Els trucs dels educadors per adaptar-se al confinament

Una estudiant de batxillerat estudiant a casa com a conseqüència del confinament provocat pel coronavirus. (Emilia Guitérrez).
Una estudiant de batxillerat estudiant a casa a conseqüència del confinament provocat pel coronavirus. (Emilia Guitérrez).

La professora Lola Reeves Garay-Abad de Trinity College London reflexiona sobre el paper dels professors com a cuidadors socials

Per Judith Vives 

La pandèmia causada pel nou coronavirus ha suposat un repte per a tots, especialment en les setmanes de confinament en les quals ens hem hagut d’adaptar a una nova situació. Conviure moltes hores en família i adaptar-nos a treballar o estudiar des de casa no han estat tasques fàcils. Tampoc per als professionals de l’educació ha estat una situació senzilla.

Tal com explica Lola Reeves Garay-Abad, de Trinity College London, “la pandèmia de coronavirus m’ha fet qüestionar molts aspectes de la meva pròpia pràctica com a docent i formadora de docents. Tot i haver treballat en el sector educació durant gairebé 20 anys, hi ha hagut moltes ocasions en les quals vaig sentir que estava començant de nou, tornant a tenir 17 anys i entrant en una aula per primera vegada, plena d’incertesa i dubtes, preguntant-me si estava a l’altura de la tasca”.

Aquesta situació d’incertesa i vulnerabilitat ha portat a aquesta professora a reflexionar sobre el benestar dels educadors durant la pandèmia. “El confinament ha estat un temps de prova per a nosaltres com a educadors, durant el qual hem hagut d’enfrontar un canvi sobtat en la nostra rutina i el nostre enfocament de l’ensenyament”, comenta la docent. “També hem hagut de tornar a avaluar les nostres necessitats emocionals com a cuidadors socials, acceptar la incertesa i comprendre que les nostres vulnerabilitats no són debilitats, sinó, per contra, una font de coratge”, reflexiona.

Un ofici amb responsabilitat

Un cuidador social és qualsevol persona involucrada en el benestar d’una altra persona. També els professors i educadors, són cuidadors socials, que assumeixen una responsabilitat compromesa amb el desenvolupament d’una altra persona, que estan involucrats en la creació d’una societat connectada i que són receptius a les necessitats emocionals de les famílies i dels alumnes. “Aquest paper implica potenciar mecanismes per desenvolupar la resiliència en temps difícils com la pandèmia”, afirma.

Reeves considera que hi ha petits canvis que podem fer per ajudar els educadors a construir resiliència i millorar el seu benestar emocional. Per exemple, crear estratègies com ara horaris ben establerts i límits específics per a convertir aquesta delimitació invisible del temps i l’espai en una estructura visible i tangible. També programar horaris d’inici i finalització per a les classes, per respondre els correus electrònics dels estudiants, per respondre els missatges dels pares i per a les reunions d’equip.

La disponibilitat i la generositat del temps no significa no posar límits. “Apagar els nostres sistemes de missatgeria després de les 7 de la tarda no vol dir ser descuidat amb les necessitats dels nostres estudiants, sinó que vol dir que ens estem cuidant com a cuidadors socials i mentors, per tal d’estar més centrats, efectius i eficients a llarg termini”, comenta Reeves.

“També significa ajudar als nostres estudiants a comprendre el significat del respecte, els límits, i on acaben i comencen els drets i deures d’una persona. Estem tractant d’ajudar-los a desenvolupar habilitats organitzatives, socials i empatia, per tant, establir límits saludables els serveix d’exemple”, afegeix la docent.

Altres estratègies inclouen prendre mini “descansos cerebrals” regularment, com fer un exercici de respiració de 10 minuts; crear llistes de tasques a curt termini, fer servir marcadors per subratllar prioritats; prendre descansos de menjar adequats; triar una activitat que ens agradi i que puguem fer des de casa i programar aquesta activitat en el nostre horari, si no cada dia, cada dos dies més o menys, per convertir-la progressivament en una rutina; entre d’altres.

En un nivell més profund arriba la comprensió i l’anàlisi de la fina línia que hi ha entre estar ocupat i estar estressat i com fem servir aquest estrès. També és important identificar amb qui podem parlar i queixar-nos, algú que ens escolti amb empatia.

Informació elaborada en col·laboració amb Trinity College London

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here