La mutilació genital femenina, un risc per a la salut de les dones 

La mutilació genital femenina (MGF) vulnera els drets humans. (MONUSCO Photos / Wikimedia Commons)

Més de 200 milions de dones i nenes actualment han patit algun tipus de mutilació genital femenina, la majoria a l’Àfrica 

Per Khadija Ftah i Silvia Muñoz 

La mutilació genital femenina (MGF) és el tall total o parcial, així com l’alteració o lesió dels òrgans genitals femenins, per motius no mèdics, segons la descriu el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA)

L’ONU calcula que més de 200 milions de dones i nenes en l’actualitat han patit algun mena de mutilació genital. Els casos es concentren en 30 països d’Àfrica, Pròxim Orient i Àsia. 

 

És una pràctica reconeguda com una violació greu dels drets humans, la salut i la integritat de les dones i de les nenes. De fet, el 6 de febrer és el Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. Se celebra per conscienciar a la població sobre els seus efectes negatius en les dones.

L’ONU vol acabar amb la MGF de cara a l’any 2030, i aquesta iniciativa forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En concret, de l’Objectiu 5: Igualtat de gènere.

 

La MGF té conseqüències per a la salut 

Hi ha quatre tipus de mutilació genital femenina segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La clitoridectomia consisteix a tallar part del clítoris. L’escissió comporta tallar el clítoris, els llavis menors i de vegades també els majors. La infibulació consisteix a estrènyer l’obertura vaginal. El quart tipus inclouria qualsevol tipus de procediment que lesionés els genitals femenins sense tenir un motiu mèdic.

La pèrdua d’aquesta part del cos femení implica, a curt i llarg termini, greus conseqüències per a la salut: dolor crònic, infeccions, sagnats, major risc de transmissió del VIH, ansietat i depressió, complicacions durant el part, infertilitat i, e el pitjor dels casos, la mort.

Aissatou Diallo, presidenta de l’Associació Humanitària contra l’Ablació de la Dona Africana (AHCAMA), ha viscut les conseqüències de l’ablació en primera persona. “No podia orinar sense sentir el dolor”, confessa. Es va implicar en la lluita contra l’ablació per erradicar-la i evitar que la seva filla passés pel mateix que ella.

Li van practicar la mutilació quan tenia 8 anys, a la seva Guinea Conakry natal, el segon país amb la taxa més alta de casos d’ablació femenina. Les Nacions Unides calculen que el 97% de les dones entre 15 i 49 anys de país han patit la pràctica.

El dolor de la mutilació és una cosa que acompanya les dones al llarg de tota la seva vida. “Afecta sobretot la ment i el cos, és una ferida que no es pot curar“, explica Aissatou.

 

La MGF, una pràctica cultural 

La mutilació genital femenina està prohibida en la majoria de països on es practica. Recentment, el maig de 2020, Sudan va aprovar la penalització de la mutilació genital femenina amb tres anys de presó.

No obstant això, moltes comunitats continuen practicant-la perquè forma part de la seva tradició. Segons Diallo, la pràctica no va lligada a una religió en concret, ja que a Guinea Conakry “la practiquen famílies musulmanes, cristianes, jueves i animalistes”.

Normalment les persones que la practiquen ho fan perquè sempre s’ha fet i no es qüestiona. També perquè es creu, entre altres motius, que la mutilació augmentarà les probabilitats que una dona es casi, pel fet que protegirà millor la seva virginitat i la mantindrà pura, segons l’ONU.

Segons Diallo, l’educació en aquestes comunitats és essencial per promoure la seva erradicació i mostrar que aquesta pràctica suposa una vulneració dels drets humans. A poc a poc, la societat canvia i cada vegada hi ha més persones contràries a la mutilació genital femenina i, globalment, cada any hi ha menys nenes mutilades.

Informació elaborada amb la col·laboració del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here