Indults per als líders independentistes catalans

Indults presos Procés
Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva, quatre dels nou líders independentistes empresonats des del 2017. (Dani Codina / Òmnium Cultural)

El govern espanyol perdonarà la resta de la condemna de presó als líders del procés independentista a Catalunya

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la decisió d’indultar els nou líders independentistes catalans que estan a la presó des de la tardor del 2017, acusats de delictes de desobediència i complint penes de presó d’entre 9 i 13 anys.

El govern espanyol ha pres aquesta decisió per a millorar les relacions amb Catalunya, una regió on el moviment independentista ha guanyat influència els últims anys.

L’1 d’octubre del 2017, el govern català va decidir organitzar un referèndum d’independència malgrat la negativa del govern espanyol. Es van enviar milers d’agents de policia des de diferents parts d’Espanya a Catalunya per impedir el referèndum però la votació es va dur a terme igualment, enmig de greus enfrontaments i càrregues policials.

Setmanes després, la justícia espanyola va ordenar detenir els líders de dues entitats independentistes que havien participat en l’organització del referèndum i deu membres del govern. El judici va tenir lloc durant els primers mesos del 2019 i nou d’ells van ser empresonats.

L’indult als líders independentistes ha dividit la societat catalana i espanyola. Una part pensa que els líders polítics van desafiar les lleis i la unitat d’Espanya, i que per això mereixien ser jutjats i condemnats. Aquest sector més conservador està representat pel Partit Popular i el partit d’ultradreta VOX, que van organitzar una manifestació amb milers de persones en contra dels indults.

D’altra banda, la majoria de la societat catalana i una part de la societat espanyola creuen que la pena de presó és desproporcionada i que el referèndum formava part de la llibertat d’expressió. Així s’han manifestat també organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional.

El Consell d’Europa, un òrgan que vetlla pel compliment dels drets humans a la Unió Europea, ha emès un informe no vinculant (de compliment no obligatori) en el qual dóna suport als indults anunciats per Pedro Sánchez, però també critica la falta de llibertat d’expressió a Espanya i demana reformes al codi penal.

 

Com funcionen els indults?

Un indult és una mesura de gràcia per la qual l’Estat perdona el compliment d’una condemna, una part o íntegrament. L’indult implica anul·lar la condemna però no el delicte, per la qual cosa els acusats seguiran inhabilitats i no podran dedicar-se a la política durant el temps que establia la condemna.

Segons la Constitució espanyola, els indults han de ser individuals (no poden aplicar-se de manera general a un col·lectiu) i han d’estar ratificats pel Rei, que és el cap d’Estat en una monarquia parlamentària com és Espanya.

El procés de petició d’indult inclou també un informe del tribunal que va emetre la sentència. En aquest cas, el Tribunal Suprem va emetre un informe contrari als indults, però aquest document no és vinculant, de manera que el govern espanyol ha decidit seguir endavant i perdonar els presos.

D’altra banda, els líders independentistes i els seus advocats reclamaven una amnistia: una altra mesura de gràcia contemplada per la llei que perdona el delicte. Això suposaria que els presos quedarien exempts de complir la seva condemna i, a més, no tindrien antecedents penals i podrien tornar a la política. L’amnistia és una mesura individual, sinó que es pot aplicar a col·lectius més amples.

 

El conflicte dels presos polítics

Des que els líders independentistes van ser empresonats, hi ha hagut un debat públic sobre si havien de ser considerats o no presos polítics. Un pres polític és una persona que ha estat empresonada per les seves idees, si bé no existeix una definició universal en el dret internacional.

Segons el Consell d’Europa, una persona pot considerar-se presa política si la seva detenció s’ha dut a terme per motius polítics sense relació a cap delicte, o si les condicions i durada de la seva condemna són clarament desproporcionades als delictes imputats.

En aquest sentit, cada part té la seva pròpia visió sobre els fets. Els independentistes catalans creuen que els presos no van cometre cap delicte (van organitzar un referèndum basat en la llibertat d’expressió) i consideren que les penes de 9 a 13 anys de presó són desmesurades.

D’altra banda, el govern i el sistema judicial espanyol consideren que els membres del govern català van violar la llei i van cometre un delicte greu per organitzar un referèndum no autoritzat, el resultat del qual podia afectar la unitat del territori espanyol, que és un dels elements clau de la Constitució espanyola.

El debat ha arribat també fins a la Unió Europea. L’informe del Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa reconeix que els polítics independentistes van actuar fora de la llei, però també que les penes són desproporcionades. Aquest òrgan no té potestat sobre la política interior dels Estats membres, així que la decisió final dependrà del govern espanyol.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorTòquio 2020: Olimpíades per la igualtat
Article següent30 anys de la Guerra dels Balcans
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here