La lluita dels nens i nenes soldat

Els nens i nenes soldat han de renunciar a la seva infància. (Unicef)

El reclutament de menors per combatre en guerres i conflictes armats sol produir lesions físiques i emocionals

Es calcula que hi ha uns 300.000 nens i nenes soldat lluitant en conflictes armats a tot el món, segons dades d’Unicef. Aquests nens i nenes es veuen forçats a convertir-se en combatents involuntaris i viure la guerra en primera persona.

En comptes de jugar i aprendre durant la seva infància, han de lluitar per poder sobreviure i enfrontar-se a situacions dramàtiques.

“Aquests nens estan obligats a estar en un entorn molt violent. Moltes vegades són obligats a cometre delictes o, en el cas de les nenes, a servir com a esclaves sexuals”, explica Blanca Carazo, responsable de Programes Internacionals d’Unicef Espanya.

Encara que la Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix el dret a estar protegits dels conflictes, es continuen reclutant nens i nenes soldat a tot el món.

A l’Àfrica això passa a països com Mali, Líbia, el Sudan, el Sudan del Sud, Nigèria, el Camerun, el Congo, la República Centreafricana i Somàlia. A l’Àsia, els escenaris més crítics són Síria, l’Iraq, el Líban, el Iemen, l’Afganistan, el Pakistan, l’Índia, Birmània i les Filipines.

 

El reclutament: una experiència traumàtica

El reclutament se sol produir en situacions molt traumàtiques. “De vegades, aquests nens i nenes han perdut les seves famílies. En alguns casos estan en una situació tan desesperada que és l’única opció de menjar que tenen”, apunta Carazo.

Ser un nen o una nena soldat té conseqüències físiques i emocionals a mitjà i llarg termini. N’hi ha molts que pateixen símptomes posttraumàtics com depressió, trastorns de conducta, impulsos agressius i forts sentiments de pèrdua i desarrelament.

En els grups armats pot donar-se el consum d’alcohol i drogues, que sovint són subministrats abans d’entrar en combat. Aquests nens i nenes posen en risc les seves vides i poden patir alguna discapacitat o fins i tot morir.

Nen soldat al Sudan del Sud (Unicef- Sebastian Rich)

En alguns conflictes, els organismes internacionals hi intervenen i negocien amb els exèrcits i les milícies perquè alliberin aquests nens.

En aquests casos s’hi envia observadors internacionals per assegurar que també alliberen les nenes (de vegades només s’allibera els nens) i tots els menors de 18 anys (se solen alliberar els nens més petits, però no els que tenen 15 anys o més).

 

Recuperar la infància

Els programes de Desarmament, Desmobilització i Reinserció (DDR) tenen com a objectiu apartar els nens i nenes soldat del conflicte perquè puguin recuperar la seva infància.

Malgrat tot, el procés de reinserció és molt difícil. “Aquests nens i nenes solen tenir malsons i s’espanten molt”, explica la responsable de Programes Internacionals d’Unicef Espanya.

Recuperar una vida normal pot ser un procés llarg i complex, que pot durar mesos o anys.

Tal com explica Carazo: “L’acompanyament inclou revisions mèdiques, suport psicològic, centres de trànsit [llocs on els menors reben les cures que necessiten], a més d’assegurar-nos que tornen a tenir accés a l’educació”.

L’especialista destaca també la importància de l’esport com a element que contribueix a la integració social. “Per exemple, quan juguen un partit de futbol, hi ha unes normes bàsiques: això els ajuda molt a aprendre a relacionar-se”, destaca.

 

Tornar a casa

En alguns casos, les organitzacions intenten que aquests nens i nenes puguin tornar a casa, però no sempre és factible.

“S’intenta localitzar-ne les famílies o comunitats perquè hi puguin tornar, però tot sovint hi ha un sentiment de por o rebuig cap a aquests nens i nenes pel fet d’haver estat en grups armats”, sentencia Carazo.

Per això és tan important conscienciar les famílies i comunitats que aquests nens i nenes són víctimes del conflicte i no els culpables de la seva situació, i que mereixen l’oportunitat de reintegrar-se en societat.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

COMPARTIR
Article anteriorEls drets dels nens al món
Article següentJugar: el millor aprenentatge possible
Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016) i en Filologia Anglesa per la University of the Fraser Valley de Canadà (2019). És redactora de Junior Report i del canal Innovación & Tech. També ha realitzat reportatges audiovisuals per a Televisó de Catalunya i ha escrit a la secció de Cultura de La Vanguardia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here