Els pitjors accidents nuclears de la història

Així va quedar el quart reactor de la central de Txernòbil després de l'explosió. (GYI)

Les tragèdies ocorregudes a l’antiga URSS o al Japó van provocar milers de morts i danys irreparables

Si hi ha una cosa que governs i empreses energètiques tracten de subratllar de manera reiterada quan es parla d’energia nuclear és la seva seguretat. Aquesta necessitat de reivindicar que les centrals nuclears no són un perill ve determinada per la por que a dia d’avui encara generen en la ciutadania.

Aquest temor envers l’energia produïda mitjançant el tractament d’urani no és infundada. En els últims 60 anys, el món ha vist com diversos accidents nuclears llevaven la vida de milers de persones i contaminaven rius i conreus, provocant danys que trigaran diverses dècades en reparar-se.

 

Mayak, un llac on s’hi van abocar residus radioactius

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van llançar dues bombes nuclears sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Aquests atacs van causar entre 100.000 i 200.000 morts i van provocar la rendició del Japó, aliat del règim nazi.

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) no volia quedar-se enrere i va posar en marxa un programa d’investigació per desenvolupar armament nuclear. Tot i que l’URSS va ser aliada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, les dues potències van començar a competir per tenir més influència en el món després del conflicte.

Entre el 1945 i el 1948 es va construir la central nuclear de Mayak, en el més absolut secret, per aproduir plutoni, un element radioactiu utilitzat per fabricar armes nuclears. De fet, la planta no apareixia en els mapes de l’URSS.

A la planta de Mayak van ocórrer-hi diversos accidents. El més greu va tenir lloc el setembre de 1957, quan un problema en el sistema de refrigeració d’un tanc que emmagatzemava deixalles nuclears va provocar una explosió.

El núvol radioactiu que es va originar es va estendre al llarg de centenars de quilòmetres i va afectar centenars de milers de persones. Dotze treballadors de la central van morir a conseqüència de l’accident i uns 200 van morir a causa de la radiació. Va afectar també a més de 250.000 persones.

L’accident de Mayak segueix sent un dels menys coneguts. Es va mantenir en secret durant dècades i actualment es considera el tercer pitjor desastre nuclear de la història. Va ser classificat com a nivell 6 d’una escala de 7 segons l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears.

El llac Karachai, situat a sud de les muntanyes Urals, a pocs quilòmetres de la central nuclear de Mayak, va ser utilitzat com a dipòsit de deixalles nuclears, on s’hi abocava l’aigua contaminada. La zona es va convertir en un punt amb un nivell de radiació tan elevat que quedar-s’hi poc més d’una hora podia arribar a ser mortal.

 

Txernòbil: la pitjor catàstrofe nuclear de la història

L’accident d’una central nuclear més greu i amb més víctimes mortals es va mantenir en secret durant tres dies. L’abril de 1986 una acumulació d’hidrogen a causa d’un sobreescalfament va provocar una explosió en el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil.

L’accident va provocar un incendi que va durar deu dies i els bombers que van acudir a apagar-lo van ser les primeres víctimes de la radiació, després dels treballadors que estaven de guàrdia quan van entrar en contacte amb les restes del material radioactiu que va alliberar el nucli del reactor per tota la zona.

L’explosió va generar molta més radiació que l’alliberada per la bomba atòmica d’Hiroshima i va afectar uns 150.000 km2 quadrats. Un estudi de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica estima que hi haurà unes 4.000 víctimes mortals relacionades amb l’accident (algunes podrien morir en el futur a causa de malalties vinculades a l’accident) i que unes 600.000 persones s’han vist afectades per la radiació.

No obstant això, altres estudis situen les xifres de morts a un nivell molt superior, alguns fins al mig milió. Les estimacions dels diferents estudis són molt diverses i generen controvèrsia entre la comunitat científica sobre el nombre total de morts que es podrien atribuir a la radiació.

Imatge de les restes de la central nuclear de Txernòbil després de l’explosió del quart reactor. (AP)

El sarcòfag que es va construir per cobrir el reactor número 4 just després de l’accident va ser substituït per un de nou en forma d’arc que es va inaugurar el 2016 i que hauria de contenir la radiació durante els propers 100 anys. Es considera l’estructura mòbil construïda per l’ésser humà més gran de la història.

Després de l’accident de Txernòbil, l’activitat a la central nuclear no es va aturar. La demanda d’energia va fer que els altres tres reactors seguissin funcionant durant anys i els treballadors acudien diàriament a la zona de la tragèdia. No va ser fins a finals de l’any 2000 que es va decretar el tancament definitiu.

 

Fukushima: la tremolor que va acabar amb les nuclears al Japó

La catàstrofe nuclear més recent és la de Fukushima, ocorreguda l’any 2011. Un terratrèmol de magnitud 9 en l’escala de Richter va sacsejar tota la regió provocant que els tres reactors que estaven funcionant s’apaguessin automàticament. El subministrament elèctric va començar a fallar i pocs minuts després, un enorme tsunami de 14 metres d’altura provocat pel mateix terratrèmol va arribar fins a la central.

Els motors dièsel que havien començat a funcionar per la pèrdua del subministrament elèctric es van veure afectats per l’aigua salada que va inundar les instal·lacions de la central. Al cap de poc temps, van començar a fallar els sistemes i es va perdre el control sobre la central i els seus sis reactors.

A partir d’aquest moment es van registrar diverses explosions d’hidrogen que van provocar l’alliberament de material radioactiu. La majoria dels radioisòtops que es van emetre van ser empesos pel vent cap a l’oceà Pacífic, on també va anar a parar l’aigua contaminada dels reactors.

Uns operaris de la central nipona de Fukushima. (Efe)

A conseqüència de la catàstrofe i després del trauma que va viure el país pels bombardejos nuclears de la Segona Guerra Mundial, el Japó va decidir acabar amb les centrals nuclears de forma dràstica. En menys de dos anys el país va abandonar la producció d’energia nuclear, que era responsable del 30% de la producció elèctrica de país.

Això va portar el país importar combustibles fòssils per proveir d’electricitat totes les llars. Va repercutir en un augment del preu de l’electricitat que en algunes regions va arribar a ser de més del 30%.

No es va atribuir cap mort directa de la catàstrofe de Fukushima, encara que s’ha confirmat una mort per càncer vinculada a l’accident i podria haver-hi més en el futur, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

No obstant això, el procés de reubicació per protegir la ciutadania de la radiació va causar un augment de la mortalitat entre les persones més grans i també va augmentar els casos de malalties mentals. Segons un estudi de l’IZA Institute of Labor Economics, l’augment del preu de l’electricitat podria haver provocat que més de 1.200 persones morissin de fred entre 2011 i 2014.

La catàstrofe de Fukushima i la de Txernòbil són les úniques classificades de nivell set, el màxim de l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears. La història de la central ucraïnesa segueix despertant l’interès de milers de persones que cada any viatgen a la zona zero de la catàstrofe en una estranya modalitat de turisme per passejar pels carrers buits i els edificis abandonats, trepitjant un sòl que encara emana radiació.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here