Espanya tria el futur president

Prop de 37 milions de persones podran votar en les eleccions generals del 28 d'abril a Espanya. (Jon Rodriguez Bilbao / EFE)

Les eleccions del 28 d’abril posen a prova el bipartidisme i l’auge de l’extrema dreta

El 28 d’abril se celebren eleccions generals a Espanya. Aquests comicis serveixen per triar els representants de les Corts Generals: els 350 diputats del Congrés i els 208 senadors del Senat.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, més de 36,8 milions de persones poden votar en aquestes eleccions, de les quals 2 milions viuen a l’estranger.

També hi ha 1.157.196 joves que podran votar per primer cop (perquè han fet 18 anys des de les últimes eleccions).

Les últimes eleccions generals van tenir lloc el juny del 2016. Segons la llei espanyola, les legislatures o els mandats duren quatre anys però el guanyador d’aquestes eleccions, Mariano Rajoy (Partit Popular), va ser sotmès a una moció de censura que va perdre l’1 de juny del 2018.

El líder del Partit Socialista (PSOE), Pedro Sánchez, va ser nomenat llavors president del Govern perquè el seu partit va ser el que va registrar la moció de censura. Com que era president sense haver guanyat unes eleccions, Sánchez podia governar només fins al final del mandat de Rajoy, és a dir, fins al juny del 2020.

Això no obstant, el líder socialista no ha aconseguit els suports necessaris per governar i s’ha vist obligat a convocar eleccions abans d’hora.

 

La fi del bipartidisme

Espanya va viure una llarga dictadura durant quatre dècades, des del final de la Guerra Civil (1936-1939) fins a la mort del dictador Francisco Franco el 1975.

Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 15 de juny del 1977. El partit Unió de Centre Democràtic (UCD) va guanyar aquestes eleccions i Adolfo Suárez es va convertir en el primer president de la Transició.

La UCD va governar durant cinc anys, però a partir de llavors es va iniciar un període de bipartidisme que n’ha durat 37 (de moment): el Partit Socialista i el Partit Popular s’han alternat en el poder entre el 1982 i el 2019.

Escons del PSOE en vermell i el PP en blau en les eleccions generals del 2008, abans de l’inici de la crisi econòmica. Els escons d’altres colors pertanyen a partits autonòmics. (Wikipedia)

PP i PSOE han conviscut sempre amb altres partits minoritaris i autonòmics, però no han tingut problemes per mantenir les seves majories. Així i tot, a partir del 2008 el bipartidisme va començar a trontollar.

La crisi econòmica a escala mundial, les retallades en els serveis públics i el descontentament de la societat van afavorir l’aparició de nous partits polítics que van aprofitar el malestar generalitzat per guanyar suports.

Així, els dos principals partits s’han vist obligats a pactar per poder governar.

 

Independentisme i extrema dreta marquen la campanya

L’economia espanyola s’ha recuperat, però la crisi econòmica continua afectant una part important de la població. L’atur a Espanya afecta el 14% de la població, mentre que la mitjana de la Unió Europea no arriba al 7%.

Els efectes de la crisi i el descontentament social empenyen els votants cap als moviments populistes i d’extrema dreta, com Vox a Espanya.

Aquests partits s’aprofiten de la situació per manipular l’opinió pública i situar-la a favor dels seus interessos. Solen utilitzar arguments simples (no tenen en compte tots els factors) però emocionalment molt efectius.

D’altra banda, els partits espanyols s’enfronten a l’auge del moviment independentista a Catalunya.

Després del referèndum de l’1-0, alguns líders independentistes es van traslladar a l’estranger mentre que uns altres van ser detinguts i estan sent jutjats pel Tribunal Suprem. Però el suport a la independència no ha disminuït.

Per als partits de dretes, la seva actuació constitueix un delicte. Per a l’esquerra, el dret a l’autodeterminació hauria d’estar garantit.

El fet és que Catalunya és una de les regions més riques i poblades d’Espanya: guanyar allà suposa tenir un gran nombre de diputats al Congrés, la qual cosa atorga una important influència en les votacions.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorAixí s’estudia i treballa a Alemanya
Article següentProtestar a través del vot
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here