Groenlàndia vota a favor de la natura

Groenlàndia és un país molt ric en recursos naturals, però encara estan poc explotats per la dificultat d'accedir-hi. (Filip Gielda / Unsplash)

L’esquerra guanya les eleccions groenlandeses i podria aturar les explotacions mineres a l’illa, impulsades per interessos estrangers

El partit Inuit Ataqatigiit (IA) ha guanyat les eleccions de Groenlàndia per segona vegada en 40 anys, des que l’illa va aconseguir l’autonomia de Dinamarca en 1979. L’IA s’ha imposat amb un 37% dels vots al Siumut, partit socialdemòcrata que històricament ha governat a Groenlàndia.

L’IA és un partit d’esquerres i ecologista que defensa els interessos de la comunitat inuit, la població autòctona de l’illa, i la conservació de l’entorn natural. En aquest sentit, s’oposa a la construcció del projecte Kuannersuit, una gran mina de terres rares al sud de l’illa que ha dividit l’opinió de la societat groenlandesa.

Les terres rares són uns materials poc comuns i molt valuosos que s’utilitzen en la fabricació de telèfons mòbils i ordinadors, per exemple. Per això diverses empreses i governs estrangers s’han interessat per la mina i han promès invertir-hi grans quantitats de diners, com els Estats Units i la Xina, que competeixen per imposar la seva influència en aquest territori.

Aquest projecte permetria crear centenars de llocs de treball i serviria perquè Groenlàndia depengués menys d’altres activitats com la pesca, que ara és la seva principal font d’exportacions. A més, també reduiria la dependència econòmica de Dinamarca, país amb el qual encara manté una relació política.

No obstant això, els opositors al projecte denuncien que tindria un gran impacte mediambiental sobre el paisatge i la natura. Groenlàndia és una illa amb més de 2 milions de quilòmetres quadrats i poc més de 56.000 habitants: és el país amb menys densitat de població del món i un projecte com Kuannersuit canviaria per complet l’estil de vida dels seus habitants.

La possible construcció de la mina va desfermar diverses protestes i va provocar la ruptura entre el Siumut i el partit Demokratiit, que fins ara governaven en coalició. Al febrer, el primer ministre i líder del Siumut, Kim Kielsen, es va veure obligat a convocar eleccions anticipades.

Ara, l’Inuit Ataqatigiit haurà de trobar suport per formar govern si vol aturar la construcció de la mina i altres prospeccions en sòl groenlandès.

 

Territori autònom però no independent

Groenlàndia és l’illa més gran del món. Fa milers d’anys va estar habitada per pobles amerindis que van arribar a peu creuant el gel que aleshores encara unia l’illa amb el continent. Cap al segle X, els pobles del nord d’Europa van colonitzar l’illa.

El 1814, després de la separació del Regne de Noruega i Dinamarca, Groenlàndia va passar a estar sota sobirania danesa. Després de dècades reivindicant més autonomia, el 1979 es va convertir en un territori autònom del Regne de Dinamarca amb un parlament i govern propis. En 1985, el govern groenlandès va decidir abandonar la Unió Europea (de la qual Dinamarca encara forma part).

L’Estatut d’Autonomia del 2009 va atorgar noves competències al govern groenlandès, com el dret a organitzar un referèndum d’autodeterminació que permetria desvincular-se totalment de Dinamarca.

En l’actualitat, el govern danès només intervé en les relacions exteriors i defensa de Groenlàndia. A més, continua destinant una part del seu pressupost a l’illa: els groenlandesos reben cada any més de 520 milions d’euros de Dinamarca.

Per als groenlandesos, independitzar-se suposaria perdre una part important del seu pressupost, però aquests diners podrien compensar-se amb l’explotació dels recursos naturals. Per això han de debatre com trobar l’equilibri entre guanyar independència econòmica i conservar el seu patrimoni natural.

 

L’explotació de l’àrtic

L’Àrtic és tota la zona al voltant del Pol Nord de la Terra i abasta territoris que pertanyen a diferents països. En les últimes dècades, el canvi climàtic ha accelerat el desglaç de l’oceà Àrtic: tres quartes parts de la capa de gel flotant han desaparegut els darrers 30 anys, segons dades de Greenpeace.

Però, a més a més, els últims anys diversos governs s’han llançat a explotar els recursos naturals d’aquesta zona. El desglaç facilita la pesca massiva, l’extracció de minerals, la construcció de plataformes petrolíferes i fins i tot la navegació de grans vaixells per crear noves rutes comercials.

Països com els Estats Units, Noruega o Rússia fa temps que han iniciat la carrera per controlar les reserves de gas i petroli a l’Àrtic, que es calcula que podrien ser bilions de barrils.

La desaparició de la capa de gel té conseqüències directes sobre el planeta i accelera l’escalfament global. Suposa una amenaça directa per la fauna de l’Àrtic i per als 4 milions de persones que viuen en aquests territoris.

Organitzacions mediambientals com Greenpeace reclamen als governs la creació d’un santuari marí que permeti protegir l’Àrtic de les activitats humanes.

Fonts: EFE, BBC

COMPARTIR
Article anteriorCovid-19: un món amb menys drets
Article següent60 aniversari de l’arribada de Iuri Gagarin a l’espai
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here