La reinvenció de la diplomàcia

La diplomàcia s'ha reinventat per incloure no només els polítics, sinó també la societat civil. (Getty)

La diplomàcia ha evolucionat per incloure persones, grups i moviments socials que s’organitzen per transformar el món

Per Laura Andrés

Les relacions entre nacions es remunten a l’antiga Grècia, on les ciutats-estat enviaven els seus emissaris o ambaixadors per establir acords.

Ells eren els diplomàtics de la nostra era. De fet, la paraula diplomàcia deriva del terme grec diploma, que significa “acte jurídic”.

No obstant això, avui dia la diplomàcia s’ha reinventat i no implica només ambaixadors i política. “Ha aparegut el concepte de diplomàcia corporativa, els projectes de responsabilitat social, entitats que treballen per l’interès general…”, explica Enric Ordeix, professor del Màster Internacional en Comunicació Global, Lideratge i Diplomàcia Corporativa de Blanquerna-URL.

“El concepte de diplomàcia ha evolucionat, parlem de diplomàcia ‘bottom-up’ (de baix cap amunt). Ara existeix la diplomàcia de les persones, dels grups i dels moviments socials que s’organitzen”, apunta el professor, que presideix l’Emerson-Blanquerna Center for Global Communication.

 

‘Grassroots diplomacy’: la diplomàcia de base

Ordeix destaca la Grassroots diplomacy, que és el que es coneix com “diplomàcia de base”. El moviment ecologista Fridays for Future (FFF) és un bon exemple d’aquesta mena de diplomàcia.

Liderat per la jove adolescent sueca Greta Thunberg, FFF es manifesta per reclamar acció política contra el canvi climàtic. “Les entitats o persones han d’aconseguir molta legitimitat. Treballen el món emocional, es tracta de fer un engagement”, exposa.

Thunberg va començar a faltar a classe els divendres per manifestar-se pel planeta: s’asseia davant del Parlament suec amb un cartell que deia “En vaga escolar pel clima”. La seva història va cridar l’atenció de les persones que passaven per allà, d’alguns polítics suecs i dels mitjans de comunicació. I la seva protesta es va fer viral.

Des de llavors, ha fet discursos que han donat la volta al món (fent, d’alguna manera, diplomàcia) i recentment ha estat nomenada persona de l’any per la revista Time.

Un altre exemple seria la diplomàcia gastronòmica i cultural, a través de la qual s’intercanvien menjars, art, llenguatge i altres aspectes de la cultura per fomentar l’enteniment mutu. Fins i tot un intercanvi d’estudiants pot ser diplomàcia, en la qual els estudiants representen a la seva universitat.

 

Un centre per fomentar la comunicació i l’intercanvi

Per estudiar la diplomàcia i sobretot la globalització, la Universitat Blanquerna-URL i l’Emerson College de Boston han impulsat l’Emerson-Blanquerna Center for Global Communication.

Aquesta iniciativa posa en contacte a experts en la gestió de la comunicació global, a més de ser un espai de recerca aplicada, en el qual hi ha projectes de desenvolupament i recerca.

“[Aquest centre] Formarà líders en els aspectes més significatius del món globalitzat: la comunicació estratègica, les relacions internacionals i la gestió de les organitzacions”, assegura James Gregory Payne, degà dels Estudis de Comunicació del Emerson College de Boston i membre del consell assessor d’aquest nou grau.

“Per aprendre què està passant en la comunicació d’avui cal que els professionals estiguin immersos en els aspectes bàsics de la nostra societat”, sentència Payne.

Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here