Eutanàsia: el dret a morir dignament

La paraula 'eutanàsia' prové del grec i significa "bona mort". (Freepik)

Només set països a tot el món permeten aquest procediment, que provoca un gran debat social

L’eutanàsia és la “mort sense sofriment provocada a una persona que té una malaltia en fase terminal o es troba en un estat d’inconsciència irrecuperable”, segons la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

Aquest procediment mèdic s’administra a persones amb una malaltia incurable que senten molt de dolor i no volen continuar vivint, però la seva aplicació també genera molta polèmica.

Per als defensors de l’eutanàsia, es tracta del dret a morir dignament de persones que ja no tenen cura i no volen continuar vivint si no és amb un mínim de qualitat de vida. En aquest sentit, consideren que legalitzar l’eutanàsia permet estalviar el patiment de moltes persones amb malalties terminals.

Per als seus detractors, regular l’eutanàsia és com legalitzar un crim perquè s’està provocant la mort d’algú que, sense aquesta intervenció, continuaria vivint. Els partits polítics i moviments socials contraris a la mort assistida creuen que és preferible utilitzar mètodes pal·liatius que ajuden a alleujar el dolor.

Espanya ha estat l’últim país a legalitzar l’eutanàsia: la Llei orgànica reguladora de l’Eutanàsia es va aprovar amb 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions. D’aquesta manera, es convertia en el setè país del món a regularitzar la mort assistida, juntament amb Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Colòmbia i Nova Zelanda.

La nova llei exposa que, per poder aplicar-se, el pacient ha de “sofrir una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant” que provoqui un “sofriment intolerable”. A més, ha de confirmar la seva voluntat de morir almenys quatre vegades durant el procés. Un comitè mèdic d’experts valorarà cada cas per separat.

El text contempla tant l’eutanàsia pròpiament dita (quan personal mèdic administra una substància al pacient) com el suïcidi assistit (quan el pacient s’administra la substància a si mateix per provocar la seva pròpia mort). Els metges i personal sanitari podran al·legar objecció de consciència i negar-se a administrar-la.

 

L’eutanàsia al món

Avui dia, l’eutanàsia i el suïcidi assistit estan regularitzats en diverses regions i països en diferents graus.

A Espanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà existeixen lleis específiques per a l’eutanàsia, que regulen la seva aplicació. Holanda va ser el primer país del món a legalitzar aquesta pràctica el 2002. A Nova Zelanda, la llei entrarà en vigor el novembre del 2021.

L’eutanàsia està permesa a Colòmbia, però no existeix una llei que descrigui com ha de dur-se a terme. També és legal en l’estat australià de Victoria (però no a la resta d’Austràlia). 

Alguns estats dels Estats Units permeten el suïcidi assistit, en el qual el pacient terminal compta amb l’ajuda d’un metge per obtenir la medicació necessària però és ell/ella mateix qui posa fi a la seva vida.

Països com Suïssa, Alemanya o Àustria només permeten l’eutanàsia passiva: quan la mort d’un pacient en situació irreversible s’aconsegueix supenent el tractament mèdic. Aquesta forma d’eutanàsia també està reconeguda en casos específics a Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia.

A Amèrica Llatina, països com l’Argentina, Xile, Mèxic o l’Uruguai també contemplen la possibilitat que el pacient rebutgi el tractament que el manté amb vida.

 

La lluita de Ramón Sampedro

Ramón Sampedro (1943-1998) era un mariner gallec que amb 25 anys va patir un accident i va quedar tetraplègic. Va passar més de la meitat de la seva vida sense poder moure la part inferior del seu cos, del coll fins als peus.

Els últims anys de la seva vida va presentar diverses peticions davant els tribunals perquè reconeguessin el seu dret a morir dignament. Com que no podia fer-ho pels seus propis mitjans, sol·licitava el suïcidi assistit i demanava que les persones que l’ajudessin no fossin acusades d’un delicte.

Sampedro va comptar amb l’ajuda de diversos amics per morir. Van aconseguir una dosi de cianur que algú va posar al seu abast en un got amb una palleta, i va ser el mateix Sampedro qui va aspirar el líquid. Abans de morir, va gravar les seves últimes paraules en un vídeo on recordava que era “plenament conscient dels seus actes” i que “ningú havia de ser culpat” per la seva mort.

El seu cas va saltar als mitjans de comunicació i va obrir el debat sobre el suïcidi assistit a Espanya. La pel·lícula Mar adentro (2004), d’Alejandro Amenábar, va retratar la seva història i va guanyar l’Oscar a Millor Pel·lícula Estrangera.

Fonts: RTVE, EFE

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorQuins són els motius de l’empresonament de Pablo Hasél?
Article següentTeatre per combatre el coronavirus
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here