Kurds: 30 milions de persones sense un estat propi

Una família kurda fuig de Darbasiyah, una ciutat a la frontera entre Turquia i Síria, per escapar dels atacs de l’exèrcit turc. (DELIL SOULEIMAN / AFP)

Els kurds estan repartits entre Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran i, encara que són un poble mil·lenari, no han obtingut mai la independència com a país

Els kurds són un dels pobles més antics i nombrosos de l’Orient Mitjà. Entre 25 i 35 milions de persones formen una comunitat unida per una història, cultura i idioma comuns.

Cada cert temps, el poble kurd protagonitza la secció de notícies internacionals, per la seva implicació en la lluita contra l’Estat Islàmic o per protagonitzar una acció reivindicant un estat propi. Aquesta vegada, Turquia ha llançat una operació militar contra milícies kurdes al nord de Síria.

Però, qui són els kurds i per què no tenen un estat propi?

 

Un poble mil·lenari a l’Orient Mitjà

El poble kurd ha viscut durant segles a l’Orient Mitjà, en una regió situada entre l’actual Turquia, l’Iraq, Síria i l’Iran. La seva història comença el 612 a. de C. i, des de llavors, altres pobles i imperis (perses, àrabs, otomans) han intentat conquerir-los.

A principis del segle xviii, durant la guerra entre l’Imperi otomà i l’Imperi persa, els kurds van donar suport als otomans perquè els van prometre més autonomia.

El final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va suposar la fi dels grans imperis europeus i el naixement de nous països com Turquia (que va sorgir després de la desaparició de l’Imperi otomà). Aquesta situació va alimentar les aspiracions dels kurds de tenir el seu propi estat: el Kurdistan.

No obstant això, el govern turc –que al principi havia fet costat als kurds per aconseguir el seu suport contra els perses– ara no estava disposat a cedir part del seu territori i la seva sobirania.

 

La lluita per la independència

Davant la falta de suport internacional han sorgit diversos moviments independentistes entre el poble kurd. Entre els més destacats hi ha el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que des del 1978 reclama la creació d’un estat independent dins de Turquia.

El 1984, el PKK va començar la lluita armada per aconseguir els seus objectius. Els enfrontaments entre els membres del partit i l’exèrcit turc han causat més de 40.000 morts en tres dècades.

Els últims anys, líders del PKK com Abdullah Öcalan han fet una crida a abandonar les armes i cessar la violència. El 2013 es va declarar un alto-el-foc, que es va trencar un parell d’anys més tard a causa d’un atemptat.

Des de llavors, el govern de Turquia ha declarat la guerra al PKK, al qual considera un grup terrorista. Amb aquest argument, també ataca les Unitats de Protecció Popular (YPG), les milícies kurdes que viuen al nord de Síria i mantenen vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan.

Durant la guerra civil siriana, els kurds van lluitar al costat de l’exèrcit sirià de Bashar al-Assad per fer front als rebels sirians i, sobretot, frenar l’avanç de l’Estat Islàmic. El 2014 les milícies kurdes van conquerir les províncies sirianes d’Afrin, Kobane i Jazira i, el 2016, van anunciar l’establiment d’un autogovern kurd a la zona.

Amb l’ofensiva d’aquests dies, l’objectiu de Turquia és evitar que les YPG expandeixin la seva influència cap al nord de Síria.

No obstant això, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), el partit kurd a Síria, assegura que no busquen la creació d’un estat sinó més autonomia. A més a més, el seu paper és determinant per defensar la regió dels atacs de l’Estat Islàmic.

 

Kurds a Síria i l’Iraq

Els kurds representen al voltant del 10% de la població siriana. Com a Turquia, durant molt de temps el govern sirià va exercir una forta repressió contra els seus drets, la seva llengua i la seva cultura.

Tots aquests anys de conflicte han deixat desenes de milers de morts i milers de desplaçats kurds, molts dels quals viuen a camps de refugiats.

A l’Iraq, el poble kurd ha estat més a prop de tenir un país propi. Hi estan representats pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i formen el 15-20% de la població del país.

El setembre del 2017, els kurds iraquians van celebrar un referèndum sobre la independència tant al seu territori com als que estan en disputa.

El govern de l’Iraq es va oposar al referèndum amb l’argument que era il·legal. Encara que la majoria dels kurds va votar a favor de la independència, les forces iraquianes van recuperar les zones disputades.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorAprendre de franc des de qualsevol lloc del planeta
Article següentQui és qui al conflicte de Síria?
Periodista i experta SEO. És redactora de Junior Report, periodista freelance i optimitzadora de pàgines i contingut. Ha treballat a l’agència Efe i a Diario de Mallorca.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here