La sida: un problema global

Al món 1,7 milions de persones van contreure la infecció per VIH el 2018. (Getty)

El Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida se celebra cada 1 de desembre per tal de conscienciar, difondre pràctiques de prevenció i combatre la discriminació

Per Liz Estefany Gutiérrez

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) és una malaltia provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), una infecció que ataca el sistema immunitari i impedeix que el cos pugui protegir-se d’altres malalties.

La sida es va detectar per primera vegada als Estats Units durant la dècada de 1980. El desconeixement sobre la malaltia va fer que s’estengués ràpidament i va provocar milions de morts. Des que se’n van detectar els primers casos, l’OMS calcula que més de 35 milions de persones han mort de sida.

Avui dia, gràcies als avenços mèdics i al tractament amb antiretrovirals, les persones amb VIH poden viure sense patir-ne els símptomes. Tot i així, el virus VIH i la sida continuen sent un problema de salut pública, especialment a les regions menys desenvolupades.

El 2019 hi havia 38 milions de persones portadores del virus VIH, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A tot el món es van produir 1,7 milions de noves infeccions per VIH aquest mateix any.

Per aquest motiu, l’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida, una jornada per fer prendre consciència sobre la malaltia, posar en marxa campanyes de prevenció i bones pràctiques i combatre l’estigma i la discriminació que afecten les persones amb VIH.

Erradicar la sida és una de les principals metes de l’ODS3, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible dedicat a la salut i el benestar.

Malgrat els avenços en diagnòstic i tractament, els objectius d’ONUSIDA per aquest 2020 no s’han complert. Només 14 països han assolit les fites de tractament de VIH 90-90-90 (que el 90% de les persones que viuen amb el VIH coneguin el seu estat serològic respecte a VIH; que un 90% dels que coneixen aquest estat tinguin accés a tractament, i que un 90% de les persones en tractament per al VIH tinguin la càrrega viral suprimida).

Segons l’organització, això es deuria a l’accés desigual al tractament i a la diagnosi entre països, així com l’estigmatització dels grups de risc. Per exemple, de les persones que consumeixen drogues.

 

Tenir VIH no vol dir tenir sida

La falta d’informació és un dels principals obstacles per reduir l’abast de la malaltia.

Un dels errors més freqüents és confondre el virus VIH amb la sida. En realitat, la sida és la fase més avançada de la malaltia. Així, una persona amb el virus VIH pot ser que no desenvolupi mai la malaltia o que trigui molts anys a mostrar-ne símptomes.

Una altra de les confusions més comunes és la forma en què es transmet el virus. El VIH pot transmetre’s per relacions sexuals, per transfusió de sang contaminada o de mare a fill durant l’embaràs, el part i la lactància.

No és possible infectar-se en els contactes quotidians com els petons, abraçades o encaixades, o pel fet de compartir objectes personals, aigua o aliments.

Els símptomes del virus (una vegada s’ha desenvolupat) depenen de la fase de la malaltia. Les primeres manifestacions poden ser mals de cap, erupcions, mal de coll o febre. Al principi, els símptomes són tan lleus que moltes persones desconeixen que són portadores de VIH.

En fases més avançades, la persona pot perdre pes, tenir febre, tos i diarrea, a més d’inflamació als ganglis limfàtics. Si no se segueix el tractament, poden aparèixer malalties greus com tuberculosi, meningitis, infeccions bacterianes greus o limfomes.

 

L’origen del virus VIH

Els científics dels Estats Units que van investigar el virus van traçar-ne l’origen fins a un tipus de ximpanzé de l’Àfrica central que era portador del virus de la immunodeficiència en simis (VIS).

Els investigadors creuen que el virus es va transmetre de ximpanzés a humans a la fi del segle xix, quan era habitual caçar ximpanzés per la seva carn. Així va ser com van entrar en contacte amb la sang infectada. Al principi, el VIH va estar contingut en petites poblacions, després es va propagar pel continent africà i, finalment, es va estendre per tot el món.

Les mostres de sang infectada més antigues daten de 1959 a Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo, encara que llavors encara no se sabia res de la malaltia. No va ser fins el 1981 que científics estatunidencs van començar a descriure el virus i dos anys després, el 1983, va ser quan es va denominar amb el nom actual: VIH.

Informació elaborada en col·laboració amb la Unitat Departamental de Ciències de la Comunicació de la Universitat de La Laguna

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here