La desigualtat i la pobresa, efectes secundaris del coronavirus

Els menjadors socials i altres entitats que ajuden a les persones amb menys recursos han vist créixer el nombre d'usuaris. A la foto, un menjador social a Barcelona.  (Marta Pérez / EFE)

La pandèmia del coronavirus ha deixat a milions de persones al món sense treball i sense recursos, i ara depenen dels plans d’ajuda dels governs 

La pandèmia provocada pel coronavirus suma ja centenars de milers de víctimes mortals i milions d’infectats al món, però el seu avanç també està agreujant la desigualtat i la pobresa

El confinament imposat per evitar l’expansió de virus ha paralitzat les economies i, com és habitual, les persones més vulnerables són les més afectades.

Moltes s’han quedat sense feina. Sense un sou, i si no tenien estalvis, és complicat poder fer front a les despeses mensuals, com el lloguer, la hipoteca, les factures o fins i tot la compra de menjar.

Institucions internacionals preveuen que la desigualtat i la pobresa seran encara més evidents en els propers mesos. Per això, els governs han anunciat ajudes i polítiques contra la pobresa.

 

L’augment de les desigualtats

L’impacte dels mesos de confinament ha estat desigual per a la població segons el seu nivell d’ingressos. Els que menys guanyen, i en conseqüència els que menys poden estalviar, s’han trobat amb una crisi inesperada d’un dia per l’altre. Aquesta difícil situació se suma a la pobresa que havia deixat l’última crisi econòmica, que va començar el 2008.

L’Organització Mundial del Treball (OIT) ha pronosticat per aquest any la pèrdua de 12 milions de llocs de treball a temps complet a Europa, de manera definitiva o temporal.

En altres parts de món, segons l’ONU, existeix el dilema de treballar, arriscant la salut, o perdre completament els ingressos. Al voltant de 2.000 milions de persones treballen en el sector informal. És a dir, són persones que treballen sense un contracte i sense cap regulació que els protegeixi de successos com la Covid-19.

Aquestes situacions empitjoren la precarietat dels que ja viuen en pitjors condicions, obliga milions a dependre de la caritat per alimentar-se i tenir accés a subministraments.

Les desigualtats també es manifesten en la salut. Les persones que viuen en barris de nivell socioeconòmic més baix han patit en major nombre els contagis de Covid-19. En molts casos no tenen més remei que viure confinats en apartaments petits amb moltes persones.

 

Les mesures contra la desigualtat després de la Covid-19

La crisi del coronavirus va començar a notar-se des de l’inici de les mesures de confinament, però les seves conseqüències podrien encara allargar-se durant mesos i potser anys. De fet, el Fons Monetari Internacional (FMI) va explicar que podria ser la pitjor crisi des de la Gran Depressió dels anys 30, que va tenir importants conseqüències econòmiques i socials.

Organismes internacionals, institucions i governs han anunciat mesures per mitigar la crisi. Milions de dòlars es destinaran a ajudar els més vulnerables i els sectors que més han patit pel confinament i a finançar la investigació científica per aconseguir una vacuna contra el coronavirus. No obstant això, cal veure si les ajudes arribaran ràpidament i si seran suficients.

La Comissió Europea ha anunciat mesures per protegir les petites i mitjanes empreses; la concessió de préstecs bancaris; i la garantia d’aliments essencials, entre altres projectes i ajudes estatals.

El Govern dels Estats Units, d’altra banda, ha endarrerit l’obligació de pagar els crèdits i hipoteques a famílies i negocis i ha pagat xecs de 1.000 dòlars a les persones que més ho necessiten, entre altres mesures, incloses en el bilió de dòlars de pressupost per alleujar els efectes econòmics del confinament. No obstant això, el president Donald Trump, aposta per la volta a la “normalitat” tot i que al país hi ha més d’un milió de contagis confirmats i ja han mort gairebé 100.000 persones. Actualment, és el país més colpejat per la pandèmia.

Una proposta de mesura que es plantegen diversos països, entre ells Espanya, Itàlia o Argentina, és la d’aplicar un impost a les grans fortunes. El seu objectiu seria recaptar diners incrementant els impostos sobre el patrimoni (els diners que es tenen), la renda personal (els diners que es guanyen), i la propietat (allò que es té, com ara cases o cotxes) d’aquelles persones amb més recursos.

Alguns critiquen que aquesta pujada d’impostos perjudicaria la inversió i la creació d’ocupació, fent més difícil la recuperació econòmica. No obstant això, d’altres aposten perquè aquesta mesura s’apliqui a llarg termini i no només com una manera de lluitar contra la crisi econòmica actual.

 

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here