L’auge del feixisme a Europa

Alternativa per Alemanya (AFD) és el primer partit d'extrema dreta que aconsegueix representació al parlament alemany des del nazisme. (Hannibal Hanschke / Reuters)

Les actuals formacions d’extrema dreta s’inspiren en els moviments feixistes que van sorgir fa un segle a Europa

Aquest mes d’abril es compleixen 75 anys de la mort d’Adolf Hitler i Benito Mussolini, representants del nazisme alemany i del feixisme italià respectivament.

Els dos dirigents van ser aliats durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), considerat a dia d’avui com el pitjor conflicte armat de la història contemporània.

Les dècades prèvies a la guerra van estar marcades per una greu crisi econòmica, provocada en part per la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

La mala situació econòmica, l’escassetat i la pobresa van generar un gran descontentament entre la societat. En alguns països europeus, els moviments d’extrema dreta van aprofitar per presentar les seves idees polítiques i guanyar suport entre la societat, com és el cas del feixisme de Mussolini i del nazisme de Hitler.

Tot i que el context actual és molt diferent, els efectes de la crisi econòmica de 2008 i la crisi migratòria a Europa també han generat cert malestar social i han propiciat l’aparició de nous moviments d’extrema dreta.

 

Feixisme de postguerra

Il Duce [El Guia], com es coneixia popularment a Benito Mussolini, va aprofitar el clima social i econòmic posterior a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) per arribar al poder.

Itàlia va ser un dels països vencedors de la guerra, però no va sortir beneficiada en els tractats de pau perquè no va aconseguir els territoris que reclamava. L’economia italiana també va quedar molt afectada i va ser difícil recuperar-se.

Aquesta situació va permetre a Mussolini reforçar el sentiment nacionalista italià: Il Duce volia recuperar la grandesa de l’antiga Roma, quan Itàlia era un dels imperis més poderosos del món i les seves fronteres s’estenien més enllà de la Mediterrània.

Amb aquesta visió de glòria i riquesa va aconseguir convèncer una gran part de la població italiana. Entre 1922 i 1943 va governar amb el Partit Nacional Feixista, imposant un règim totalitari i reprimint qualsevol mena d’oposició a través dels Camises Negres, un cos militar que actuava sobretot contra intel·lectuals d’esquerres, obrers i camperols.

Una situació similar es va viure a Alemanya. Aquest país va ser el principal perdedor de la Primera Guerra Mundial i va haver de complir amb les condicions imposades pels vencedors.

Adolf Hitler va aprofitar el malestar i ressentiment de la societat alemanya per exaltar la superioritat del poble alemany. En aquest cas, d’acord amb la idea romàntica de crear un Tercer Reich inspirat en els antics imperis alemanys.

Hitler va fundar el Partit Nazi i va aconseguir els suports suficients per guanyar les eleccions el 1933. Un any després, va consolidar un estat absolutista en el qual es prioritzaven els interessos d’Alemanya, fins i tot si això suposava conquerir altres països o ignorar els drets d’altres pobles i cultures.

Els nazis van portar aquestes idees a l’extrem amb la persecució i extermini de jueus, gitanos i homosexuals.

 

Moviments d’ultradreta, avui

En l’actualitat, aquest tipus d’idees d’extrema dreta o ultradreta tornen a ressorgir en forma de moviments socials o partits polítics que prioritzen els drets dels ciutadans d’un país per sobre dels altres.

Els representants d’aquests moviments aprofiten el descontentament de la població i utilitzen arguments populistes, que ofereixen solucions senzilles a problemes complexos com la immigració o les retallades socials.

Alguns dels rostres polítics més representatius són el de Matteo Salvini, fundador de La Lliga i exministre de l’Interior d’Itàlia fins al setembre de 2019; Marine Le Pen, presidenta del partit extremista francès Agrupació Nacional, i Viktor Orban, president d’Hongria des de 2010.

A Alemanya també han aparegut grups d’extrema dreta amb l’objectiu de tornar als ideals del nazisme. Un exemple seria Alternativa per Alemanya (AFD), que en 2018 es va convertir en el primer partit d’extrema dreta a entrar per primera vegada en la història al parlament de Baviera, una de les regions més riques d’Alemanya.

Es tracta d’un partit amb un discurs islamòfob i antiimmigració que en l’actualitat té representació en tots els estats d’Alemanya.

La teoria del cicle històric ideada pel pensador italià Giambattista Vico i reformulada posteriorment pel filòsof alemany Friedrich Nietzsche sota el nom de “etern retorn”, servirien per exemplificar les similituds que es poden trobar entre les dues èpoques històriques. Segons aquest corrent de pensament, la Història és cíclica i tots els períodes i esdeveniments tendeixen a repetir-se.

Junior Report ofereix aquest recurs gratuït durant l’època de confinament. Descarrega el pla de teletreball.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here