L’Ebola torna a aparèixer a l’Àfrica

L'Ebola és una malaltia molt infecciosa. Els metges han d'utilitzar equips de seguretat per evitar contagis. (EC/ECHO)

Un nou cas posa en alerta les autoritats sanitàries tres mesos després de declarar controlat l’últim brot

El Ministeri de Sanitat de la República Democràtica del Congo (RDC) ha informat sobre un nou cas d’Ebola a la ciutat de Butembo, a l’est del país. Es tracta d’una dona casada amb un home que havia estat infectat d’Ebola però que va superar la malaltia. Ella mostrava els mateixos símptomes i va morir al cap de pocs dies.

Aquest cas ha posat en alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que l’Ebola és una malaltia molt contagiosa i té una taxa de mortalitat molt alta. L’últim brot (l’11è des que es tenen registres) es va estendre entre els mesos de juny i novembre del 2020 i va afectar 130 persones, 55 de les quals van morir.

L’OMS ha desplegat diversos rastrejadors, tècnics de laboratori i equips de vacunació a la zona per evitar més contagis. Fins ara han detectat més de 70 persones que van estar en contacte amb la dona morta.

Encara és aviat per saber si aquest cas suposarà un nou brot de la malaltia o bé si les autoritats sanitàries han reaccionat a temps per evitar que s’expandeixi. Segons l’OMS, és habitual que hi hagi casos aïllats d’Ebola després d’un brot massiu com el del 2020.

El desè brot d’Ebola a la RDC va ser un dels pitjors de la història: es va allargar gairebé dos anys (entre agost de 2018 i juny de 2020) i va provocar la mort de més de 2.000 persones.

 

Ebola i coronavirus: similituds i diferències

El virus de l’Ebola i el coronavirus són dos virus d’origen animal que es van transmetre als éssers humans per zoonosi, és a dir, van passar d’un animal a les persones per contacte directe amb els òrgans, sang, saliva o altres fluids d’animals infectats.

L’Ebola és una malaltia molt infecciosa. Els primers símptomes són similars a una grip (febre, dolor muscular, mal de cap), però després els òrgans comencen a fallar i es produeixen hemorràgies internes.

La simptomatologia és una de les principals diferències entre l’Ebola i el coronavirus, ja que una part dels contagiats per Covid-19 són asimptomàtics o bé confonen els símptomes amb un refredat convencional. En canvi, els símptomes de l’Ebola són molt més greus en tots els contagiats.

D’altra banda, el virus de l’Ebola es contagia per contacte directe amb una persona infectada (a través de les mucoses o fluids corporals), però també per contacte indirecte amb objectes o materials que estan contaminats amb restes d’aquests fluids.

En el cas del coronavirus, també és important evitar el contacte directe amb persones infectades, però a més existeix la possibilitat de contagiar-se per l’aire amb la propagació d’aerosols que poden transportar el virus.

Finalment, la taxa de letalitat de l’Ebola és molt més gran: es calcula que la meitat dels infectats per Ebola mor, encara que en alguns brots pot afectar el 90%. En el cas de la Covid-19, la taxa de letalitat és del 2% (segons les últimes dades de la Universitat Johns Hopkins).

Igual que amb el coronavirus, existeixen diverses vacunes contra l’Ebola amb diferents graus d’eficàcia. El principal problema en el cas de l’Ebola és la falta d’infraestructura i els conflictes que afecten molts països africans.

 

La desigualtat, el principal obstacle

Entre el 2014 i el 2016 es va produir el pitjor brot d’Ebola del qual es té constància. Els primers casos es van detectar al desembre del 2013 a Guinea. L’any següent, l’OMS va declarar l’emergència de salut pública d’interès internacional (ESPII), es van construir diversos centres de tractament i es van enviar científics a l’Àfrica per descobrir l’origen del virus i desenvolupar una vacuna eficaç.

No obstant això, l’OMS va actuar massa tard. La fi de l’epidèmia es va declarar gairebé dos anys després, al gener de 2016, i va deixar més d’11.000 morts i gairebé 30.000 infectats.

La taxa de mortalitat de l’Ebola és molt alta, però l’epidèmia va empitjorar per la manca de recursos per prevenir i tractar la malaltia. En canvi, a Europa va haver-hi poc menys d’un centenar de persones infectades, que van rebre atenció mèdica i tractament immediatament després de detectar-se els primers casos.

La diferència a nivell de recursos entre els països occidentals i el continent africà va tornar a reflectir la gran desigualtat que hi ha al món. Un dels motius d’aquest contrast es deu a l’explotació i colonització que els països europeus van dur a terme al continent africà durant els segles XIX i XX.

Fonts: OMS, Centre Europeu de Prevenció de Malalties, Reuters, Europa Press, Metges Sense Fronteres

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

COMPARTIR
Article anteriorL’Open d’Austràlia, en l’aire
Article següentQuan la màquina va vèncer l’home
Llicenciada en Traducció i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és redactora en cap de Junior Report. Ha treballat a l’Agencia EFE, al diari ARA i com a traductora i periodista 'freelance' en diferents mitjans.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here