Irlanda del Nord: 100 anys al Regne Unit

Irlanda del Nord
Pintada unionista a favor del Regne Unit en un edifici d'Irlanda del Nord. (Keith Ruffles/Wikipedia)

L’Acta de Govern d’Irlanda del 1921 va dividir l’illa en dues parts i va deixar la regió del nord dins el territori del Regne Unit

El 3 de maig del 1921 va entrar en vigor l’Acta de Govern d’Irlanda, una llei promoguda pel parlament del Regne Unit que dividia l’illa en dues parts: Irlanda del Nord passava a ser una regió dins el Regne Unit, mentre que Irlanda del Sud es convertia en una regió autònoma.

Per aquest motiu, Irlanda del Nord celebra enguany el centenari de la seva fundació. Es tracta d’una de les quatre regions que conformen el Regne Unit, juntament amb Anglaterra, Gal·les i Escòcia.

Durant segles, l’illa d’Irlanda va estar sota el control dels anglesos. Els irlandesos van intentar independitzar-se diverses vegades, però sempre perdien la guerra. No va ser fins a principis del segle XIX, després de la Guerra d’Independència Irlandesa (1919-1921), que el moviment separatista liderat per l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va aconseguir imposar-se a les tropes britàniques.

No obstant això, a la zona nord de l’illa, anomenada Ulster, la majoria de la població era favorable al Regne Unit. Compartien vincles històrics, culturals i religiosos amb els anglesos. Per això, durant el procés de separació, aquesta regió va quedar sota el domini del govern britànic a Londres.

La independència d’Irlanda tampoc va ser immediata. Des de l’aplicació de l’Acta de Govern del 1921 va haver de passar poc més d’un any fins que, el 7 de desembre del 1922, el nou parlament irlandès va declarar oficialment la seva independència del Regne Unit. Finalment, el 1949 es va constituir com a república i les funcions que abans s’assignaven al monarca de Gran Bretanya van passar a les mans del president irlandès.

 

Ulster: una zona en disputa

L’illa d’Irlanda es divideix en quatre províncies: Leinster, Munster, Connacht i Ulster (també coneguda com a “Irlanda del Nord”). Les tres primeres són de majoria catòlica, mentre que a Ulster la majoria de la població és protestant, igual que al Regne Unit. Quan Irlanda del Nord va passar a formar part del Regne Unit, la rivalitat entre catòlics i protestants va augmentar.

Però a més, durant el procés d’independència, la província de l’Ulster també va quedar dividida: dels nou comtats, tres pertanyen a la República d’Irlanda i els altres sis conformen Irlanda del Nord (el Regne Unit).

Aquesta situació va provocar una disputa política entre anglesos i irlandesos, però també va enfrontar els nord-irlandesos entre si. Els unionistes (de religió protestant) volien seguir vinculats al Regne Unit, mentre que els independentistes o nacionalistes (de majoria catòlica) volien recuperar l’Ulster dins la República d’Irlanda.

Durant la segona meitat del segle XX, l’enfrontament es va convertir en un conflicte armat en el qual van morir més de 3.000 persones entre soldats britànics, grups paramilitars i civils. El procés de pau no va concloure fins al 1998, quan totes les parts van signar l’Acord de Divendres Sant.

 

El Brexit fa revifar el conflicte

Des que es va celebrar el referèndum del Brexit el 2016, la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda ha estat un dels temes més polèmics en les negociacions. Malgrat que va guanyar el “Sí” al Brexit, la majoria de la població d’Irlanda del Nord (56%) va votar a favor de seguir dins de la Unió Europea (UE).

Amb la sortida del Regne Unit de la UE, aquesta frontera passa de separar dos països membres (que comparteixen moltes polítiques comunitàries) a ser el límit entre la Unió Europea i un país estranger. Això implica endurir les condicions per travessar la frontera.

Per evitar una “frontera dura” que aprofundeixi en la divisió que encara existeix entre unionistes i independentistes, s’ha creat el Protocol d’Irlanda: Irlanda del Nord queda dins del mercat únic europeu, no es construirà una nova frontera física i el comerç es mantindrà amb les mateixes condicions, sense augmentar els aranzels.

Aquest acord no ha agradat del tot als partidaris del Regne Unit i del Brexit, perquè consideren que implica continuar complint la normativa europea i perdre autonomia. A principis d’abril, els manifestants van sortir als carrers i va haver-hi enfrontaments amb la policia a diversos municipis d’Irlanda del nord.

No obstant això, els experts assenyalen que els motius de les protestes no són només pel Brexit. La majoria de manifestants violents són joves nord-irlandesos afectats per l’atur i les poques perspectives de futur a la regió. Aquests joves han travessat les anomenades “línies de pau” que separen les comunitats protestants de les catòliques, buscant l’enfrontament.

La primera ministra d’Irlanda del Nord, la unionista Arlene Foster, ha anunciat la seva dimissió arran de les protestes. Fa ja més de 20 anys de l’Acord de Divendres Sant, però la població encara recorda els sacrificis que es van haver de fer per aconseguir la pau i tem que pugui ressorgir el conflicte.

Fonts: BBC, Euronews, RTVE

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anterior1 de maig: un dia per dignificar el treball
Article següentPluja de plàstics
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here