Haití, el país més pobre d’Amèrica

Terratrèmol Haití 2010
El terratrèmol d'Haití del 2010 va ser una de les pitjors catàstrofes naturals de la história: va provocar més de 300.000 morts i la meitat del país va quedar destruïda. (RIBI)

Fa un mes del terratrèmol que va assolar el país caribeny, que encara no s’havia recuperat del sisme del 2010

El 14 d’agost, un terratrèmol de magnitud 7,2 va sacsejar Haití, un país situat al Carib, amb conseqüències devastadores. El sisme va deixar més de 2.240 morts, a banda de centenars de desapareguts i milers de persones que han hagut d’abandonar les seves llars derruïdes i desplaçar-se a altres llocs del país. Més de mig milió de nens també s’han vist afectats, segons dades de la UNICEF.

El terratrèmol ha empitjorat la situació d’un país molt empobrit, que encara no s’havia refet de la devastació del terratrèmol del 2010, un dels pitjors desastres naturals de la història.

El 12 de gener de 2010 es va registrar un terratrèmol de 7 graus amb l’epicentre molt pròxim a Port-au-Prince, la capital del país. Les conseqüències van ser catastròfiques: més de 316.000 morts, 350.000 ferits i 1,5 milions de persones sense llar.

Onze anys després, un altre terratrèmol ha tornat a posar la població haitiana en una situació d’extrema vulnerabilitat. Aquest desastre natural ha tingut un fort impacte en les collites i les infraestructures bàsiques, en un país amb uns serveis sanitaris molt empobrits i en un context marcat per la pandèmia de covid-19.

Segons les xifres oficials, més de 52.000 habitatges han quedat destruïts i 77.000 estan molt fets malbé, la majoria d’hospitals s’han esfondrat i almenys 287 col·legis han quedat danyats.

 

Pobresa, violència i desastres naturals

Haití és el país més pobre d’Amèrica i un dels més pobres del món. Amb més d’11 milions d’habitants, un 60% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial. A banda dels alts índexs de desocupació (70%), a Haití es viu una greu escassetat d’aliments i combustible.

Segons les Nacions Unides, 4,4 milions d’haitians patia inseguretat alimentària abans del terratrèmol, cosa que significa que no tenen accés als aliments i nutrients necessaris per portar una dieta saludable. Aquesta situació s’ha vist agreujada després del desastre.

A més a mñes, la majoria de la població no té accés a aigua potable i sanejament, elements indispensables per lluitar contra la transmissió de malalties i epidèmies com el còlera (que va causar greus estralls el 2010) o la covid-19. Haití és també un dels últims països on s’ha iniciat la vacunació contra la covid.

A Haití, dues cinquenes parts de la població depenen de l’agricultura de subsistència i, per tant, són molt vulnerables als continus desastres naturals que afecten l’illa. A banda dels dos terratrèmols del 2010 i el 2021, Haití va patir els efectes de l’huracà Matthew el 2016 i l’huracà Laura el 2020.

Per la seva situació a l’oest de l’oceà Atlàntic, l’illa és molt vulnerable a les catàstrofes naturals. El principal problema és la falla d’Enriquillo, que comença al llac del mateix nom i passa pel sud de l’illa, prop de la frontera entre República Dominicana i Haití. A més, l’illa també es veu afectada sovint per tempestes i huracans.

 

Ocupacions, dictadures i inestabilitat

Haití ocupa la meitat occidental de l’illa caribenya de La Hispaniola, situada entre Cuba i Puerto Rico. L’altra meitat de l’illa constitueix el territori de República Dominicana.

El país va estar sota domini espanyol fins al 1697, quan va passar a mans franceses. Més tard va néixer un moviment independentista, conegut com la Revolució Haitiana, liderat pels descendents dels esclaus negres que van arribar a l’illa als vaixells dels colonitzadors europeus.

El polític i militar François D. Toussaint Louverture (1743-1803), fill d’esclaus originaris de Benín però nascut a l’illa de La Hispaniola, es va inspirar en els valors liberals de la Revolució Francesa (1789) per liderar la revolta dels esclaus a Haití. Encara que va ser capturat i traslladat a França, on va morir, el seu esperit va liderar la independència que es va proclamar en 1804.

Haití va ser la primera república negra independent. Després de declarar la seva sobirania, va haver de fer front al bloqueig comercial de França i d’altres països que no veien amb bons ulls el nou govern, perquè s’havia rebel·lat contra el poder dominant.

Durant l’últim segle, la població d’Haití ha sofert diverses dictadures, la més llarga en mans de la família Duvalier, que va governar amb mà de ferro entre el 1957 i el 1986. Des de llavors hi ha hagut diferents governs que no han aconseguit aportar l’estabilitat necessària perquè el país pugui recuperar-se dels desastres naturals.

Haití ha tingut més de 20 governs en 35 anys i és un dels països més insegurs del món, amb nombroses bandes armades als carrers. Al juny van ser assassinades 150 persones i 200 més van ser segrestades als voltants de Port-au-Prince, segons un informe del Centre d’Anàlisi i Recerca en Drets Humans (CARDH).

Aquesta situació s’ha vist agreujada pel magnicidi del president Jovenel Moïse a principis de juliol. El seu mandat va estar marcat per la crisi econòmica, la corrupció i les protestes, però malgrat això Moïse pretenia allargar el seu mandat un any més del que estableix la constitució. La seva mort es va produir a dos mesos de les eleccions presidencials, previstes per al 26 de setembre.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorNou curs de dansa i teatre: Comença l’espectacle!
Article següentXarxes socials i salut mental: un equilibri difícil
Periodista 'freelance'. És redactora de Junior Report i col·labora amb altres mitjans com La Vanguardia Digital i Público. En paral·lel fa classes d’història del cinema i col·labora en l'organització de festivals com el Som Cinema de Lleida o el Mercat del Film de Mataró.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here