La mort de George Floyd provoca protestes contra el racisme i la violència policial 

La mort de l’afroamericà George Floyd a mans de la policia ha provocat multitudinàries protestes al voltant del món. (Agustin Paullier /AFP)

La mort de George Floyd a mans de la policia nord-americana ha provocat protestes massives tant als Estats Units com a la resta del món en plena pandèmia 

El passat 25 de maig, l’afroamericà George Floyd va ser detingut a Minneapolis per pagar en una botiga amb un bitllet de 20 dòlars suposadament fals. Durant l’arrest, Floyd va ser immobilitzat.

El policia blanc Derek Chauvin va pressionar amb el seu genoll el coll del detingut durant gairebé nou minuts, tot i les queixes de les persones que van veure l’escena i del detingut. “No puc respirar”, deia Floyd.

Segons l’autòpsia, Floyd va morir asfixiat. Un vídeo d’una testimoni va donar la volta al món i va provocar la indignació de moltes persones. Veien en la mort de Floyd un exemple de brutalitat policial i també de la desigualtat que encara existeix entre persones negres i blanques al país. Els policies implicats en la mort de Floyd han estat acomiadats i detinguts. Chauvin ha estat acusat d’assassinat.

 

Protestes massives

Després de conèixer-se la mort de Floyd, van començar a multiplicar-se les protestes per moltes ciutats dels Estats Units per demanar igualtat racial i la fi de la violència policial

Les manifestacions s’han mantingut durant dues setmanes i han estat les més importants des de l’assassinat el 1968 del líder per drets civils Martin Luther King Jr. També es van registrar protestes davant de les ambaixades nord-americanes de molts altres països.

La majoria de les manifestacions han estat pacífiques, però en alguns casos s’han registrat saquejos i atacs contra la policia. L’actuació de la policia també ha estat criticada per ser molt dura i per haver utilitzat la violència contra els manifestants.

Durant aquesta situació, l’actuació del president dels Estats Units, Donald Trump, ha estat molt polèmica. Els Estats Units és actualment el país del món amb més casos diagnosticats de coronavirus, el que ha afectat la popularitat de president.

A aquest fet s’ha unit la gestió que ha fet de la crisi provocada per la mort de Floyd. A través del seu compte de Twitter, xarxa social que s’utilitza sovint per expressar les seves idees, Trump va indicar que si hi havia violència en les protestes, seria rebuda amb més violència per part de les autoritats.

La xarxa social va optar per afegir un avís als missatges de president, per considerar que glorificava la violència. És la primera vegada que Twitter duia a terme una acció d’aquestes característiques amb una persona de la rellevància del president nord-americà.

 

Black Lives Matter

Molts dels manifestants s’han unit sota el lema ‘Black Lives Matter‘ (les vides dels negres importen, en català). El primer ús documentat del lema, utilitzat també com hashtag a les xarxes socials, s’associa amb l’assassinat de Trayvon Martin. Era un noi negre de 17 anys que va ser disparat per un veí d’un barri en el qual vivien els seus familiars quan hi era de visita, el 2012.

La frase ‘Black Lives Matter’, projectada al Parlament britànic durant la jornada de protestes en contra de la violència policial i el racisme. (Victoria Jones /AP).

Des d’aquell moment, altres morts de persones negres als Estats Units han indignat la població. A l’agost de 2014, Michael Brown va ser disparat per Darren Wilson, un policia blanc. Aquest cas va provocar greus disturbis a Ferguson, la ciutat on van succeir els fets. Al 2018, la policia de Sacramento (Califòrnia) va disparar 20 vegades contra Stephon Clark perquè van confondre el seu telèfon mòbil amb una arma.

Als Estats Units, les persones negres tenen més probabilitats d’acabar a la presó o de morir durant la custòdia policial que les blanques. Segons l’ONG Mapping Police Violence, en 2019 1.098 persones van morir sota custòdia policial als Estats Units. El 24% d’elles eren persones negres, però al país només el 13,4% de la població és afroamericana. El 33% dels presos també són negres: això significa que, comparativament, en una presó hi ha més representació de persones negres que en la societat nord-americana.

També la pobresa afecta més els afroamericans. Segons dades de l’organització Poverty USA, el 2018 els nadius americans eren el col·lectiu amb la taxa de pobresa més alta, el 25,4%. Els negres eren els segons, amb un 20,8%. Els blancs, d’altra banda, tenien una taxa del 10,1%.

La mort de George Floyd ha posat sota el punt de mira la desigualtat i la diferència d’oportunitats que encara existeix entre la població afroamericana i la blanca. I no només als Estats Units, sinó també a la resta de món.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here