L’addicció als videojocs entre els adolescents

Els experts recomanen controlar les hores que els adolescents dediquen als videojocs per reduir la possibilitat d'addicció. (iStock)

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) identifica l’abús dels videojocs com un transtorn i recomana limitar el joc entre els més joves

Els videojocs són cada cop més populars entre la població jove, però també entre els adults. Des que es van començar a fer populars entre la població a principis de la dècada dels anys 70, els videojocs han evolucionat fins a convertir-se en productes culturals a l’abast de tothom.

El creixement exponencial dels videojocs ha provocat també que una part dels jugadors, majoritàriament homes, facin un ús descontrolat que pot convertir-se en una addicció.

Al 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe en el qual es catalogava l’abús dels videojocs com un trastorn.

Experts en salut mental i organitzacions en defensa dels drets dels menors reclamaven aquesta distinció a l’OMS des de feia anys. Per la seva banda, la indústria del videojoc va veure “precipitada” aquesta decisió.

I és que el percentatge de persones que es veuen afectades per l’ús descontrolat dels videojocs online se situa entre l’1% i el 10% als països occidentals, segons Vladimir Poznyak, expert de l’OMS en consum de substàncies i conductes addictives.

 

El consum de videojocs

A Espanya, per exemple, els gamers dediquen una mitjana de 6,7 hores per setmana als videojocs, segons les dades publicades per l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) al seu informe anual de 2019.

Aquestes xifres augmenten en altres països europeus com el Regne Unit, amb un total 11,6 hores per setmana; Alemanya, amb 8,3 hores per setmana; i França, amb 8,6 hores per setmana.

 

Els principals símptomes de l’addicció

Deixar de banda altres activitats, siguin socials, familiars o professionals, per quedar-se a casa i passar hores jugant és un dels símptomes més habituals entre els addictes als videojocs. Acostumen a convertir el joc en una prioritat, sigui a través de l’ordinador o de la consola.

També ho és no controlar el temps que es passa davant de la pantalla, això que es coneix com “quedar-se atrapat” durant hores i perdre la noció del temps.

Existeixen casos en què les persones addictes als videojocs sacrifiquen hores de son per continuar jugant, i això té conseqüències directes sobre la salut física i mental.

És per aquesta raó que experts en psicologia juvenil recomanen establir horaris i rutines de joc per evitar el desenvolupament de conductes addictives. També aconsellen als pares combinar les hores dedicades als videojocs amb altres activitats que es realitzin en companyia i que impliquin un moviment físic.

 

Hikikomori, l’addicció portada a l’extrem

La paraula hikikomori deriva del verb hiki, que podria traduir-se com “retirar-se o atrinxerar-se“, i de komoru, que significa “entrar“. Aquest fenomen es va originar al Japó, als anys 90, però actualment també s’observa en altres països asiàtics, com Corea de Sud, i també europeus, com ara Espanya.

Els hikikomoris són persones que viuen completament aïllades a casa seva, sense cap mena de contacte social més enllà de la interacció a través de les pantalles. No acostumen a sortir de casa si no és estrictament necessari i no parlen amb ningú.

 

Al principi es va relacionar aquesta conducta amb l’addicció als videojocs, així com als còmics i dibuixos animats japonesos, coneguts com a manga i anime. De sobte, molts nois joves s’estimaven més quedar-se a casa i es convertien en addictes als videojocs.

No obstant això, actualment, els psicòlegs creuen que es tracta d’un trastorn molt més complex. L’assetjament escolar, massa protecció per part de la família, la manca d’expectatives o la pressió social poden ser alguns dels aspectes lligats a aquesta malaltia social.

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

 

COMPARTIR
Article anterior10 curiositats que desconeixes de Pac-Man
Article següentCom geolocalitzar imatges?
Periodista i escriptora. Màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament Crític (Universitat Pompeu Fabra). Vinculada al món de la comunicació i la cultura, ha treballat a Bright Expats a Brussel·les, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ara és redactora de Junior Report.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here