vegada van introduir reforç escolar a les aules: els nous professors estaven formats per a atendre els estudiants amb necessitats especials, la qual cosa va suposar una gran diferència.

Des de llavors, 100.000 escoles i més de cinc milions de nens indis s’han beneficiat d’aquesta recerca i han millorat els resultats escolars.

Utilitzant el mateix procediment, els tres experts van realitzar nous experiments amb altres factors relacionats amb la pobresa: accés serveis mèdics, crèdits per a impulsar negocis, noves tecnologies per a ajudar als agricultors…

D’aquesta forma, esperen descobrir quins mètodes són els més efectius en la lluita contra la pobresa. Els estudis i mètodes de Kremer, Duflo i Banerjee s’han utilitzat per a definir les polítiques de governs i institucions arreu del món.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here