Fast fashion: del teu armari a l’abocador

Sabíeu que si la indústria de la moda canviés el seu model de producció a favor del medi ambient, hi hauria un benefici econòmic de 192 mil milions de dòlars?

Sens dubte, la moda és una de les indústries més contaminants del planeta, no obstant això, seria difícil pensar, per exemple, en un món sense roba ni tèxtils.

Les joves redactores de l’Epis Report aborden el tema en un podcast en francés publicat a Spotify

El problema sorgeix amb l’aparició de la fast fashion, un concepte que segur que heu sentit moltes vegades. El terme significa moda ràpida i es refereix als grans volums de roba produïts per la indústria de la moda, en funció de les tendències i una necessitat inventada d’innovació, fet que contribueix a posar al mercat milions de peces de roba i que empeny els individus a un consum accelerat per adquirir nous productes per als armaris.

A causa de la producció ràpida i massiva de la roba, les peces de roba es fabriquen amb materials de baixa qualitat per assegurar un preu barat ia més es duu a terme en països que tenen condicions laborals precàries, generalment al sud d’Àsia, com poden ser: Bangladesh, Índia, Cambodja, Indonèsia, Xina… En aquests països els treballadors solen fer jornades laborals de 14 a 16 hores diàries, amb un salari miserable. És un exemple clar d’explotació laboral, tant infantil com de treball forçat.

Només en quinze anys, del 2000 al 2015, la producció de roba mundial es va duplicar.

En un sol any es poden fabricar 100 mil milions de peces de roba. De la mateixa manera que creix aquesta producció, disminueix l’ús que fem del producte. Podem arribar a dir que consumim productes d’un sol ús, ja que de mitjana els utilitzem de 7 a 10 vegades i després els llencem.

Com hem vist, la fast fashion té implicacions negatives, però una de les conseqüències més perjudicials se centra en el seu impacte al planeta.

  • Un 10% de les emissions de CO₂ en l’àmbit global provenen de la producció de roba.
  • S’estima que el 73% de la roba produïda anualment acaba incinerada o en escombriaires, fet que contribueix a la contaminació terrestre i atmosfèrica.
  • La fabricació de roba comporta l’ús de productes químics altament nocius per a la salut humana, que s’alliberen a rius i altres cossos d’aigua.
  • La indústria tèxtil gasta al voltant de 98 milions de tones a l’any de recursos no renovables i aproximadament 93 mil milions de metres cúbics d’aigua per produir roba.

Per tot això, és imprescindible que hi hagi un canvi a la indústria de la moda. Un canvi que ha de començar per nosaltres mateixes. Hem de deixar d’adquirir aquest tipus de productes i forçar les empreses a deixar d’utilitzar substàncies contaminants en la fabricació del producte, augmentar la durabilitat de la roba, utilitzar de manera més responsable els recursos i les energies renovables… i, sobretot, millorar de forma radical el reciclatge.

Això implica no triar la fast fashion, optar per marques sostenibles i locals, a més de reparar, reutilitzar i renovar allò que ja tenim. En el sentit de reutilitzar i revendre, és una opció cada vegada més comuna a les plataformes digitals i xarxes socials, en les que podem trobar productes de segona mà a preus accessibles que permeten donar una segona vida a la roba.

Article escrit per Marta Berenguer i Laura Ortiz, de la revista EPIS Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.  Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here