Guerra a Ucraïna: pendents de les negociacions

Guerra Ucraïna
Armes militars de l'exèrcit rus, capturades per les forces armades d'Ucraïna. (Wikipedia)

Representants dels governs rus i ucraïnès es reuneixen a Turquia per negociar una sortida diplomàtica al conflicte

El govern de Rússia i el d’Ucraïna es reuniran les pròximes hores a Turquia per negociar les condicions d’un alto el foc, amb l’esperança que suposi l’inici de la fi de la guerra. Serà la quarta trobada entre representants de tots dos països, en guerra des que les tropes russes van iniciar la invasió d’Ucraïna a finals de febrer.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat que està disposat a negociar la sobirania del Donbass, una regió a l’est d’Ucraïna i a la frontera amb Rússia, però exigeix la retirada immediata de les tropes russes. La majoria de la població del Donbass és d’origen rus i, malgrat trobar-se en territori ucraïnès, donen suport a Rússia. Per això Zelenski vol que s’organitzi un referèndum: perquè la població del Donbass pugui decidir el seu futur polític.

No obstant això, sembla que el govern rus no està disposat a acabar amb els atacs. El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que el seu exèrcit està a punt d’iniciar la segona fase de l’“operació militar especial” (les autoritats russes han prohibit parlar de “guerra” o “invasió” a Ucraïna).

D’altra banda, el servei d’intel·ligència militar d’Ucraïna creu que l’objectiu de Putin és dividir Ucraïna en dues regions: una part sota el control del govern ucraïnès i una altra sota l’ocupació russa. Això permetria a Rússia unir la meitat est d’Ucraïna amb la península de Crimea, un territori d’Ucraïna que Rússia va envair el 2014, malgrat violar les lleis internacionals.

Putin confiava que l’atac contra Ucraïna seria molt més ràpid i que les tropes russes haurien ocupat el país en pocs dies. Però davant la resistència de l’exèrcit i la població ucraïnesos, sembla que podria canviar d’estratègia i fer-se fort a la regió del Donbass.

Poc més d’un mes després de l’inici de la guerra, les pitjors conseqüències són per a la població civil. Ja hi ha més de 3 milions de refugiats ucraïnesos que han fugit del país, a banda de 6 milions de desplaçats interns.

 

 

Una guerra desigual

Fins ara, la guerra ha provocat milers de baixes, tant de soldats de tots dos bàndols caiguts en combat com de ciutadans ucraïnesos morts enmig dels atacs.

Segons les últimes informacions del Kremlin, la seu del govern rus, 1.351 soldats russos han mort en l’ofensiva. No obstant això, una filtració en un diari rus que citava fonts oficials apuntava que hi havia 10.000 soldats morts (la informació va desaparèixer al cap de poc de la web del Komsomolskaya Pravda, un diari aliniat amb Vladímir Putin).

L’OTAN, aliança militar liderada pels Estats Units i la Unió Europea, assegura que les baixes entre l’exèrcit rus són molt pitjors: segons aquesta organització hi ha 40.000 soldats russos que han mort, estan ferits, han estat capturats o estan desapareguts en combat.

L’últim recompte de les Nacions Unides sobre la guerra a Ucraïna parla de 1.119 persones mortes i prop de 2.000 ferides. Malgrat això, les autoritats ucraïneses creuen que en poden ser moltes més (fins a 4.000 o 5.000 víctimes mortals), si bé no hi ha xifres oficials perquè és impossible fer el recompte enmig dels atacs.

D’altra banda, l’exèrcit rus està destruint nombroses ciutats i infraestructures, com ara ponts, carreteres o plantes energètiques. Les Nacions Unides parlen de centenars d’edificis d’habitatges, hospitals i escoles destruïts. Mariúpol ha estat una de les ciutats més afectades: a causa de la seva posició estratègica al mar d’Azov, Rússia ha bombardejat la ciutat sense parar per ocupar-la.

L’OTAN i altres governs occidentals no han intervingut en la guerra per por al fet que el conflicte s’estengui a altres països. Així i tot, Zelenski ha demanat als països de l’OTAN que enviïn armament i avions de combat a Ucraïna per poder combatre les tropes russes, molt més nombroses i més ben equipades.

 

 

Equilibri de poder

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha estat aquests dies a Polònia, el país que ha acollit més refugiats ucraïnesos. Biden ha mostrat el seu suport al govern d’Ucraïna i ha declarat que “Putin no pot seguir al poder”.

Aquestes paraules han provocat una gran polèmica perquè van en contra del principi de no intervenció entre països: se suposa un estat no pot intervenir en el govern d’un altre estat, ni tampoc pot pressionar perquè hi hagi un canvi de règim, perquè aquest canvi ha de produir-se per part de la pròpia població.

Els interessos dels Estats Units en aquesta guerra van més enllà de la posició estratègica d’Ucraïna dins d’Europa i a la frontera amb Rússia. De fet, el govern rus ha deixat molt clar en diverses ocasions que no vol que Ucraïna passi a formar part de l’OTAN, perquè ho consideraria una amenaça per a la seva seguretat. 

No obstant això, la invasió d’Ucraïna i l’avenç de Rússia cap a l’oest d’Europa també suposen una amenaça per a la Unió Europea i els seus aliats, com els Estats Units. En el rerefons de la guerra a Ucraïna hi ha l’enfrontament entre Rússia i els Estats Units per a imposar el seu poder i influència a la resta del món.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorLes nenes afganeses es queden sense educació
Article següentEl ‘Clàssic’ femení es juga al Camp Nou
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here