La gent gran, col·lectiu de risc a causa de la pandèmia

El confinament a les residències d'avis no sempre és possible, ja que la majoria són espais comuns i això facilita el contagi. (Àlex Garcia)

Les persones de més de 65 anys són més vulnerables al contagi i a patir símptomes més greus

En plena pandèmia de Covid-19, les persones més grans de 65 anys s’han convertit en un dels col·lectius més vulnerables i més afectats pel nou coronavirus.

Les dades recopilades pels diferents governs europeus no són definitives, ja que la metodologia canvia d’un país a un altre. A més, a l’inici de la pandèmia quasi no es van realitzar proves a les persones amb símptomes i tampoc entre els difunts, per la qual cosa es desconeix la causa de la mort de molts d’ells.

També va haver-hi certa confusió sobre quin tractament aplicar als pacients amb coronavirus de més edat. Davant l’augment incessant de casos, les autoritats sanitàries d’alguns països van optar per prioritzar els pacients més joves, que tenien més possibilitats de sobreviure, la qual cosa va provocar nombroses crítiques per part de l’opinió pública.

 

Europa: una població envellida

L’actuació dels governs davant de l’augment de contagis entre persones majors ha estat diferent d’un país a un altre. Bèlgica és el país de la Unió Europea amb la xifra més alta de persones grans mortes per coronavirus: més del 50% dels difunts vivia en residències per a gent gran.

Aquestes xifres tan altes poden respondre al fet que, a diferència de la majoria dels europeus, el govern belga sí inclou els casos sospitosos en les estadístiques oficials encara que no se’ls hagi fet el test.

Tot i això, aquest mètode tampoc acaba de convèncer la comunitat científica perquè pot ser que es comptabilitzin morts per causes alienes al coronavirus.

A Espanya es comptabilitzen més de 16.000 defuncions de gent gran en les més de 5.000 residències que existeixen, tant públiques com concertades o privades. Això representa prop del 70% de la xifra total de morts per coronavirus.

L’envelliment de la població és un problema greu a Europa, on els més grans de 65 anys representen una cinquena part de la població total, segons dades de 2019 de l’Eurostat. Aquest fenomen afecta especialment països del sud d’Europa, com Itàlia, Grècia o Portugal.

L’augment d’edat de la població s’explica per diversos factors, com el descens de la taxa de natalitat (nombre de naixements) i l’augment de l’esperança de vida. Segons algunes previsions, el percentatge de persones majors de 80 anys es duplicarà entre 2018 i 2100 a la Unió Europea.

 

El drama de les residències

Més enllà de les Unitats de Cures Intensives (UCI) dels hospitals, un dels principals focus de contagi i mortalitat són les residències de gent gran.

És important destacar que, en aquestes residències, la majoria d’espais són comuns: la sala d’estar, el menjador, els serveis… I fins i tot de vegades també les habitacions, ja que aquestes no solen ser individuals.

A més de conviure en els mateixos espais, les persones que hi resideixen solen ser ja molt grans i presenten malalties i patologies greus, fet que suposa un risc afegit.

Segons els experts, la manca de personal sanitari i de material assistencial (mascaretes, guants, gels desinfectants …) han agreujat el nombre de contagis i, també, les morts.

 

La solitud de la gent gran

Quedar-se a casa ha estat una de les mesures impulsades pels governs de tot el món per frenar la pandèmia, a més de restringir les sortides a l’exterior i qualsevol mena de contacte amb altres persones potencialment contagioses.

Això ha causat que moltes persones grans estiguin passant la quarantena totalment soles a casa seva.

L’experiència de la solitud, que pot ser física o emocional, acompanya molts ancians i s’ha agreujat a causa del coronavirus. Per això, nombroses entitats socials han llançat campanyes de sensibilització per seguir acompanyant a la gent gran a hores d’ara, encara que sigui en la distància.

També s’estan duent a terme una altra mena d’iniciatives solidàries per ajudar la gent gran, que han comptat amb una gran participació per part de les comunitats de veïns. Perquè, parafrasejant l’escriptor i periodista Gabriel García Márquez, no hi ha cap lloc més trist que una casa buida.

Descarrega’t de forma gratuïta els recursos didàctics sobre el coronavirus aquí.

COMPARTIR
Article anteriorThe Beatles: d’escarabats a milionaris
Article següentEl fenomen dels fans a la música pop
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here