La resposta dels països europeus a la pandèmia del coronavirus

Dos homes conversen, cadascú des del seu balcó, durant el confinament pel coronavirus a Barcelona. (Emilio Morenatti / AP)

Els estats membre de la Unió Europea apliquen diferents graus de confinament per frenar l’expansió del virus

El govern de la Xina va informar sobre l’aparició del coronavirus a finals del 2019. Menys d’un mes després es va registrar el primer cas a Europa: va ser detectat a França el 24 de gener de 2020. Era un ciutadà francès que havia viatjat al país asiàtic.

Des de llavors, els casos de persones infectades en els països europeus s’han multiplicat de forma considerable. Fins al punt que, el 13 de març, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que Europa s’havia convertit en el nou epicentre de virus.

Actualment, al continent ja hi ha més de 900.000 contagis i 80.000 persones mortes, segons dades de la Unió Europea. Per frenar la propagació de la malaltia, la majoria de països europeus han optat per restringir la mobilitat de persones, tot i que amb algunes diferències.

 

Espanya i Itàlia, els més afectats

Escoles, universitats, equipaments culturals, botigues, restaurants i bars… han estat tancats des de principis de març a Itàlia, el país europeu amb més persones mortes.

El confinament està previst fins al 3 de maig, però des del 14 d’abril s’han pogut obrir alguns negocis no essencials com llibreries, papereries o botigues de roba per a nens.

Durant tot aquest període, els italians han pogut sortir a córrer de forma individual i prop de casa.

Espanya s’ha convertit en el país europeu amb més persones contagiades (més de 170.000). Per frenar la seva expansió, el govern va decretar fa un mes l’Estat d’alarma i ha aplicat mesures de quarantena bastant similars a les d’Itàlia.

En els últims quinze dies s’ha decretat el confinament total. A partir d’aquesta setmana es manté l’obligació de quedar-se a casa sense sortir a passejar ni a córrer, però s’han relaxat les mesures per a treballadors de sectors no essencials com la indústria o la construcció, que han pogut tornar a la feina.

 

Alemanya i França

A Alemanya, el tercer país amb més contagis, no hi ha un confinament com a tal sinó que el govern ha implantat mesures de contenció: es pot sortir al carrer però sol, o amb les persones amb qui es comparteix domicili. Aquestes mesures s’han allargat fins al 3 de maig.

En aquest cas, la quarantena permet sortir a córrer o practicar algun esport de forma individual o en família en espais públics com parcs o jardins, també amb nens (a diferència d’Espanya, on els menors han de romandre a casa).

A més, els comerços petits i mitjans podran obrir a partir del 20 d’abril sempre que respectin les normes d’higiene i distanciament social.

A França està permès practicar algun esport en solitari a, com a màxim, un quilòmetre de distància de casa. A més, els menors també poden sortir de casa.

Després d’unes primeres mesures més relaxades, el president francès, Emmanuel Macron, ha allargat l’estat de confinament fins el dia 11 de maig, quan podrien obrir escoles infantils, col·legis i instituts.

 

El Regne Unit canvia d’opinió

En un primer moment, el govern del Regne Unit va descartar prendre mesures, decisió que va provocar les crítiques de l’oposició i la comunitat científica contra el primer ministre, Boris Johnson.

No obstant això, els casos van començar a augmentar i el primer ministre es va veure obligat a anunciar mesures més estrictes. De fet, el mateix Boris Johnson va haver de ser hospitalitzat després d’emmalaltir de Covid-19.

actualment es manté el confinament, que podria allargar-se fins al 7 de maig. Els britànics han de romandre a casa i només poden sortir per comprar aliments o anar a treballar en casos essencials. No obstant això, es permet sortir a passejar o fer esport un cop al dia.

 

Bèlgica, Holanda i els països escandinaus

A Bèlgica el confinament està previst fins al 19 d’abril, tot i que podria prorrogar fins a principis de maig. Com en altres països, els únics comerços que segueixen oberts són supermercats, bancs, gasolineres, farmàcies i oficines de correus.

No obstant això, el govern autoritza l’activitat física al costat d’altres persones de la mateixa família i mantenint la distància. Les escoles belgues continuen obertes, reservades per als fills d’aquells que han de seguir treballant.

Una família al carrer, ballant a ritme de la música per homenatjar el personal sanitari a Brussel·les (Stephanie Lecocq / EFE)

També ho fan les escoles a Holanda, entre altres països. Allà, el govern ha aplicat un “confinament intel·ligent“: s’han tancat espais on es poguessin congregar grups de persones, però no s’ha prohibit a la gent sortir de casa sempre que es mantingui la distància de seguretat.

Altres països escandinaus també han aplicat mesures més relaxades. A Finlàndia, per exemple, les escoles han tancat però els comerços segueixen oberts i la gent pot circular pel carrer lliurement (encara que no en grups).

Per la seva banda, el govern de Dinamarca ha anunciat la reobertura de les escoles, una decisió que no ha agradat a la majoria de pares.

En el cas de Suècia, els bars i restaurants poden obrir però s’han prohibit grans concentracions. El govern suec s’ha centrat en la protecció dels col·lectius més vulnerables, com la gent gran.

Aquests països registren algunes de les xifres de contagis i morts més baixes d’Europa.

 

Una resposta econòmica en comú?

Els governs preveuen que el tancament de comerços, empreses i fàbriques tingui greus conseqüències econòmiques.

Els països membre de la Unió Europea (UE) ja han iniciat negociacions per discutir com fer front a la nova crisi econòmica, però no tots comparteixen la mateixa visió.

Una de les opcions més comentades són els anomenats coronabons: bons de deute emesos pel Banc Europeu d’Inversions, que prestaria diners als països més afectats.

Aquests mateixos països defensen la solidaritat europea i demanen que el deute sigui assumit conjuntament per tots els països de la UE, però els països més rics es neguen.

De moment, els ministres de finances europeus han acordat crear un fons de 500.000 milions d’euros per destinar a despeses sanitàries i combatre la pandèmia. També es crearà un fons addicional per ajudar les empreses.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here