La pujada del nivell del mar amenaça el 10% de la població mundial

Pujada nivell del mar
Fa dècades que el nivell del mar està pujant a causa de l'acumulació de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, que provoquen un augment de temperatura global i el desglaç dels pols. (Earth/Unsplash)

Un nou estudi científic analitza els efectes de l’escalfament global i com podria afectar el planeta si no es prenen mesures

El nivell del mar podria augmentar i ocupar zones de costa on viu el 10% de la població mundial, fet que significa que una mica més de 800 milions de persones perdrien casa seva i es veurien obligades a desplaçar-se terra endins. És la conclusió d’una investigació de Climate Central, una organització de científics i periodistes especialitzats en canvi climàtic.

L’avanç de la línia de costa terra endins també provocaria la desaparició d’alguns països insulars, formats íntegrament per illes, com per exemple alguns estats de l’oceà Pacífic com Tuvalu o les illes Marshall.

L’estudi assenyala que Àsia seria el continent més afectat: dels deu països més perjudicats a llarg termini, vuit es troben en aquest continent. La Xina, l’Índia, Bangladesh i Vietnam serien els més afectats. A la Xina, per exemple, més de 40 milions de persones viuen en zones que quedaran sota el nivell del mar a finals de segle.

La web de Climate Central ofereix un interactiu que mostra com quedarien algunes ciutats sota l’aigua si no reduïm les emissions de gasos contaminants i es manté l’augment de temperatura actual, previst en 3°C.

Fa dècades que el nivell del mar està pujant a causa de l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquests gasos acumulen calor i generen un augment a la temperatura global que provoca el desglaç dels pols: el gel fos afegeix aigua als mars i oceans, i això fa que la línia marítima es desplaci. 

L’escalfament global d’avui té un origen antropogènic, és a dir, que és provocat per les activitats humanes: fàbriques, transport, producció d’energia, ramaderia… Per això també depèn de nosaltres reduir les emissions i, així, frenar l’augment de temperatura. 

L’Acord de París de 2015 assenyalava que, per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic, era necessari mantenir l’augment de temperatura global per sota dels 2 graus centígrads. El problema és que l’escalfament del planeta no pot aturar-se de cop així que, encara que reduíssim les emissions al màxim, la temperatura continuarà augmentant un temps pels gasos ja acumulats a l’atmosfera. Per això és imprescindible actuar com més aviat millor.

Segons l’informe de Climate Central, si reduíssim les emissions per limitar l’augment de temperatura a 1,5°C (la principal recomanació de l’Acord de París), podríem evitar haver d’abandonar les megaciutats de la costa i recórrer a mesures de protecció que no se sap si funcionarien, com els dics mòbils fallits a Venècia.

 

Corall en perill

El desgel dels pols no només afecta les poblacions de costa. Quan el gel es fon es barreja amb l’aigua dels oceans i això en canvia la composició química, fet que pot afectar la fauna i flora dels oceans. 

És el cas del corall, una de les espècies marines més vulnerables al canvi climàtic. Les barreres de corall només ocupen el 0,2% del fons marí però acullen una quarta part de la fauna marina, a més de ser una barrera natural per als ecosistemes de costa.

Malgrat això, els coralls estan desapareixent a tot el món per culpa de l’activitat humana, segons un estudi presentat recentment per la Iniciativa Internacional sobre els Esculls de Corall (ICRI). L’acidificació dels oceans provocada pel desglaç, la contaminació o la pesca massiva posen en perill la supervivència d’aquests animals.

L’augment de la temperatura de mars i oceans provoca la descoloració dels coralls i, a llarg termini, la seva desaparició. Es calcula que, entre el 2009 i el 2018, es va perdre el 14% dels esculls de corall a tot el món.

 

L’impacte dels creuers

Una de les fonts de contaminació més greus als mars i oceans són els creuers, que afecten la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes marins, però també de l’aire que respirem.

Molts creuers utilitzen un combustible anomenat fuel pesat, molt més contaminant que la gasolina dels cotxes. En realitat, el fuel pesat està prohibit a terra perquè es considera un residu perillós que pot produir pluja àcida i càncer, però els vaixells l’utilitzen perquè és més barat.

Segons un estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, la petjada de carboni produïda per un creuer en un dia pot superar la de 12.000 cotxes. Els passatgers d’un creuer que navegués per l’Atlàntic durant set dies podrien produir les mateixes emissions de CO₂ que un ciutadà a Europa durant un any sencer.

El mateix informe destaca l’impacte dels residus sòlids sobre el medi ambient i la salut. Un creuer amb 2.700 passatgers, per exemple, pot arribar a produir una tona d’escombraries al dia. Generalment, aquests residus s’incineren a bord (fet que provoca més emissions) o es descarreguen de manera il·legal al mar.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here