Història dels calendaris

Els primers calendaris van sorgir arran de l'observació dels astres al cel. (Getty)

Els pobles i cultures han plasmat el pas de les estacions, les dates religió i els fenòmens astronòmics en diferents calendaris al llarg de la història

Des de les primeres civilitzacions, l’ésser humà ha comptat el pas dels dies i ha intentat dividir el temps en sistemes lògics. Aquesta necessitat de representar el pas del temps va portar a la creació dels primers calendaris.

Els calendaris de cada poble eren un reflex de la seva cultura: la seva religió, les festivitats més importants, el pas de les estacions i la collita… A més d’introduir noves observacions i càlculs que han derivat en els calendaris moerns.

Actualment existeixen diferents tipus de calendaris: el calendari xinès, l’hebreu, l’hindú, el musulmà, el persa, el budista… El més utilitzat arreu és el calendari gregorià, un calendari solar creat l’any 1582.

 

Els inicis del calendari

Les civilitzacions més antigues es basaven en l’observació del cel i les estrelles per comptar el temps, encara que no era un mètode exacte.

A mesura que milloraven els coneixements en matemàtiques i astronomia, van aparèixer els primers calendaris lunars.

La posició dels planetes i les fases de la Lluna es van convertir en la referència: quan la Lluna retornava a la fase inicial de la seva òrbita, el mes havia acabat. Algunes cultures van incloure també el pas de les estacions i les observacions solars: això va donar origen als calendaris lunisolars.

Els sumeris i els babilonis van ser els pioners a l’hora de crear un calendari, fa 5.000 anys a la regió de la Mesopotàmia (actual Orient Mitjà).

Els sumeris van dividir l’any en dotze cicles lunars, encara que aquest temps no coincidia amb l’any solar (que era més llarg). Així que afegien un mes cada quatre anys per compensar-ho. Més tard, els babilonis van fraccionar el dia en 24 hores i l’hora en 60 minuts.

El calendari sumeri va inspirar el calendari d’altres civilitzacions com els hebreus, els antics egipcis i els grecs clàssics.

D’altra banda, els primers calendaris solars van aparèixer a Egipte fa 3.000 anys. Els astrònoms i matemàtics egipcis van descobrir que l’any durava 365 dies, van dividir el calendari en 12 mesos de 30 dies cadascun i van considerar festius els 5 dies que sobraven cada any.

Fa uns 2.000 anys, a l’altre costat del món, la civilització maia va crear el seu propi calendari en cicles de 52 anys. Els maies van calcular les dates des del 3114 a. C. fins a l’any 2012.

Els maies també van calcular que l’any solar tenia 365 dies, però les dates es marcaven combinant tres calendaris diferents: el Tzolkin o calendari diví, el Haab o calendari cerimonial i el Compte Llarg, que prenia en consideració un període de més de 5.000 anys.

 

Dels romans a l’actualitat

Els primers calendaris romans tenien 10 mesos, de març fins a desembre, i només 304 dies. Amb el pas del temps, els astrònoms romans van millorar les observacions del cel i van definir un calendari de 12 mesos i 355 dies a partir del s. VII a. C.

Uns segles més tard, el 45 a. C., el famós polític i militar Juli Cèsar va establir un calendari nou: el calendari julià. Constava de 365 dies, ja que se li’n van afegir 10 per completar el gir de la Terra al voltant del Sol.

Després de la mort de Juli Cèsar el 44 a. C., el senat romà va decidir dedicar el mes de juliol al seu honor. El seu successor, l’emperador Cèsar August, va decidir que el mes següent fos dedicat a la seva persona: agost.

Tant juliol com agost van guanyar un dia i van passar a tenir 31 dies. Aquests dos dies van ser retirats de febrer, que va passar a tenir-ne 28. Per evitar el desajust amb l’any solar, s’afegeix un dia extra al febrer els anys de traspàs.

Això no obstant, el desfasament amb el cicle solar va portar el papa Gregori XIII a encarregar un nou calendari el 1582, que després va dur el seu nom.

Encara que es tracta del calendari més precís, utilitzat gairebé a tot arreu, cada any es desajusta 26 segons. D’aquí 3.300 anys ens caldrà afegir un dia per ajustar-lo.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here