Les grans peces d’art tornen als seus orígens

Un visitant observa una obra a un museu d'art. (Unsplash).

Museus de diferents ciutats es plantegen retornar les peces espoliades durant el període colonial als seus països d’origen

La història dels grans museus d’art està estretament relacionada amb l’espoli i el saqueig artístic, és a dir, el robatori d’obres d’art en altres països per grans potències o a causa d’una guerra.

Peces tan conegudes com el Partenó d’Atenes, el bust de Nefertiti o els moai de l’illa de Pasqua són objecte de controvèrsia perquè es troben en museus europeus com a resultat de l’espoli que es va produir durant els segles XIX i XX.

Des de fa alguns anys, els països que van ser colònies reclamen el retorn de les obres d’art espoliades. Ara, alguns museus han començat a prendre mesures.

El Museu Britànic (British Museum) ha contractat una curadora per aprofundir en la seva col·lecció, que al llarg de 267 anys ha acumulat peces de gran valor com les escultures del Partenó d’Atenes, els bronzes de Benín, la pedra Rosetta d’Egiptel’estàtua del moai Hoa Hakananai’a. No obstant això, de moment la institució britànica s’ha negat a retornar cap d’aquestes peces.

Altres museus europeus, però, han fet passos en aquest sentit. És el cas del Rijksmuseum d’Amsterdam, que ha retornat un canó de plata, bronze i robins a Sri Lanka, així com altres obres a Indonèsia. A més, estan analitzant una llista de 450.000 peces de la seva col·lecció procedents de les antigues colònies holandeses.

A França, el Senat va aprovar el passat mes de novembre la restitució de 27 peces d’art africà espoliades a Benín i Senegal durant l’època colonial. Es tracta d’obres conservades pel Musée du Quai Branly-Jacques Chirac de París.

Els museus argumenten que gràcies a la seva tasca es garanteix la conservació de les peces i són més assequibles al gran públic. Per la seva banda, els països d’origen consideren que les obres els pertanyen i que formen part del seu llegat cultural.

 

L’espoli dels nazis

Un dels espolis artístics més grans de la història el van realitzar els nazis i, fins i tot, hi ha una paraula en alemany per denominar les obres d’art robades durant el Tercer Reich: raubkunst, que significa “espoli nazi”.

Les víctimes del robatori van ser principalment jueus i altres col·lectius perseguits pel règim nazi entre 1933 i 1945, tant a Alemanya com als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Es calcula que els nazis van robar prop de 600.000 obres d’art a tot Europa.

Els nazis van redactar noves lleis que justificaven l’apropiació per part del règim i fins i tot van crear autoritats i institucions que s’encarregaven específicament de sostreure les obres als seus legítims propietaris.

Al final de la guerra, l’espoli nazi va ser classificat com un crim de lesa humanitat. Mig segle després es va aprovar la Declaració de Washington (1998), que estableix regulacions internacionals per identificar l’art saquejat pels nazis i restituir-lo als seus propietaris o hereus.

El Museu del Louvre (França) és un dels museus que va enriquir les seves col·leccions amb art espoliat pels nazis, de manera que també han contractat una historiadora per analitzar l’origen de les seves adquisicions.

L’espoli al larg de la història

Algunes de les peces més famoses dels grans museus del món van arribar-hi per l’espoli realitzat a les colònies o durant conflictes bèl·lics.

Les escultures de marbre del Partenó d’Atenes, per exemple, van ser retirades de forma violenta i il·legal per Lord Elgin al segle XIX i venudes al Museu Britànic. Allà es poden veure encara avui, malgrat les contínues reclamacions de restitució per part del govern grec.

Un altre cas conegut és el del bust de Nefertiti que es pot visitar al Neues Museum de Berlín. L’egiptòleg alemany Ludwig Borchardt va utilitzar mètodes poc transparents per quedar-se amb l’escultura i portar-la a Alemanya el 1913. Egipte reclama la seva devolució des de fa anys, però Berlín es nega a restituir-la.

El passat mes de desembre es va inaugurar, també a Berlín, l’Humboldt Forum: un gran centre cultural amb més de 20.000 peces procedents d’antigues colònies alemanyes a l’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i Oceania. L’obertura del centre va provocar una gran polèmica pel fet que les peces segueixin sense ser retornades als seus llocs d’origen.

Els països que van viure sota la colonització de grans potències com França, el Regne Unit o Holanda són els que més obres han vist espoliades i també en reclamen la devolució.

Àfrica va ser un dels continents que més va patir el colonialisme europeu. Allà, el govern d’Etiòpia ha demanat que es restitueixin 3.081 objectes i el Txad n’exigeix ​​10.000. Per la seva banda, a Nigèria s’està construint un museu per exhibir l’art espoliat.

Molts grups indígenes reclamen també el retorn d’objectes espoliats a Austràlia, Nova Zelanda i Amèrica del Nord durant l’expansió colonial.

Fonts: HoyEsArte, The Art Newspaper, DW, El expolio nazi (Ed: Galaxia Gutenberg). 

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorPer què Barcelona s’ha convertit en ciutat referent en el sector dels videojocs
Article següentEsport i dona, conceptes inseparables
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here