Guia d’estils de la música electrònica

El cantant colombià J Balvin és un dels que més triomfen en el gènere del 'reggaeton'. (Emma McIntyre / AFP)

El ‘trap’, l’EDM, el ‘tecno’ i el ‘reggaeton’ són els ritmes musicals que més triomfen entre els joves

Per Judith Vives

Segur que al teu mòbil o a les teves llistes de Spotify hi tens cançons de  J. Balvin, Martin Garrix o DJ Rolando, i que t’encanten artistes que, com Rosalía, són capaços de fusionar diferents estils amb la música electrònica.

El ‘trap’, el ‘tecno’ o el ‘reggaeton’ són els estils que avui manen a les discoteques i que ho peten a YouTube. Però, coneixes l’origen d’aquests estils? Sabries dir quines són les seves característiques concretes?

Hem consultat amb Jordi Goberna, professor de Microfusa, perquè ens guiï en els principals secrets de la música electrònica.

 

‘Trap’

El ‘trap’ és el gènere urbà que més ha connectat amb els joves, especialment en la seva versió llatina. No obstant això, no és un estil nou sinó un subgènere del hip-hop que va néixer a Atlanta (Estats Units).

El ‘trap’ combina elements del hip-hop i del rap i es distingeix perquè és molt més electrònic. Un dels elements més típics del trap és l’ús de la Roland TR-808, una icònica caixa de ritmes amb la qual es crea la base característica sobre la qual rapejar.

La paraula ‘trap’ prové de l’argot americà i es refereix als llocs on es pot comprar droga. De fet, les drogues, el sexe i la violència són temàtiques molt presents en les lletres dels artistes de trap, com Chief Keef, Three 6 Mafia o Young Thug.

 

EDM (Electronic Dance Music)

EDM són les sigles de Electronic Dance Music o “música electrònica de ball“. Tal com explica Jordi Goberna: “Com a concepte, les músiques electròniques per ballar existeixen des dels anys 70, quan van començar artistes com Giorgio Moroder“.

No obstant això, l’EDM identifica un estil que parteix de l”electrohouse‘ i del ‘trance‘ i ho simplifica a partir d’estructures molt definides i clares. Per exemple, una estructura clàssica d’un tema d’EDM és la següent: Introducció> Baixada> Pujada> Clímax> Baixada> Pujada> Clímax> Sortida, com pots comprovar en aquest vídeo de Martin Garrix, un dels creadors d’EDM de més èxit.

Una altra de les característiques de l’EDM és la velocitat del seu ritme, que va a un tempo de 128 bpm (beats per minut), en comparació amb les melodies de trap que no passen de 80 o 85 bpm.

A més, a diferència del trap, on la veu té molt protagonisme, molts temes d’EDM són únicament musicals i l’ús de cantants és opcional.

 

‘Tecno’

Dins de la música electrònica de ball, “el següent pas és el ‘tecno’“, explica Jordi Goberna. Aquest estil nascut als anys 80 a Detroit (Estats Units) va rebre la influència de grups europeus com Kraftwerk.

La principal característica del tecno és que es basa íntegrament en les caixes de ritmes i sintetitzadors per crear la música, generalment temes que segueixen un ritme 4×4.

Amb els anys, aquest estil va evolucionar i va aconseguir la popularitat mundial gràcies a artistes com el mític Jeff Mills, DJ Rolando o Richie Hawtin. Avui dia, segueix triomfant gràcies a Coyu, Nina Kraviz o Bedouin, entre d’altres.

 

‘Reggaeton’

En aquesta guia de la música electrònica no podia faltar el ‘reggaeton’, un estil que té les seves arrels en el ‘dancehall’ de Jamaica. El ‘reggaeton’ neix a Panamà però la seva gran eclosió té lloc a Puerto Rico.

El ‘regaeton’ es pot reconèixer fàcilment pels seus ritmes llatins, la seva estructura musical simple i perquè generalment es canta en espanyol. Entre els noms més destacats d’aquest estil està Bad Bunny o el cantant i productor J. Balvin.

Una altra de les seves característiques, font de polèmica, és que moltes de les seves lletres tenen un contingut masclista. No obstant això, estan apareixent altres artistes com Ivy Queen, Karol G o Natti Natasha que promouen un ‘reggaeton’ més feminista amb missatges més compromesos.

Informació elaborada en col·laboració amb Microfusa

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here