Els últims dies de Merkel

Angela Merkel
La cancellera alemanya, Angela Merkel, s'ha convertit en un referent per a les dones governants d'arreu del món. (Flickr)

Angela Merkel deixarà de ser cancellera després de 16 anys governant a Alemanya i liderant les polítiques d’Europa

La política conservadora Angela Merkel, que ha estat la cancellera d’Alemanya durant 16 anys, es retira de la política i no es presentarà a les eleccions del proper diumenge 26 de setembre. Com a cap del govern alemany durant quatre legislatures, Merkel ha tingut un paper protagonista en les polítiques de la Unió Europea.

Angela Merkel va néixer el 17 de juliol del 1954 a Hamburg, però poc temps després la seva família es va traslladar a Templin, una ciutat de la República Democràtica Alemanya (RDA). En aquella època, Alemanya estava dividida en dues meitats amb sistemes polítics, socials i econòmics diferents; Merkel va créixer a la RDA o Alemanya Oriental, governada pel règim comunista.

Es va llicenciar en la carrera de física i va fer un doctorat sobre química quàntica. El seu interès per la política va començar des de molt jove i, després de la caiguda del Mur de Berlín el 1989, es va unir a les Joventuts Comunistes de l’RDA. Un any més tard va passar a les files de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), on ha militat tota la seva carrera política.

Durant la dècada del 1990 va ocupar el ministeri de Família, Dona i Joventut i el ministeri de Medi Ambient en el govern de Helmut Kohl, polític veterà de la CDU, que va saber reconèixer la seva capacitat de gestió. A partir de llavors va anar escalant posicions dins el partit fins a ser nomenada presidenta de la CDU l’any 2000.

El 2005 va guanyar les eleccions federals i es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec de cancellera. Merkel forma part d’una nova generació de dones líders que els últims anys han mostrat una altra manera de governar, com Jacinda Ardern a Nova Zelanda, Katrín Jakobsdóttir a Islàndia o Ursula von der Leyen des de la Comissió Europea.

 

Una dona líder entre homes

Els analistes i experts en política defineixen Merkel com una líder seriosa i pragmàtica que ha hagut de fer front a moments polítics molt complexos durant el seu mandat. Des de la crisi econòmica global del 2008, durant la qual va imposar mesures d’austeritat i retallades que van ser molt criticades pels països del sud d’Europa, o la crisi dels refugiats del 2015, quan va decidir obrir les fronteres alemanyes als refugiats.

Aquest tipus de crisi solen passar factura a nivell polític però Merkel ha estat capaç de superar-les, mantenint a més a més el suport de la població alemanya. Les últimes enquestes mostren que dos de cada tres alemanys aprova la seva gestió.

Alguns han criticat la seva posició ambigua i poc contundent en temes importants com la immigració, les polítiques econòmiques o els acords comercials amb la Xina o els Estats Units. No obstant això tots coincideixen que aquesta actitud cauta, sense pronunciar-se ni comprometre’s abans d’hora, l’ha beneficiat a llarg termini i l’ha mantingut al poder durant gairebé dues dècades.

A Europa, Merkel s’ha convertit en la principal líder de la Unió Europea (UE). La postura del govern alemany ha marcat les polítiques en diferents àmbits, des de les negociacions del Brexit fins a les ajudes econòmiques per superar els efectes de la pandèmia. Això es deu al fet que Alemanya és el país més ric de la UE i, per tant, les seves decisions tenen molta influència a nivell europeu.

La política mundial està dominada per governants homes: ja sigui a les reunions de presidents de la Unió Europea, a les trobades del G7 (els països més rics del món) o a les Nacions Unides, Merkel sempre ha estat envoltada d’homes. Aquesta imatge l’acompanyarà sempre en el seu llegat polític: una dona entre els més poderosos del món.

 

Les eleccions alemanyes acaparen l’atenció

Alemanya també és la quarta economia mundial, per això les eleccions alemanyes s’estan seguint amb tant d’interès a tot el món. En aquests comicis s’escullen els diputats del Bundestag, el parlament alemany, que alhora escolliran el nou canceller o cancellera.

Les enquestes mostren un resultat molt ajustat entre els candidats dels tres principals partits: Armin Laschet, candidat de la CDU i successor de Merkel; Olaf Scholz, candidat del SPD i actual ministre d’Hisenda (CDU i SPD governen en coalició); i Annalena Baerbock, del partit dels Verds.

Si diumenge no hi ha un vencedor clar, els diferents partits podrien estar negociant durant setmanes o mesos abans d’arribar a un acord per nomenar el nou canceller (com ha passat altres vegades). En una situació així, la legislació alemanya estableix que el govern anterior ha de continuar funcionant fins que s’hagi format un nou govern: així que Merkel encara podria seguir com a cancellera en funcions durant un temps.

Un altre dels dubtes que sorgeixen en aquestes eleccions és quin paper jugarà el partit d’extrema dreta AfD. La CDU sempre s’ha negat a pactar-hi i ha creat un cordó sanitari, però des que els ultradretans es van presentar a les eleccions del 2013 han anat guanyant vots i suport entre la població alemanya. Des de 2017 són la tercera força del Bundestag i podrien ser molt útils per formar govern.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorErupció volcànica a l’illa de La Palma
Article següentQuè ha passat amb Evergrande?
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here