Els nous Premis Nobel

La cerimònia d'entrega dels Premis Nobel se celebra cada any el 10 de desembre, data de la mort de l'empresari i filantrop suec Alfred Nobel, que va fundar els premis. (MFA/Per Thrana)

Més d’un segle després de ser creats, els Nobel continuen sent els guardons més prestigiosos en el món de la ciència, la literatura i la pau

Un any més, l’anunci dels guanyadors del Premi Nobel ha generat expectació arreu del món. Aquests guardons són lliurats per la Fundació Alfred Nobel, creada a finals del segle XIX pel filantrop suec, i són considerats els més prestigiosos del món en el món de la ciència (física, química i medicina), la literatura i les iniciatives de pau.

Els premiats es van anar anunciant al llarg de la setmana passada i la cerimònia d’entrega tindrà lloc a Suècia el 10 de desembre, data de la mort d’Alfred Nobel. 

El Nobel de Medicina d’enguany ha reconegut el treball dels estatunidencs David Julius i Ardem Patapoutian, que han estudiat com funcionen els receptors del nostre cos a l’hora de percebre el tacte i els canvis de temperatura. Aquests receptors són els que transformen les sensacions físiques en estímuls elèctrics perquè el cervell els detecti.

El Nobel de Física s’ha repartit entre dos projectes. D’una banda, reconeix l’estudi de l’italià Giorgio Parisi sobre els sistemes complexos i com funcionen, la qual cosa permet predir detrminats patrons de comportament en sistemes tan complexos com el clima, que estan condicionats per múltiples factors. D’altra banda, el japonès Syukuro Manabe i l’alemany Klaus Hasselmann han estat premiats per la seva aportació a la creació de models climàtics; la seva feina ha permès relacionar les emissions de CO₂ amb l’escalfament global, per exemple.

El científic alemany Benjamin List i l’escocès David MacMillan han rebut el Nobel de Química pel descobriment i desenvolupament de l’organocatàlisi asimètrica, un mètode que permet reproduir amb més facilitat les molècules asimètriques, molt utilitzades en la indústria farmacèutica per crear medicaments.

L’escriptor Abdulrazak Gurnah, originari de l’illa de Zanzíbar, s’ha convertit en el nou Nobel de Literatura. Gurnah va arribar al Regne Unit com a refugiat quan tenia 18 anys i a la seva obra parla sobre els efectes del colonialisme i com les persones refugiades han de refer la seva vida entre cultures i continents diferents.

L’últim premi a ser anunciat ha estat el Nobel de la Pau, que enguany ha volgut posar en valor la llibertat d’expressió i ha premiat dos periodistes: la filipina María Ressa i el rus Dmitry Muratov. El jurat ha valorat la tasca de Ressa a l’hora de denunciar l’abús de poder a les Filipines i la trajectòria de Muratov, que porta dècades combatent la repressió informativa del règim de Putin.

 

Polèmica als Nobel

Alfred Nobel es va fer ric per ser l’inventor de la dinamita i va guanyar molts diners amb el negoci de les armes de guerra. Així i tot, Nobel es considerava un pacifista, per això poc abans de morir va destinar part de la seva fortuna a crear uns premis que recompensessin aquells descobriments que “beneficiessin tota la humanitat”.

L’origen dels Nobel no és l’única polèmica que envolta aquests guardons, que també han estat molt criticats per la discriminació de gènere tant en les nominacions com en els premiats. Dels 962 premis lliurats fins al 2020, només 57 van ser per a dones: això suposa menys del 6% dels guardons.

Un altre dels premis que genera més controvèrsia és el Nobel de la Pau. Segons va deixar escrit el mateix Alfred Nobel, el premi havia de ser per a “una persona que hagi fet una gran feina a favor de la fraternitat entre països, l’abolició o reducció dels exèrcits i per promoure les negociacions de pau”.

A vegades s’ha considerat que la persona guardonada no ho mereixia, com és el cas de Barack Obama, que va rebre el premi el 2009 quan encara era el president dels Estats Units. Les organitzacions pacifistes van criticar que, lluny de promoure la pau, Obama havia enviat més tropes a l’Afganistan durant el seu mandat. 

Un altre dels casos més controvertits va ser el de la política birmana Aung San Suu Kyi, que va rebre el Nobel de la Pau el 1991. En aquell moment estava en arrest domiciliari perquè, malgrat haver guanyat les eleccions de manera legal, una junta militar havia donat un cop d’estat. Suu Kyi va passar 15 anys sense poder sortir de casa seva i es va convertir en un símbol de la democràcia.

Anys després, ja en llibertat, Suu Kyi va tornar a guanyar les eleccions el 2015 i es va convertir en primera ministra de Birmània. No obstant això, el 2017 el govern birmà va iniciar una campanya de persecució contra l’ètnia rohingya i Suu Kyi ha estat molt criticada per la seva passivitat davant d’aquesta crisi. Des del febrer, la líder birmana torna a estar empresonada per la junta militar.

  

120 anys de Premis Nobel

L’empresari suec Alfred Nobel (1833-1896), enginyer i químic, va ser també l’inventor de la pólvora. Aquest descobriment el va fer immensament ric i, poc abans de morir, va decidir destinar part de la seva fortuna a crear uns premis que reconeguessin la tasca de persones els descobriments de les quals han beneficiat tota la humanitat.
Així, el 1895 es va crear la Fundació Nobel i el 1901 es va celebrar el primer lliurament dels Premis Nobel, que ja incloïa les cinc categories actuals: química, física, medicina, literatura i pau. Des de llavors s’han atorgat 603 premis Nobel a un total de 962 persones, perquè un mateix premi pot reconèixer la feina de diverses persones.
El premi consisteix en un diploma, una medalla i un premi econòmic, però sobretot se’n valora el prestigi que atorguen. Entre les personalitats més populars que han rebut aquests premis hi ha Albert Einstein (Nobel de Física, 1921), Martin Luther King (Nobel de la Pau, 1964) Rudyard Kipling (Nobel de Literatura, 1907) o Marie Curie, que va rebre dos guardons, el de Física (1903) i el de Química (1911).
La persona guardonada més jove és a dia d’avui Malala Yousafzai, que l’any 2014 va rebre el premi Nobel de la Pau quan tenia només 17 anys. En el costat oposat, el 2019 John B. Goodenough va ser guardonat amb el Nobel de Química a l’edat de 97 anys.
Només dues personalitats van decidir declinar el premi: l’escriptor francès Jean-Paul Sartre i el polític vietnamita Le Duc Tho. D’altra banda, al llarg de la història dels premis, diverses persones guardonades s’han vist obligades a renunciar-hi, forçades pel govern del seu país, o bé perquè es trobaven privades de llibertat.
Des del 1901, l’entrega dels Premis Nobel genera expectació any rere any.(AFP)

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here