Everest massificat

Everest turisme
Cada vegada més turistes intenten pujar a l'Everest, la muntanya més alta del món. (Mark Horrell/Flickr)

Es compleixen 25 anys de la Gran Tragèdia, quan vuit alpinistes van morir en una mateixa jornada d’escalada

La muntanya de l’Everest està situada a la serralada de l’Himàlaia, entre el Nepal i la Xina, i és la muntanya més alta del món: 8.848 metres sobre el nivell de la mar. Això la converteix en tot un repte per als amants de l’escalada, però també per a molts turistes aventurers que volen visitar els llocs més remots del planeta.

No obstant això, l’Everest també és conegut per ser un dels cims més perillosos. Des del primer ascens a la muntanya el 1953, més de 9.000 persones han pujat al cim i gairebé 300 alpinistes han mort a causa d’accidents, relliscades i allaus, però també per la fatiga o el mal d’altura.

Entre el 10 i l’11 de maig del 1996, ara fa 25 anys, es va produir la Gran Tragèdia: així és com es recorda una jornada negra en la qual van morir vuit alpinistes atrapats per una tempesta de neu mentre intentaven arribar al cim de l’Everest.

Aquest no va ser el pitjor dia a la muntanya de l’Everest. Durant el terratrèmol del 2015 que va arrasar el Nepal, una vintena d’escaladors van morir a diferents parts de la muntanya. I l’allau del 2014 va provocar l’allau d’una cascada de gel que va matar almenys 16 guies nepalesos.

No obstant això, la Gran Tragèdia es va fer famosa perquè va ser narrada pel periodista estatunidenc Jon Krakauer al llibre Mal de altura (1997). Més tard, la novel·la es va adaptar al cinema a la pel·lícula Everest (2015).

El canvi climàtic també ha fet augmentar la xifra de morts. Amb les temperatures cada vegada més càlides, el gel es fon i apareixen els cossos congelats d’escaladors desapareguts des de fa temps, fins i tot fa dècades, i que mai havien estat trobats.

 

‘Boom’ turístic a l’Everest

El mateix Krakauer va ser un dels supervivents de la Gran Tragèdia. L’autor denuncia al llibre el negoci turístic en què s’ha convertit escalar l’Everest i els altres vuitmils de l’Himàlaia. Segons ell, moltes expedicions comercials no tenen en compte el nivell dels escaladors i porten gent poc preparada fins al cim, sense tenir en compte les conseqüències.

La temporada d’escalada a l’Himàlaia és curta, del mes de març al maig, ja que cal esperar que les condicions meteorològiques permetin pujar al cim. Això provoca que només es pugui pujar uns pocs dies l’any, quan no hi ha tempestes ni vents forts.

El 2019, les imatges de desenes d’escaladors fent cua per coronar el cim de l’Everest van donar la volta al món. El 22 de maig va ser el dia més concorregut de la història: més de 200 persones van passar pel cim.

Els experts en alpinisme assenyalen que la massificació turística de la muntanya té greus conseqüències mediambientals, però també per a la salut dels escaladors.

Durant la primavera del 2019, una vintena d’alpinistes van morir mentre intentaven coronar algun dels vuitmil del Nepal. La majoria eren turistes amb poca experiència que van morir com a conseqüència de la falta d’oxigen i el mal d’altura.

El govern del Nepal ha introduït noves normes per evitar més morts no accidentals: a banda de l’obligació d’anar amb un xerpa o guia nadiu, els alpinistes hauran de presentar certificats mèdics i demostrar que han escalat abans un cim de 6.500m (com a mínim). Les agències de trekking també hauran de demostrar la seva experiència i la qualitat dels materials a les expedicions.

 

Un abocador a 8.000 metres

Fa anys que els activistes mediambientals alerten de les escombraries acumulades a la falda de l’Everest, tant a la cara sud que dóna al Nepal com a la cara nord, gestionada pel govern xinès.

Prop de 800 persones escalen cada any la muntanya més alta del món, incloent-hi els xerpes. Aquestes expedicions deixen al seu pas ampolles d’oxigen buides, material d’escalada, tendes de campanya trencades, llaunes de menjar i residus humans que s’han anat acumulant durant dècades.

Les autoritats de Nepal van aprovar una llei el 2014 segons la qual cada escalador havia de recollir i baixar de la muntanya 8 quilos d’escombraries. El 2019 es va dur a terme una campanya de recollida que va recuperar més de 10 tones de residus i 4 cadàvers abandonats a la muntanya.

El 2020, un equip de científics va trobar mostres de microplàstics prop del cim de l’Everest, a més de 8.000 metres d’altitud, un exemple més del perill de la contaminació provocada pels humans.

Fonts: EFE, Desnivell, Barrabes

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here