La “trampa de plàstic” del Mediterrani

Plàstics al Mediterrani
Es calcula que hi ha més de 150 milions de tones de plàstics als mars i oceans de tot el món. (Naja Bertolt Jensen / Unsplash)

La contaminació per microplàstics amenaça més d’un centenar d’espècies i l’ecosistema marí mediterrani 

El Mediterrani és un dels mars amb una concentració més gran de microplàstics: només representa l’1% dels mars i oceans del planeta, però acumula el 7% dels microplàstics globals, segons un estudi de l’ONG mediambiental WWF.

Els microplàstics són residus plàstics amb una mida inferior a cinc mil·límetres. Aquestes partícules diminutes són molt difícils d’eliminar i poden fins i tot introduir-se en l’organisme d’alguns éssers vius, per això suposen una greu amenaça per a les espècies marines i per a les persones. Els científics han descobert que aquests residus també poden arribar a l’atmosfera.

Cada minut es compren un milió d’ampolles de plàstic i es consumeixen 500.000 milions de bosses cada any, segons dades de les Nacions Unides. Com a conseqüència, tones de residus plàstics acaben als mars i oceans. Aquesta situació s’ha agreujat amb la pandèmia i l’ús de milers de milions de mascaretes i guants d’un sol ús a tot el món.

Segons l’estudi de WWF, el Mediterrani registra 1,25 milions de fragments de plàstics per quilòmetre quadrat. Aquesta xifra multiplica per quatre la de les illes de plàstic de l’oceà Pacífic, formades pels residus plàstics que arrosseguen els corrents marins. El fet que el Mediterrani sigui una mar mig tancat ha augmentat encara més la concentració de residus.

D’altra banda, el plàstic representa el 95% dels residus que suren al Mediterrani i acaben a les platges. Els països més contaminants són Turquia, Espanya, Itàlia, Egipte i França: països molt turístics on les escombraries marines augmenta cada estiu fins a un 40%.

Els residus plàstics més grans poden ferir, asfixiar i fins i tot matar els animals, incloent-hi espècies protegides com les tortugues marines o les foques monjo. D’altra banda, els microplàstics s’introdueixen en l’organisme de peixos i crustacis i entren a la cadena alimentària fins a arribar als humans. 

 

Conseqüències per a l’ecosistema marí

Cada any es generen 27 milions de tones de residus plàstics als països del Mediterrani. Molts d’aquests residus acaben al mar, fet que té greus conseqüències sobre els ecosistemes marins.

L’estudi de WWF explica que la ingestió per plàstic amenaça 134 espècies de peixos, tortugues marines, mamífers i ocells. Totes les tortugues que viuen al Mediterrani han ingerit plàstics, mentre que el 90% dels ocells marins tenen fragments de plàstic a l’estómac.

El plàstic no només causa danys físics, sinó que conté components químics que poden interferir en processos biològics i fer malbé els òrgans dels animals.

D’altra banda, la contaminació per plàstics també té conseqüències per a l’economia: les escombraries marines afecten el turisme i a la pesca. Els plàstics del mar poden afectar la quantitat de peixos disponibles per pescar, a més de provocar danys a les embarcacions.

La lluita contra la contaminació marina és una de les prioritats de l’ODS14: Vida Submarina per protegir els oceans i l’entorn marí. Avui dia es calcula que hi ha més de 150 milions de tones de plàstic al mar i, si no actuem aviat, el 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar.

Informe La trampa de plástico WWF
Si no reduïm el ritme de producció i consum de plàstics, de cara a l’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar.

 

 

Falta reciclatge

Una de les principals causes de l’acumulació de plàstics als mars i oceans és que no reciclem prou. El 2020 es van produir 55 milions de tones de plàstics a Europa, segons dades de Plastics Europe, associació que agrupa els fabricants europeus de plàstic. No obstant això, només se’n recicla una tercera part (34,6%).

WWF denuncia que, a la majoria de països del Mediterrani, els sistemes de gestió de residus són deficients i no tenen prou capacitat per tractar totes les escombraries que generem. La meitat de tots els plàstics d’Itàlia, França i Espanya s’envien a abocadors i, d’aquí, molts acaben al mar.

Per combatre la contaminació per plàstics, hem d’involucrar-no-hi tots. Els governs han d’implementar polítiques de residu zero. La Unió Europea, per exemple, va posar en marxa en 2021 una nova normativa que prohibeix els plàstics d’un sol ús: plats, coberts, canyetes, bastonets de cotó… Un primer pas per reduir les escombraries generades per plàstics.

Les empreses i negocis també han d’implicar-se i adoptar productes i materials més ecològics. Els supermercats han començat a substituir les bosses de plàstic per bosses d’un sol ús fetes amb material compostable, mentre que els bars i cafeteries poden vendre la beguda i menjar per emportar en recipients més sostenibles (fets de cartó o altres materials biodegradables). 

D’altra banda, la ciutadania ha d’apostar per un estil de vida més sostenible i que generi menys residus: comprar productes sense envasar (a granel), optar per envasos reutilitzables, portar sempre a sobre una tote bag per substituir les bosses de plàstic, evitar sabons i productes cosmètics amb microplàstics (polietilè, polipropilè)…

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anterior‘T’estimo si he begut’, històries en un bingo
Article següentPer un món amb més dones científiques
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here