Grans destinacions a l’Aràbia Saudita

Madàïn Sàlih és un dels llocs d’interès arqueològic que els turistes podran visitar a l’Aràbia Saudita. (Fayez Nureldine / AFP)

La decisió del govern saudita d’emetre visats per a turistes permetrà visitar jaciments arqueològics i ciutats centenàries

L’Aràbia Saudita obre les portes a turistes de 49 països en un intent de modernitzar el país i obrir-se al món. Aquesta decisió suposa una petita revolució per a un país tan conservador, que fins ara evitava qualsevol contacte amb altres cultures.

L’Aràbia Saudita té molt a oferir. Hi ha fins a cinc llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com el centre històric de la ciutat de Jiddah o el jaciment arqueològic de Madàïn Sàlih.

Endinsa’t en la història del país i descobreix-ne alguns llocs màgics.

 

Madàïn Sàlih

L’antiga ciutat de Madàïn Sàlih va ser el primer lloc de l’Aràbia Saudita a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (el 2008).

Va ser la segona ciutat més gran dels nabateus, un poble que es va establir a l’antiga Aràbia i la vall del Jordà fins que els romans van envair la regió el 106 d. de C.

Al jaciment arqueològic hi ha una necròpolis amb 130 tombes, altars preislàmics i algunes cases de fang. Aquestes tombes pertanyen a la mateixa civilització que va construir la famosa ciutat antiga de Petra, a Jordània.

Tombes excavades a Madàïn Sàlih. (iStock)

 

Jiddah

És la segona ciutat més gran de l’Aràbia Saudita i el seu port marítim és el més important del país. El 2014, el centre històric de Jiddah va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat.

Durant segles, aquest port va ser el més important de la península Aràbiga i la ciutat va créixer gràcies al comerç marítim. Jiddah va tenir un govern autònom durant dècades, fins que el 1924 va ser conquerida pels saudites i annexionada al seu regne de l’Aràbia central.

A Jiddah hi ha també la Font del Rei Fahd, il·luminada per més de 500 focus a la nit. La font pot disparar aigua salada fins a una altura de 260 metres i va ser donada a la ciutat pel difunt monarca Fahd, que va regnar a l’Aràbia Saudita entre el 1982 i el 2005.

Font del rei Fahd, que pot disparar aigua salada fins a una altura de 260 metres. (iStockphoto)

 

La Meca

En una vall desèrtica de l’oest de l’Aràbia Saudita hi ha la Meca, la ciutat més santa de l’islam, ja que és el lloc de naixement del profeta Mahoma i d’aquesta religió.

Les autoritats saudites només hi permeten l’accés als turistes musulmans que hi arriben per a la peregrinació anual. Visitar la Meca és un dels cinc pilars de l’Islam, un viatge que tots els musulmans han de dur a terme almenys un cop a la vida.

A la Meca hi trobem al-Màsjid al-Haram, la mesquita més gran del món. Al seu centre hi acull la Kaba, una construcció rectangular que simbolitza “la casa de Déu”; en una de les seves cantonades hi ha incrustada la Pedra Negra, un meteorit d’origen desconegut.

Milions de musulmans visiten cada any la mesquita al-Màsjid al-Haram, al mig de la qual hi ha la Kaba. (Stockphoto)

 

Districte d’at-Turaif a ad-Dir’iyah

Ad-Dir’iyah és el bressol de la Casa dels Saüd, la dinastia que governa a l’Aràbia Saudita des del segle XVIII (d’aquí ve el nom del país). La ciutat va ser fundada al segle XV, però va guanyar importància a mesura que els saudites es feien amb el poder a la península Aràbiga.

El jaciment arqueològic inclou els vestigis de nombrosos palaus i un conjunt urbà construït als confins de l’oasi de Dir’iyah.

Ad-Dir’iyah, a l’Aràbia Saudita, és el bressol de la Casa dels Saüd (Getty)

 

Art rupestre de la província de Haïl

Dibuixos de figures humanes i animals de més de 10.000 anys d’antiguitat formen un dels tresors arqueològics més importants de l’Aràbia Saudita.

La província de Haïl és avui un paisatge desèrtic, però antigament hi havia hagut un llac d’aigua dolça que proveïa les tribus de pastors i el seu bestiar. Ells van ser els autors d’aquestes pintures rupestres que tenen un alt valor arqueològic.

Les pintures de Haïl tenen més de 10.000 anys d’antiguitat. (Unesco)

 

Oasi d’al-Hassà

La ciutat d’al-Hassà deu el seu origen a l’existència d’un oasi, un recurs natural molt preuat en un paisatge desèrtic com la península Aràbiga. Amb 2,5 milions de palmeres, al-Hassà és l’oasi més gran del món i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 2018.

L’oasi és un parc natural amb diversos jardins, fonts i pous naturals creats per l’aigua subterrània. Però també s’hi troben alguns jaciments arqueològics i edificis històrics que demostren que la zona està habitada des del Neolític.

 

Platges d’Umluj

Encara no forma part del Patrimoni de la UNESCO, però la costa del mar Roig (situat entre el continent africà i la península Aràbiga) és un dels valors turístics que el govern saudita vol impulsar.

Les platges d’Umluj, conegudes com les “Maldives saudites”, ofereixen un espectacle de la naturalesa. Des de la platja poden veure’s muntanyes i volcans inactius, però també plantacions de mangos.

El 2017, el govern de Mohamed bin Salman va anunciar un projecte d’uns quants milers de milions de dòlars per transformar 50 illes i altres llocs verges del mar Roig en estacions balneàries de luxe.

 

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorProhibit el turisme: els països més difícils de visitar
Article següentL’art de crear una escultura i retratar-la
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here