La dura travessia dels migrants de l’Amèrica Central

Un agent de la policia mexicana intenta aturar el pas als migrants que volen travessar la frontera entre Mèxic i Guatemala. (Fabricio Alonso / Reuters)

Milers de ciutadans recorren a peu milers de quilòmetres per intentar arribar als Estats Units a la cerca de millors condicions de vida i oportunitats

Les caravanes de migrants centreamericans estan formades per centenars o milers de persones que, davant la situació de pobresa i violència, es veuen obligades a abandonar el país d’origen. L’objectiu principal és aconseguir entrar als Estats Units per buscar-hi una vida millor.

La primera caravana va sorgir a l’octubre del 2018, quan un nombrós grup de migrants es va reunir a la terminal d’autobusos de San Pedro Sula, la segona ciutat més important d’Hondures i una de les més violentes del món.

L’endemà van iniciar una marxa a través de Guatemala amb rumb a Tapachula, una ciutat al sud de Mèxic, a la frontera amb Guatemala. Alguns pretenien demanar asil en qualitat de refugiats al govern mexicà, mentre que d’altres seguirien amb la intenció d’anar fins als Estats Units.

A molts països de l’Amèrica Central com Hondures, el Salvador o Guatemala, les ‘maras’ o grups criminals organitzats mantenen atemorida la població, que viu en una situació de violència constant.

Els casos d’atracament, extorsió, amenaça, segrest i assassinat són constants. Per això, sota el lema ‘Migrar no és delicte’, milers de persones han decidit fugir del seu país a la cerca d’un lloc segur.

 

Falta de protecció

Viatjar en la caravana, de manera col·lectiva, pot semblar una forma més segura de desplaçar-se que fer-ho sol, sobretot en un recorregut tan llarg a través de l’Amèrica Central.

Això no obstant, la travessia també té els seus perills. D’una banda, els migrants han de fer front a les bandes criminals i les màfies de traficants, que s’aprofiten de la desesperació d’aquestes persones per fer-hi negoci.

De l’altra, es troben amb les estrictes polítiques migratòries dels estats, que dificulten els tràmits d’asil i els deneguen la protecció.

A mitjan gener, una caravana que intentava arribar a Mèxic va topar amb desenes d’agents de la Guàrdia Nacional de Mèxic armats amb cascos, bastons i escuts. També van utilitzar gas pebre per aturar els 4.000 migrants que formaven part de la caravana, entre els quals hi havia nens i dones.

Aquest cos de seguretat va ser creat el març del 2019 per vigilar les fronteres mexicanes. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va condemnar l’actuació de la Guàrdia Nacional.

Segons l’informe ‘Sense Sortida’ de l’ONG Metges Sense Fronteres, aquestes persones passen de la violència extrema al seu país d’origen a la violència d’un altre país que se suposa hauria de brindar-los protecció. S’enfronten a una combinació de barreres que els posa en perill la salut física i mental amb seqüeles per a tota la vida.

 

El mur de Trump

En el passat, els centreamericans que demanaven asil als Estats Units podien esperar la resolució del cas a territori nord-americà.

Això no obstant, des que el govern de Trump va introduir el programa Migrant Protection Protocols al gener del 2019, els migrants que intenten ingressar als Estats Units poden ser obligats a esperar a Mèxic mentre les autoritats dels Estats Units prenen una decisió.

Donald Trump va prometre construir un mur de més de 3.000 quilòmetres entre els Estats Units i Mèxic per aturar la immigració irregular (el mur actual en fa uns 1.000). Fins ara, se n’han construït poc més de 150 quilòmetres.

Arran de les noves polítiques migratòries dels Estats Units, famílies senceres han estat separades. Molts infants han estat allotjats en una mena de gàbies a centres de detencions, una experiència traumàtica que pot tenir conseqüències per a tota la vida.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

COMPARTIR
Article anteriorRefugiats a Europa: el fracàs dels programes d’acollida
Article següentRutes migratòries del món
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here